"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 27/03/2002

Clonació terapèutica, pas endavant britanic

* Príam Villalonga és investigador del Ludwig Institute for Cancer Research, Royal Free and University College Medical School Branch (Londres).

El passat dia 27 de Febrer, es feia pública la resolució de la House of Lords britànica donant llum verda a la clonació d'embrions humans per a finalitats terapèutiques. Aquest pas representa un punt d'inflexió importantíssim pel que fa a la legislació en aquesta matèria a nivell mundial, al temps que permet impulsar les investigacions basades en la utilització de les cèl·lules mare (stem cells) que s'han revelat molt prometedores fins avui. La transcendència d'aquesta decisió convida a insistir de bell nou en els aspectes potencialment positius d'aquestes investigacions, alhora que ens fa reflexionar sobre llurs implicacions bioètiques i sobre els mecanismes de regulació i control més adequats.

En primer lloc, revisem punt per punt el que es va aprovar a la cambra dels Lords i les implicacions consegüents, és a dir, avaluem quin és l'impacte real d'aquesta mesura. La comissió per a la investigació de cèl·lules mare, presidida ni més ni manco que pel Bisbe d'Oxford, el reverend Richard Harries, va resoldre donar llum verda a la clonació, en casos molt limitats, i sempre per a finalitats exclusivament terapèutiques. Les raons argumentades per aquesta comissió, després d'estudiar-ne els arguments favorables i contraris, foren les següents: «la recerca a partir de cèl·lules mare ofereix una esperança real per a la curació futura de malalties molt comuns —com el Parkinson, Alzheimer, etc.—, (…) malgrat les difícils qüestions morals i científiques, la comissió no estima que aquestes siguin suficientment convincents per a prohibir la recerca emprant cèl·lules mare embrionàries». Afegeix, explícitament, que «els arguments científics ens indiquen que els progressos en el camp de les cèl·lules mare adultes no fan encara, com alguns indiquen, innecessària la investigació emprant les cèl·lules mare embrionàries». De forma pràcticament immediata, com llegim al dia següent a The Guardian, «milions de lliures seran destinades a finançar la recerca en el camp de cèl·lules mare embrionàries humanes en quatre grups de diferents universitats britàniques».

Malgrat que cada vegada que hi ha notícies relacionades amb la clonació hi ha un allau d'informació científica de caire divulgatiu, és obvi que és necessària quanta més pressió mediàtica millor per part de la comunitat científica per tal d'explicar de forma clara aquestes qüestions a la societat. En primer lloc, hem d'assenyalar que el que s'ha aprovat a la cambra dels Lords no és la clonació reproductiva, és a dir la dirigida a l'obtenció d'un ésser humà clònic —idèntic— a un altre. Aquesta pràctica està prohibida a tots els països que han legislat sobre aquest tema, i a més està clarament rebutjada per la comunitat científica. De fet, ni tan sols s'ha donat llum verda a la clonació terapèutica de forma massiva. El que s'ha aprovat és la possibilitat de treballar amb cèl·lules embrionàries humanes al Regne Unit, indicant que si fos necessari —en casos molt limitats i estrictament regulats— es podria recórrer a la clonació com a font d'obtenció d'aquestes cèl·lules.

És precís aclarir què són les cèl·lules mare, d'on poden obtenir-se i què suposaria la clonació terapèutica en aquest camp de la recerca, així com les potencials aplicacions. Les cèl·lules mare poden esser considerades cèl·lules amb la capacitat de donar lloc a la pràctica totalitat de cèl·lules dels diferents teixits de l'organisme. És a dir, que cultivades en el laboratori amb els estímuls químics adequats, podrien convertir-se en cèl·lules neuronals, epitelials, hepàtiques, etc… Estam parlant, com és obvi, d'un tema d'un potencial enorme per a la salut pública i la qualitat de vida dels éssers humans. Hem d'assenyalar que en l'organisme adult hi ha alguns tipus de cèl·lules mare, malgrat que —com indicava el propi informe de la comissió britànica— les investigacions indiquen que no tenen tanta potencialitat com les embrionàries. Són les cèl·lules dels primers estadis del desenvolupament embrionari (dels embrions amb un número molt petit de cèl·lules) les que són objecte de les investigacions que comentam. Aquestes cèl·lules són les conegudes com cèl·lules pluripotents o cèl·lules mare embrionàries. Fins ara, l'única font d'obtenció d'aquestes són els embrions «sobrants» de les fecundacions in vitro. Aquests es poden mantenir congelats i les seves cèl·lules poden esser utilitzades per a la investigació. La resolució britànica permet, com hem dit, treballar amb les cèl·lules mare embrionàries (d'aquests excedents d'embrions) i, en casos molt concrets, la clonació per a obtenir més embrions. La clonació d'un embrió comporta la fusió o transferència a un òvul o oòcit d'un nucli (el fragment cel·lular que conte la informació genètica) d'una cèl.lula somàtica d'un organisme adult —d'una cèl·lula de la pell, per exemple—. Si aquest embrió fos implantat en l'úter d'una dona podria donar lloc a un individu, que seria genèticament idèntic al donant del nucli que s'ha transferit a l'òvul. Això és el que es coneix com a clonació reproductiva. Recordem, però, que aquest no és el cas: l'embrió generat al laboratori mitjançant aquesta tècnica seria tan sols emprat per a disgregar les seves cèl·lules (cèl.lules mare) i estudiar les seves capacitats per a derivar diferents tipus tissulars.

Donat que les cèl·lules mare normals (primàries) tenen una vida en cultiu molt limitada, una de les prioritats en aquest camp és aconseguir perpetuar les cèl·lules mare en el laboratori indefinidament. Això és el que coneixem com la creació de «línies cel·lulars». Aquestes línies permetrien un accés més fàcil a l'ús de cèl·lules mare, atès que es mantindrien en cultiu per temps indefinit. Una vegada assolit aquest pas, que comportaria la creació de bancs de línies cel.lulars mare, s'entraria en la fase de controlar la diferenciació d'aquestes cèl·lules en els diferents tipus de cèl.lules de l'organisme humà. D'aquesta manera s'aconseguiria la creació d'un banc de cèl·lules de diferents teixits: musculars, sanguínies, nervioses, etc. Pensem que la majoria de malalties no són més que l'expressió macroscòpica de defectes moleculars que comprometen de forma severa les funcions cel·lulars i tissulars, per afectar finalment al global de l'organisme. Amb el temps, fins i tot es parla de poder generar òrgans sencers al laboratori: pulmons, fetge, cor, etc… Un dels avantatges de la clonació és que, com les cèl·lules mare tendrien la mateixa dotació genètica que el donant, s'eliminarien els problemes deguts al rebuig: els teixits generats al laboratori serien teixits genèticament idèntics als del pacient en qüestió.

Des de la comunitat científica, tan important és fer pedagogia del que suposen totes aquestes investigacions com alertar-ne sobre el sensacionalisme en què tan sovint se sol caure a l'hora de transmetre-les a la societat. És cert que potencialment són molt atractives, però no ho és menys que és necessitaran molts anys —i una gran injecció econòmica— per a veure'n els resultats. El que no poden defugir les societats occidentals madures és afrontar aquest repte amb rigor i serietat, atès que la ciència és imparable per naturalesa i que la tecnologia ja està desenvolupada. És molt indicatiu el fet que als EUA aquestes investigacions no estiguin permeses des del sector públic però sí en mans privades. Si hi ha pors i dubtes relatius a les qüestions ètiques i al control que s'ha d'exercir sobre aquest camp, és inconcebible deixar-ho en mans exclusivament privades, mogudes només per criteris econòmics. És precís permetre les investigacions assegurant alhora que l'Estat pot controlar els objectius i els resultats d'aquests treballs, per tal que els beneficis puguin esser patrimoni de tots els ciutadans sense exclusió. Per això, des d'aquí valoram positivament l'exemple britànic, a on ha prevalgut el criteri científic sobre el sensacionalisme obscurantista, i convidam a les autoritats a prendre'n bona nota.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: