Les alternatives autonòmiques de l'any 1977
* Sebastià Serra Busquets és president de la Fundació
Sa Nostra, historiador i un dels fundadors del PSM-EN.
A partir dels primers anys setanta del segle XX, es va
començar a Mallorca i a Menorca una reivindicació prou sòlida,
i pens que important, respecte el fet d'aconseguir democrà cia i
autonomia. Les reivindicacions culturals de l'època acompanyaven
les reivindicacions polÃtiques.
A més dels que lluitaven per la democrà cia des d'una
perspectiva diguem-ne continuadora dels postulats de l'època de
la II República, s'hi afegiren molts col·lectius de gent jove,
procedent tant del moviment obrer, com d'entitats cÃviques i
culturals, i com de sectors professionals.
Aquests dies en què hem recordat aquelles dates, en les quals es
va fer un projecte d'Estatut que es va presentar a Cura el març
de 1977, he trobat als arxius referències com podrien ser els
llibres Els Mallorquins i La Nació dels mallorquins de Josep
Melià ; el debat de 1974 respecte a la recerca d'una solució
administrativa i polÃtica per a les Balears des de la
perspectiva descentralitzadora, amb una important crÃtica al
centralisme i, tal vegada, ineficà cia de la Diputació
Provincial; la reflexió sobre el món de la cultura i els intel·lectuals
de 1976; la recordança del que havia estat l'avantprojecte i
projecte d'Estatut de 1931; les campanyes amb el tÃtol «Lluitem
per la nostra llengua», derivada amb el temps cap a la campanya
de cooficialitat i oficialitat de la nostra llengua, i a les
activitats, anà lisi i ressò del Congrés de Cultura Catalana a
Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Era en el context de la mobilització i de l'anà lisi de la
realitat social, cultural i polÃtica, que un grup de persones
redactaren l'anomenat avantprojecte de Cura.
L'objectiu dels redactors es va complir perfectament.
Aconseguiren discutir i difondre un text que, amb el temps, pens
que ha estat útil en el llarg camÃ, encara no conclòs, cap a
l'autonomia.
Aquell 13 de març de 1977, un diumenge assolellat, es va
aconseguir que un bon grapat de persones, centenars, es trobessin
a Cura i plantegessin un objectiu ferm i clar per al futur.
Com bé va afirmar Llorenç Capellà , es tractava d'un document
per a discutir, modificable i perfeccionable. El ressò que va
tenir va ser notable i, de fet, es varen crear contradiccions
entre aquests plantejaments del projecte d'Estatut que es
presentava i les lÃnies i programes dels diversos partits polÃtics.
Però, és ben evident que el que es va debatre era l'embrió
d'un possible Estatut que en un futur s'aprovés.
Moltes il·lusions, molta feina i, sobretot, aquells moments
representaren, la gran esperança d'aconseguir democrà cia,
autonomia i solidaritat.
|