Estratègies d'integració lingüÃstica dels estrangers a les Illes Balears (article de 8 pà gines)
* Nanda
Ramon Tous és assessora tècnica de la Direcció General de PolÃtica
LingüÃstica del Govern de les Illes Balears.
DIAGNÃ’STIC
Introducció
Els grans moviments migratoris han estat, sens dubte, la tendència
demogrà fica més representativa del final del segle XX i seran,
segurament, un factor determinat de l’evolució de les
societats i de les cultures europees al llarg del segle que començam.
La generalització i globalització dels transports i de les
comunicacions expliquen en part el gran èxode cap a Europa des
de tots els racons del planeta. Tanmateix l’explicació real
d’aquesta migració rau en dues causes fonamentals: el model
europeu (creixement econòmic superior al creixement vegetatiu) i
els greus problemes estructurals del tercer món (neocolonialisme
econòmic, fam endèmica, conflictes seculars, privació de
llibertat, escasses perspectives personals...).
Existeix, a més, dins Europa, un altre tipus d’immigració
derivada de les relacions entre el nord i el sud dins el mateix
continent. L’elevat nivell de vida de les societats
septentrionals i la mitificació del clima i de la manera de
viure meridionals han provocat, a partir dels anys noranta (Acta
Única Europea, tractats de Schengen i d’Amsterdam...), un
fort corrent migratori des del països nòrdics cap als
territoris de l’arc mediterrani occidental afavorit, sens
dubte, per la lliure circulació de mercaderies i de persones
dins la Unió i per la ciutadania única dels europeus.
Les Illes Balears
Des dels anys noranta, les Illes Balears han esdevingut un
territori paradigmà tic dins aquest context migratori. Les
especials condicions climà tiques, la imatge internacional de l’arxipèlag,
l’estabilitat econòmica i social i l’important paper
que hi juga el turisme des dels anys setanta, han fet de les
Balears un destà cobejat no només pels onze milions de turistes
anuals, sinó per la gran quantitat de nous residents arribats la
darrera dècada.
Una anà lisi comparativa ens indica que superam en el rà quing
els lÃders europeus en immigració (Suïssa i Bèlgica) i que
només Luxemburg té unes xifres superiors a les nostres.
En el cas de les Balears, a més, és important no oblidar
que, ja des dels anys seixanta, havien estat receptores d’una
forta immigració anomenada interior. Aquest moviment
poblacional des d’altres territoris del mateix estat és,
des del punt de vista lingüÃstic, una immigració convencional.
De fet, aquest fenomen, lligat a la penalització legal de la
llengua durant el franquisme, va ser el detonant del greu i rapidÃssim
procés de substitució lingüÃstica que començà a les Balears
a partir del boom turÃstic i l’explosió demogrà fica
consegüent.
Tots aquests factors descriuen un escenari complicat i difÃcil
d’avaluar i d’explicar de manera rigorosa, ja que
contrasta poderosament la gran rapidesa dels canvis econòmics i
demogrà fics enfront de la previsible lentitud dels estudis i de
la planificació.
A més a més, cal tenir en compte la poca fiabilitat de les
dades, que són parcials i que provenen de fonts i metodologies
diferents. Això fa que puguem trobar estadÃstiques contradictòries,
que no es poden ni creuar ni contrastar.
Aixà i tot, la tendència és clara i es visualitza fà cilment:
l’evolució de la població de les Balears des dels anys
cinquanta és acceleradÃssima i arriba gairebé a nivells d’insostenibilitat.
Aquest fenomen, que no és nou a l’arxipèlag, ja que
des de 1960 a 1980 la població ja havia experimentat un augment
del 50%, arriba a un nou cim a partir de l’any 1993, per l’arribada
massiva d’europeus i d’estrangers extracomunitaris,
sense que això signifiqui un descens del flux migratori que ha
anat arribant des de l’Estat espanyol durant els darrers
quaranta anys.
Des dels anys seixanta, la població es duplica i passa de
400.000 a 800.000 habitants. Aquest creixement poblacional global
del 100% ens fa lÃders d’immigració a l’Estat i a
Europa i arriba encara a percentatges més elevats a territoris
com l’à rea metropolitana de Palma, Eivissa o Formentera.
La insostenibilitat de la tendència s’evidencia davant
una sola dada: un 34% de la població de Balears ha nascut fora
del territori i una part important del 66% restant, tot i haver
nascut a les Illes Balears, són immigrants de segona generació,
la integració lingüÃstica dels quals no es va arribar a
produir mai.
Aixà les coses, l’escenari es complica si tenim en
compte que la immigració, a més de ser quantitativament
important és qualitativament heterogènia i que pot presentar
casuÃstiques diverses i necessita, per tant, estratègies
diferenciades.
