"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 15/03/2002

Xantatge al president?

Després de la reunió del president Antich amb la cúpula de la patronal hotelera, potser caldria un parell de reflexions, amb seny, amb la màxima objectivitat possible, amb rigor i —per què no dir-ho—, amb la més bona voluntat possible. Quan el president anuncià la reunió, molts miràrem cap al Consolat amb esperança, amb una il·lusió perduda des de feia ja massa temps, i molts dels qui cercàrem un acostament entre les parts enfrontades vàrem creure a la fi que el moment de la reconciliació havia arribat. Vana esperança. Desgraciadament, els fets que se succeïren no varen satisfer cap de nosaltres: aquella possible entesa entre Govern i patronal s'esvaí com un carregament de dolços a la porta d'una escola: la tan estigmatitzada i celebrada ecotaxa s'executaria segons el calendari i terminis previstos, és a dir, es començaria a cobrar el primer de maig, just quan comença la temporada alta per a gairebé tots els Tour Operadors que treballen a casa nostra, a les Illes Balears.

Idò, què feu canviar de parer Antich en tan sols 48 hores per a no ajornar l'ecotaxa? Aquí el que va ocórrer fou simplement que quan Antich comunicà les seves intencions a l'executiva del PSIB, un parell de dies abans de la cimera amb els hotelers, aquesta li donà mans lliures al seu líder, però fent-li saber que si ajornava el cobrament de l'impost turístic dimitirien dels seus càrrecs orgànics dins el partit. Purs jocs d'artificis: ara per ara, gairebé cap d'ells —Aina Salom apart— pot viure sense formar part del PSIB, i això Antich ho hauria d'haver pensat aquell vespre. Els sous del poder que ara per ara ostenta el seu partit són massa sucosos com per a deixar-los anar així com així per una qüestió tan banal com un ajornament d'un tribut, encara que aquest es digui ecotaxa. Senzillament era un farol, un trist i barroer xantatge al president de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el nostre president. Desgraciadament, cedí, no fou valent, i molt probablement va signar la seva derrota electoral d'aquí un any i busques. A no ser que ara rectifiqui.

És catastrofisme gratuït el que acabo d'escriure? No, tan sols és la constatació —i sense error a equivocar-me, ja ho veuran— que la promesa electoral primera del Partit Popular serà la de derogar l'ecotaxa tot just arribar al poder si guanyen les eleccions del 2003. I, si no, al temps. Que gent com Joana Barceló o Margarita Nájera no assistissin a la reunió de l'executiva ja és una clara mostra del desencís que viu el sector moderat —curiosament els hotelers sempre han apreciat més aquest corrent del PSIB que al propi president i no diguem al conseller— del segon partit polític d'aquestes Illes. Perquè no hauríem d'oblidar que el primer és el Partit Popular, amb una gran diferència amb el segon i no comentam el marge que hi ha amb el tercer, que fer llenya de l'arbre caigut és símptoma de mala educació, i tampoc ve al cas.

Ara bé, que el PSIB reaccionàs tan visceralment té una explicació en la demagògia inherent que han fet molts polítics «d'ordre», que l'únic que han creat no ha estat més que desordre, caos i crispació, molta crispació. I una cosa molt més delicada però a la vegada gens ètica, però que els populars han executat sense plantejar-se si era correcte o no, és que han establert un pervers pla que com a resultat ha donat una evident precarietat en el moment de negociar els contractes amb els treballadors del sector. És a dir, el menjar de moltes persones, i ja se sap que amb les coses de menjar no es juga. Aquesta és molt probablement l'única salvació a nivell electoral que pot tenir el PSIB en aquests moments: la de presentar els hotelers com uns vampirs de la conjuntura creada per a pagar el menys possible al treballador. Fals, però encetar ara un debat sobre aquest tema ens duria a un altre article.

I el nacionalisme? Què ha fet el nacionalisme? Callar com si no els anés res en aquest envit, com si el turisme no fos cosa seva, que això dels TTOO són, en definitiva, «coses del PSOE». I s'equivoquen. De cap a peus. El nacionalisme polític que tenim a ca nostra hauria d'haver entès que fent de mitjancers entre les parts en conflicte haguessin guanyat prestigi, vots —bastants més del que es pensen els cappares nacionalistes— i, sobretot, una força moral importantíssima de cara a possibles negociacions el 2003 per al repartiment de quotes de poder. Però ja dic: ni ho veuen, ni crec que ho vulguin veure. I quan ho facin de veritat, molt probablement, ja serà massa tard. Moltes gràcies.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: