Xantatge al president?
Després de la reunió del president Antich amb la cúpula de
la patronal hotelera, potser caldria un parell de reflexions, amb
seny, amb la màxima objectivitat possible, amb rigor i per
què no dir-ho, amb la més bona voluntat possible. Quan el
president anuncià la reunió, molts miràrem cap al Consolat amb
esperança, amb una il·lusió perduda des de feia ja massa
temps, i molts dels qui cercàrem un acostament entre les parts
enfrontades vàrem creure a la fi que el moment de la
reconciliació havia arribat. Vana esperança. Desgraciadament,
els fets que se succeïren no varen satisfer cap de nosaltres:
aquella possible entesa entre Govern i patronal s'esvaí com un
carregament de dolços a la porta d'una escola: la tan
estigmatitzada i celebrada ecotaxa s'executaria segons el
calendari i terminis previstos, és a dir, es començaria a
cobrar el primer de maig, just quan comença la temporada alta
per a gairebé tots els Tour Operadors que treballen a casa
nostra, a les Illes Balears.
Idò, què feu canviar de parer Antich en tan sols 48 hores per a
no ajornar l'ecotaxa? Aquí el que va ocórrer fou simplement que
quan Antich comunicà les seves intencions a l'executiva del
PSIB, un parell de dies abans de la cimera amb els hotelers,
aquesta li donà mans lliures al seu líder, però fent-li saber
que si ajornava el cobrament de l'impost turístic dimitirien
dels seus càrrecs orgànics dins el partit. Purs jocs
d'artificis: ara per ara, gairebé cap d'ells Aina Salom
apart pot viure sense formar part del PSIB, i això Antich
ho hauria d'haver pensat aquell vespre. Els sous del poder que
ara per ara ostenta el seu partit són massa sucosos com per a
deixar-los anar així com així per una qüestió tan banal com
un ajornament d'un tribut, encara que aquest es digui ecotaxa.
Senzillament era un farol, un trist i barroer xantatge al
president de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el
nostre president. Desgraciadament, cedí, no fou valent, i molt
probablement va signar la seva derrota electoral d'aquí un any i
busques. A no ser que ara rectifiqui.
És catastrofisme gratuït el que acabo d'escriure? No, tan sols
és la constatació i sense error a equivocar-me, ja ho
veuran que la promesa electoral primera del Partit Popular
serà la de derogar l'ecotaxa tot just arribar al poder si
guanyen les eleccions del 2003. I, si no, al temps. Que gent com
Joana Barceló o Margarita Nájera no assistissin a la reunió de
l'executiva ja és una clara mostra del desencís que viu el
sector moderat curiosament els hotelers sempre han apreciat
més aquest corrent del PSIB que al propi president i no diguem
al conseller del segon partit polític d'aquestes Illes.
Perquè no hauríem d'oblidar que el primer és el Partit
Popular, amb una gran diferència amb el segon i no comentam el
marge que hi ha amb el tercer, que fer llenya de l'arbre caigut
és símptoma de mala educació, i tampoc ve al cas.
Ara bé, que el PSIB reaccionàs tan visceralment té una
explicació en la demagògia inherent que han fet molts polítics
«d'ordre», que l'únic que han creat no ha estat més que
desordre, caos i crispació, molta crispació. I una cosa molt més
delicada però a la vegada gens ètica, però que els populars
han executat sense plantejar-se si era correcte o no, és que han
establert un pervers pla que com a resultat ha donat una evident
precarietat en el moment de negociar els contractes amb els
treballadors del sector. És a dir, el menjar de moltes persones,
i ja se sap que amb les coses de menjar no es juga. Aquesta és
molt probablement l'única salvació a nivell electoral que pot
tenir el PSIB en aquests moments: la de presentar els hotelers
com uns vampirs de la conjuntura creada per a pagar el menys
possible al treballador. Fals, però encetar ara un debat sobre
aquest tema ens duria a un altre article.
I el nacionalisme? Què ha fet el nacionalisme? Callar com si no
els anés res en aquest envit, com si el turisme no fos cosa
seva, que això dels TTOO són, en definitiva, «coses del PSOE».
I s'equivoquen. De cap a peus. El nacionalisme polític que tenim
a ca nostra hauria d'haver entès que fent de mitjancers entre
les parts en conflicte haguessin guanyat prestigi, vots bastants
més del que es pensen els cappares nacionalistes i,
sobretot, una força moral importantíssima de cara a possibles
negociacions el 2003 per al repartiment de quotes de poder. Però
ja dic: ni ho veuen, ni crec que ho vulguin veure. I quan ho
facin de veritat, molt probablement, ja serà massa tard. Moltes
gràcies.
|