Els estrangers extracomunitaris solen tenir, en general, un
nivell socioeconòmic i formatiu baix i la seva situació va
sovint associada a problemà tiques diverses prou peremptòries (situació
legal, treball, habitatge, sanitat, reagrupament familiar...).
Els nous residents europeus presenten generalment un perfil
totalment diferent. Sovint es tracta de persones adultes o d’edat
avançada, d’alt poder adquisitiu, poc disposades a
relacionar-se amb els autòctons, connectades amb el seu medi
cultural originari a través de les noves tecnologies, que
mantenen relacions econòmiques i fins i tot laborals amb el seu
paÃs d’origen i que s’estructuren en colònies homogènies
(zones residencials, televisió per satèl·lit, mitjans de
comunicació especÃfics, comerç i productes especialitzats,
serveis oferts pels “compatriotesâ€...), que els aïllen
del paÃs d’acollida i que els permeten continuar vivint en
alemany o en anglès però a una temperatura més confortable.
Per altra part, la realitat lingüÃstica i sociolingüÃstica
del paÃs fa que els immigrants espanyols que arriben a les
Balears facin valer els seus drets lingüÃstics, consagrats per
la Constitució i l’Estatut d’Autonomia i avalats per
la tendència dels autòctons a la claudicació lingüÃstica i a
fer del castellà la llengua de comunicació amb els desconeguts
o amb els forans.
Observam aixà que la precarietat social dels primers, el
potencial econòmic i l’aïllament dels segons i la situació
legal dels tercers juguen en contra de la integració lingüÃstica
i cultural dels nous habitants de les Balears, que, en la majoria
de casos, manifesten un important prejudici lingüÃstic, ja que
desconeixen la realitat lingüÃstica del paÃs abans d’arribar-hi
i, en alguns casos, continuen ignorant-la després d’anys de
viure-hi.
Tot això fa que la situació esdevingui força complicada i
que existeixi el perill real que el castellà es consolidi com a
llengua única d’acollida dels estrangers per una llarga sèrie
de factors: la força dels mitjans de comunicació en castellà ,
el control estatal de la cultura, la presència de l’Estat
en molts d’à mbits de la vida col·lectiva, la protecció
asimètrica de les llengües, el manteniment de les inèrcies, el
principi d’economia sociolingüÃstica…
ESTRATÈGIES D’INTEGRACIÓ
Si l’objectiu és cohesionar la societat del futur
entorn d’una llengua i d’una cultura i que el catalÃ
arribi a ser la llengua d’acollida que han d’oferir les
Illes Balears al conjunt de nouvinguts, farà falta una important
inversió d’imaginació i de recursos per part de les
institucions (Govern de les Illes Baleras, consells insulars,
ajuntaments) i un canvi d’actitud lingüÃstica per part
dels parlants autòctons i al·lòctons.
El paper de l’escola
El món de l’educació, sens dubte és i serÃ
protagonista del procés integració lingüÃstica dels
estrangers en edat escolar (5.774 en el curs 2000/2001) i de les
seves famÃlies.
En aquest moment, l’escola de les Balears acull 86
nacionalitats diferents amb una presència majorità ria d’infants
alemanys, marroquins i brità nics. Aixà i tot, si sumà ssim tots
els estrangers procedents de zones castellanoparlants (Argentina,
Colòmbia, Equador...) més les persones procedents de la resta
de l’Estat, comprovarÃem immediatament, que la llengua
majorità ria d’origen dels immigrants que arriben a les
Illes Balears continua essent el castellà .
Els programes d’escolarització, els plans d’intervenció
educativa, els programes d’immersió lingüÃstics, els
plans d’acolliment lingüÃstic i social, els tallers de
llengua i cultura, el suport lingüÃstic als centres, la formació
de professorat en interculturalitat, el programa de compensació
educativa, el programa Vivim Plegats, la contractació de
mediadors culturals, l’acolliment sociocultural, les
activitats prelingüÃstiuques amb pares i mares... són algunes
de les iniciatives que es posen en marxa des de diferents
direccions generals de la Conselleria d’Educació i Cultura,
i que cerquen sovint la col·laboració i la implicació dels
ajuntaments, les mancomunitats o les associacions que fan feina
amb immigrants.
La societat en general
Si parlam ara de la polÃtica lingüÃstica generalista, és
a dir, la que no es fa directament a través del sistema
educatiu, sinó que té per destinataris el conjunt de la
societat, les estratègies es diversifiquen i s’experimenten
contÃnuament, ja que, com hem vist, el fenomen migratori a les
Balears és intens, heterogeni i canviant.
Una estratègia contrastada i indiscutible en aquest camp és
el contacte directe amb els interlocutors implicats (associacions,
ONG, sindicats, consolats...) per tal de conèixer millor la
situació i les necessitats del col·lectiu, pactar les
prioritats i les accions que preveuen les institucions, i
vehicular i comunicar amb eficà cia les mesures adoptades.
Un cas especial a tenir en compte en aquest sentit són els
mitjans de comunicació especÃfics o les franges de programació
que tenen com a destinataris exclusius col·lectius homogenis d’estrangers
i que, a les Balears, comencen a ser importants.
Com a conseqüència de la necessitat d’acostament al
destinatari, és útil fer feina normalment amb una sèrie de
llengües de referència que, en el cas de la integració lingüÃstica
dels estrangers a Balears solen ser l’alemay, l’anglès,
el castellà , l’à rab i el francès.
Activitats de primer contacte
Les estratègies dissenyades per a acompanyar, afavorir o
provocar el primer moment d’acostament dels estrangers a la
llengua catalana són conegudes com a activitats de primer
contacte. Són activitats d’aprenentatge a un nivell
molt elemental, o productes amb la traducció en la llengua del
destinatari, o materials d’informació sobre la llengua
catalana.
En aquest sentit, ja existeixen diversos materials sobre la
realitat lingüÃstica per pal·liar el greu desconeixement que
solen manifestar els estrangers: Català , llengua d’Europa
(material editat, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya,
en quatre idiomes amb motiu de l’Any Europeu de les Llengües),
Coneixements de llengua catalana a les Illes Balears
(edició bilingüe de fulletons informatius sobre la situació
lingüÃstica a les Balears, el marc legal i els coneixements
lingüÃstics de la població), Recursos per aprendre catalÃ
des de les Illes Balears (trÃptics en alemany, anglès i
francès que sistematitzen els recursos d’aprenentatge:
centres d’autoaprenentatge, material informà tic, internet,
bibliografia, cursos...), informacions a la web de la Direcció
General de PolÃtica LingüÃstica…
També s’ha fet feina per facilitar que els estrangers
entenguin i produexin les primeres frases comunicatives en català ,
encara que no hagin assistit a cap tipus d’ensenyament
formal.
En aquest camp, destaca l’edició de Cada dia, una
frase més (dietari amb 365 frases usuals i senzilles en
català , una per a cada dia de l’any, i la traducció
corresponent en cinc llengües de referència), les insercions dià ries
d’aquest dietari en la premsa local adreçada a estrangers (Majorca
Daily Bulletin i Mundo Latino) o el CD Parlem!
Lasst uns reden! (50 dià legs català -alemany sobre frases
comunicatives senzilles que s’havien emès anteriorment a l’emissora
local de parla alemanya Mallorca Das Inselradio).
Hi ha altres exemples d’experiències a mitjans de
comunicació, com l’emissió del curs de català Digui,
digui en la franja de programació en alemany de Canal 4, o
el microespai radiofònic Si tu vols, cap problema, que
emet dià riament una sèrie de dià legs en castellà i català a
les quatre emissores de la Cadena Ser.
Les actituds lingüÃstiques
Com sabem, tot procés d’ensenyament-aprenentatge estÃ
molt lligat a factors subjectius com la motivació. L’aprenentatge
de llengües, a més, està molt condicionat per les actituds
lingüÃstiques que conscientment o inconscientment pot tenir el
futur parlant.
És per això que és important transmetre als estrangers la
idea que aprendre a parlar català a les Balears és factible i
enriquidor i és, a més, el mecanisme d’integració més
eficaç.
Això és el que pretenen els vÃdeos Gent d’aquÃ
i Una llengua ens uneix, dels quals existeix la versió
subtitulada a diversos idiomes.
Gent d’aquà és un vÃdeo de 20 minuts realitzat
a partir dels programes de televisió homònims. Recull el
testimoni real d’integració lingüÃstica de diversos
estrangers d’orÃgens molt diversos i actualment residents a
les Balears.
Paral·lelament, Una llengua ens uneix, realitzat per
l’Equip de Suport a la Immersió del Servei d’Ensenyament
del Català , és el testimoni d’infants, mares i educadors
de centres que apliquen els programes d’immersió lingüÃstica
i que han aconseguit uns resultats valorats positivament per tota
la comunitat educativa.
L’oci
Incidir sobre l’oci és efectivament una altra estratègia
important, ja que els aprenentatges aconseguits a través del
lleure i d’activitats plaents no només solen ser rà pids i
efectius, sinó que, a més, generen una important transferència
positiva en el sistema de valors personals i col·lectius.
Una font important d’activitats en aquest sentit pot ser
el cinema, amb la programació de pel·lÃcules en catalÃ
subtitulades en alemany o anglès. Aquest va ser el cas d’El
Mar, d’Agustà Villaronga, especialment indicada perquè
venia avalada per l’èxit de la Berlinale.
