"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 03/04/2002

Lapidar és de bàrbars. Bombardejar de civilitzats

Exactament aquest és el text de l'acudit de El Roto al diari El Pais d'avui, 26-03-02, secció catalana, pàgina 3. El dibuix és de tres avions bombarders volant a tota nata, en el suposat escorcoll exhaustiu per trobar l'eix del mal allà on sia, o inventar–se'l, perquè tampoc poden fer el «feo» de tornar a l'aeroport de partida sense haver amollada tota la ventrada de bombes més o menys on suposadament és Ben Laden (que ara ja ni se'n parla), o la mare que el va parir. Literal això de la mare que el va parir, la teta que el va engronsar, l'oncle que li ensenyà on era La Meca i la manera com s'havia d'agenollar cinc vegades tots els dies per resar a Alà, cap enterra, cul en l'aire, l'estil que havia d'emprar just abans de la primera oració de les cinc del matí, per netejar-se el nas, les orelles, les mans i els baixos. Amb aigua si fóra possible. I si no amb pols, arena fina de qualsevol desert de per allà, que n'hi ha d'això, que és més abrasiva, però també neteja.

El Roto gairebé sempre és genial, amargament lúcid, mal de pair, difícil de coure com gallina vella, però, al meu parer, el brou que en treu i la seva immisericordiosa punteria, són notables. Allà on posa l'ull hi posa la bala de la síntesi, la caricatura de l'horror, allò que et fa somriure amb una dosi d'amargura, de dolor en blanc i negre, sense matisos de cap gris. Admirable. Just abans de llegir l'acudit de El Roto, m'havia conformat el propòsit d'escriure, dedicar l'article d'avui a la Safiya Hussaini, de 35 anys, que segons els noticiaris, s'ha lliurat de morir lapidada, apedregada a qualque racó de la forana de Sokoto, la seva Nigèria, pàtria abrupta per a les dones que tenen calentors púbiques com el més pintat o la més pintada, però cap ni una formació sexual, ni accés a anticonceptius, clar. Separada, divorciada, rebutjada? Uns anys abans pel seu marit oficial, havia quedat embarassada i havia parit una filla maquíssima per cert. Però la pressió internacional i una assistència lletrada així com Déu mana, va fer reconsiderar, recordar al jurat que la condemnà, que quan va pegar el terringuet, quan es va cometre el greu crim d'adulteri segons la sharia (el redecony de llei islàmica del temps de la picor) aquesta llei que permet bestialitats del tamany de la lapidació, entre i entre del temps, no estava en vigor. I l'han absolta. Uf! Au, a viure dona sortada, que són dos dies mals comptats, Safiya obscureta de pell, mitja rialla crullada per tantes coses, tantes vivències al límit, poques dents dins la boca de callar que si no és més mal, mans de dits inflats com botifarronets, i que Mahoma i tots els profetes en forma de Creu Roja o Mitja Lluna Roja aconseguesquin nodrir la teva fillona, i els seus fills i els fills dels seus fills.

Després, avui horabaixa mateix, per gentilesa d'un canal de televisió pública, he pogut visualitzar una doble lapidació. Dues dones, un suposar, perquè anaven embolicades de cap a peus amb un llençol blanc, ja dic, després d'haver fets dos clots de devers un metre de fondària, hi eren ubicades i tibats els buits amb la terra i els escombres resultants. A continuació, tot un esbart d'homes, bono, homes, ja m'enteneu, sols bèsties humanes del sexe masculí, uns que hi eren ben a posta, algú que passava i no tenia res millor que fer, algun que ho havia sentit a dir i havia decidit anar a fer punteria, començaven a envergar còdols com el puny contra les dues bubotes mig enterrades. Una d'elles va dur sort, una de les primeres pedrades li va afinar el cap de ple i va perdre el coneixement. Tombà el cap i mig cos cap a l'esquerra i quedà immòbil, potser ja morta. L'altra no, l'altra seguí rebent impactes mentre la mortalla blanca s'anava tenyint de vermell intens i ella es revinglava es retorçava, es resistia a morir. Just aquí, el productor del programa, potser amb bon criteri, va decidir desconnectar i parlar d'altres assumptes. De l'avortament de Norma Duval, per exemple. O del nuvi cubà de la Sara Montiel, per posar un altre cas, així, al vol.

I plànyer que, malauradament, homes com el Jesucrist, aquell que va saber dir fort i clar i a la cara als botxins d'una adúltera: «el que se senti lliure de pecat que tiri la primera pedra», sols en neixi un cada parell de mil·lenaris.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: