Defensar un mallorquí innocent
Malgrat que ja han passat dues setmanes des que es va celebrar
la cimera de caps d'estat i de govern de la Unió Europea a
Barcelona, les seqüeles que ha deixat segur que tardaran molt de
temps a esllanguir-se. I no parlam de les decisions preses en el
búnquer que es muntaren els màxim dirigents europeus encapçalats
pel caudillín espanyol, i que sens dubte afectaran les nostres
vides de ja mateix. Ens referim a la immensa manifestació del 16
de març a Barcelona, que demostra que la gent que se sent
perjudicada per l'actual model de globalització neoliberal és
molta i que malgrat els repetits intents de criminalització,
aquesta gent està disposada a mobilitzar-se contra els
perjudicis de la globalització neoliberal.
Qui tampoc podrà oblidar fàcilment la cita del 16 de març de
2002, són el prop d'un centenar de detinguts, en molts casos de
manera arbitrària, víctimes de la desmesurada actuació
policial a la qual ens tenen avesats les hosts dirigides per Júlia
Garcia-Valdecasas, delegada del Govern espanyol a Catalunya. Els
detinguts a banda de l'arbitrarietat dels seus arrests,
denunciaren diverses irregularitats i maltractaments com:
-No poder saber si s'havia realitzat la telefonada a què tenen
dret.
-Haver rebut pressions per signar un paper que no sabien què
deia.
-No rebre aliments des del dissabte horabaixa fins diumenge nit.
-Tenir amuntegades 64 persones en tres cel·les i malgrat el fred
no pogueren disposar ni de matalassos, ni de flassades.
-No se'ls permeté anar a l'excusat i hagueren de fer les seves
necessitats al passadís, a través de les reixes.
-Pèssima atenció mèdica i maltractament físics a alguns
detinguts.
Entre aquests detinguts hi havia un mallorquí. Un jove d'Inca,
que estudia a Barcelona i a qui no conec personalment, però de
qui he rebut un correu electrònic en el qual explica el seu cas.
N'Antoni, aquest jove inquer, es declara pacifista i explica que
va ser detingut quan es dirigia a casa d'uns amics a veure el
partit Barça-Madrid que es jugava aquell dissabte. Sobre ell
pesa l'acusació d'haver tirat pedres contra furgons policials i
ara es troba en llibertat sota fiança (de 1.500 euros!).
N'Antoni explica que «en tota la manifestació no vaig veure cap
pedra ni una, mai en vaig tocar cap ni tan sols en vaig veure
volar cap» i afegeix que «diuen que duia la cara tapada, quan
jo vaig anar a la manifestació a donar la cara contra l'Europa
del capital». Aquest jove inquer pacifista, que es declara «psicològicament
tocat» per la detenció i tot allò que li comportà, explica
que «he rebut cops de porra, m'han tengut tancat 50 hores! Fins
després de passades unes dotze hores no ens varen deixar anar al
bany, ni ens varen donar menjar ni beure, ni mantes ni matalassos.
Setze metres quadrats per setze persones» i insisteix que «som
innocent, com molts dels que hi havia a dins». A n'Antoni se li
farà un judici dels anomenats «ràpids». Sera jutjat el proper
5 d'abril a Barcelona i li poden caure fins a quatre anys i set
mesos de presó (!!!!).
N'Antoni demana suport, no només per a ell, sinó per a tots els
companys arrestats injustament i que compten com a única «prova»
incriminatòria la declaració d'uns agents de policia. Un
servidor, per sort o per desgràcia, pot parlar amb certa experiència
de com funcionen aquestes coses i sé, n'estic absolutament
convençut, que no deixarem n'Antoni abandonat. No deixarem que
tanquin un mallorquí innocent.
|