La Petra dual
Una de les particularitats del poble de Petra, una de les
coses que des de sempre ha penjat interrogants dins la meva
capacitat de comprensió, d'assimilació, ha estat la vocació
vilatana de duplicar-ho prà cticament tot: dues associacions de
veïnats, dos equips de futbol, dues associacions de la tercera
edat (amb els corresponents casals i activitats ben diferenciades).
Fins i tot crec que hi ha (o hi havia un temps) dues associacions
de ball de bot i dues companyies de teatre. AixÃ, tot remenat i
centrifugat, no cregueu que se'n donassin uns resultats negatius,
ans al contrari, el poble anava i va fent aixà com pertoca, un
peu davant l'altre, ara una passa, suara dues, que tampoc no es
tracta de fer oposicions a ensopegar ni estalonar ningú. I
record, quan parlava amb algun del bon grapat d'amics que hi
tenc, que sempre els castigava amb la mateixa recatòria: que sÃ,
que la diversitat d'opinions és ben saludable, però encara ho
és més si s'exerceix dins el cau d'una sola associació, amb
totes les tendències internes que volgueu, sempre disposades a
posar-se damunt la taula a les reunions, les assemblees. Recordem-ho:
la unitat fa la força, la disgregació la feblesa. Napoleó ja
ho sabia, això: divideix i vencerà s. Però ells que no, set
n'han entrades, set n'han de sortir. I no els va malament, creis-me.
O sia: gas!
Ara hi tornam a ser amb aquesta moguda del tren. De si ha d'anar
per l'antic traçat, o si han d'allunyar el seu pas per la
població per la forana, per darrere el cementeri. Sembla que
l'any passat, quan es va moure el tema, l'Ajuntament, havent
escoltat parers del personal pels carrers i places i tavernes, va
proposar en plenari TREN PER DEFORA, cosa que va ser aprovada per
unanimitat, sense cap opinió en contra, ni una. S'argumentava
aleshores i ara que l'estació, quan es va fer a principis de
segle, era ben «defora» del nucli urbà . Actualment, no. Avui
el poble ha crescut en aquella direcció i sembla que,
efectivament, l'antic traçat xapa, desnaturalitza una part del
poble amb tanques de filferro, passos a nivell, etcètera, que
alguns petrers, si observam qualque fotografia apareguda a la
premsa, han exagerat i magnificat una mica. Però vaja, deuen dir
ells, de vegades si no fas la caricatura, no s'arriba a veure bé
la criatura. 32 freqüències de tren dià ries potser fan pensar,
aixà mateix. De tota manera, tot era pau i glòria pel que
s'havia aprovat a la Sala, fins que, un bon dia, no, millor dit,
una nit, i males llengües em venen que aprofitant que el batle
Joan Font era de viatge per les terres on el pare Serra sembrÃ
els ametlers i els tarongers que ara ens fan tan fotuda competència,
dic, els d'un partit sense imposició al poble, varen tenir una
reunió amb un grup nou nascut de petrers dissidents de la idea
de desplaçar el pas del tren per defora i mantenir l'antic traçat.
I d'això en va néixer el grup de resistència, per dir-ho de
qualque manera. Ensumant aquà i allà , no vull dir jo que hagi
arribat a la pedra filosofal de totes les veritats, però sà que
he recollit un grapat d'opinions que potser ens ajudin a acostar-nos
a una aproximació del per què de tot plegat. Un em diu que, si
hagués de dependre d'ell, tren no... ell no l'emprarà mai,
tanmateix, i ja s'ha acabat la discussió. Clar com l'aigua. Un
altre em comenta que els del partit opositor, com que mai no han
bufat cullera als poblets del pla, idò s'apunten a qualsevol
bombardeig, a veure si qualque frontisseta pot arribar a
funcionar, amb un poc de 3x1, arrepleguen els perjudicats per les
expropiacions d'això del tren per defora, i ja veurem qui tindrÃ
les faves més cuitores l'any que ve. Amb una paraula, embolics
de poble que no solen prendre mal. Al final se sol imposar el
sentit comú. Allò de: en haver-hi figaflors, en menjarà s. O
allò altre de: vatua dell, val més la nostra amistat que el mig
quartó dels collons! O: Vols posar messions que cap d'aquests
enginyers sap on és el meu pou al comellar i al final l'hauran
de pagar a preu de pell de fava de cotxer?
|