Un cas especial i digne de menció ha estat el de la versió
original en anglès subtitulada en català de Harry Potter i
la pedra filosofal. Aquesta estrena, que va arribar amb polèmica,
ha esdevingut un gran èxit de públic a Balears (mes de 6.000
espectadors) grà cies, entre d’altres coses, a una campanya
especÃfica destinada a la població anglòfona (contactes amb
els consolats i amb les escoles brità niques, butlletes de
descomptes a la premsa anglesa local, etc.), a part de la difusió
general entre la població catalanoparlant.
Cursos de llengua catalana per a estrangers
Evidentment l’ensenyament formal de la llengua és una
estratègia clà ssica que no s’ha de deixar de banda. A part
de l’oferta de les acadèmies o de les escoles oficials d’idiomes
de Balears, el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la
Projecció Exterior de la Cultura de les Balears duu endavant una
important tasca de formació especÃfica i sistematitzada per a
estrangers en col·laboració amb els ajuntaments o les
associacions d’ajuda als immigrants.
En el disseny de cursos es distingeixen bà sicament dues
tipologies: els adreçats a estrangers amb un nivell formatiu alt
i els adreçats a nous residents de nivell sociocultural baix,
amb importants mancances formatives i poques habilitats d’aprenentatge
convencional.
Respecte a la primera tipologia, s’organitzen cursos de
40 hores en col·laboració amb els ajuntaments dels municipis on
els residents estrangers són més nombrosos. Els cursos poden
ser intensius o no intensius i permeten diversos nivells d’aprenentatge.
L’organització d’aquests cursos permet, a més, l’aflorament
i visualització dels estrangers predisposats positivament a la
integració lingüÃstica. Aquest col·lectiu existeix però no
sempre és percebut amb facilitat. Fomentar la cohesió interna d’aquest
col·lectiu i la seva vertebració dins el conjunt de la societat
és una estratègia molt positiva per tal de reforçar la
lleialtat lingüÃstica dels autòctons i modificar les actituds
dels propis estrangers.
Existeix, però, un altre grup d’estrangers de nivell
formatiu baix i amb notables limitacions a l’hora d’incorporar-se
a cursos convencionals. És per això que, en col·laboració amb
associacions d’ajuda als immigrants, el Consorci per al
Foment de la Llengua Catalana organitza cursos poc convencionals
d’acolliment sociocultural on predominen les activitats
prelingüÃstiques i de dinamització i les propostes formatives
més obertes.
Una via que resulta molt positiva és organitzar activitats d’aquest
tipus per a mares i pares en els centres escolars i en els
horaris que els fills hi realitzen activitats extraescolars. EstÃ
demostrat que el fet de tenir els fills escolaritzats en catalÃ
és una de les raons que motiven més els estrangers a acostar-se
a la llengua autòctona.
Finalment, també existeixen els cursos de formació lingüÃstica
i cultural per a monitors d’interculturalitat per tal d’ajudar
a desxifrar codis culturals i garantir l’èxit en els
processos d’integració de les minories lingüÃstiques i
culturals. Són cursos de més de 100 hores que inclouen
ensenyament de llengua, cultura, història, costums i
interculturalitat.
Material didà ctic
Els materials didà ctics creats per a estrangers han de ser
diversificats i adaptats a la realitat lingüÃstica del
territori i al perfil sociocultural o el moment formatiu del
destinatari.
És per això que es fa feina sempre amb una sèrie de llengües
de referència, es pensa sempre en un material per a adults
–que sol ser el terreny més poc treballat del material didà ctic–
i es combinen les noves tecnologies amb els formats més
tradicionals per tal d’arribar a les persones preparades i
instruïdes transmetent una idea de modernitat, però també a la
gent de poder adquisitiu baix i de coneixements previs molt
febles.
A l’abast, per exemple, és un CD-ROM interactiu
que conté 250 frases comunicatives de 20 camps temà tics
diferents. També inclou un recull de recursos per aprendre català .
Aquest material permet fer audicions de les frases en veu
masculina i femenina i en diferents modalitats dialectals de les
Balears. També permet fer enregistraments i controlar l’autoaprenentage.
L’edició, que es completa amb un llibret imprès, s’ha
fet en quatre llengües de referència (castellà , alemany, anglès
i francès). La versió d’A l’abast en à rab es
vehicula amb una cinta de cassette. A la pà gina web de la
Direcció General de PolÃtica LingüÃstica se’n pot
consultar la versió en romanès, en japonès i en xinès, a més
de en les altres llengües esmentades.
Aprenem a parlar en català és un material d’aprenentatge
de català elaborat per la Conselleria de Presidència i destinat
especÃficament a les cases de Balears d’arreu del món.
Gamma és una col·lecció de lectures que serveixen
de complement per a l’aprenentatge, tant de les persones que
assisteixen a un curs, com d’aquelles que han optat per l’aprenentatge
individualitzat. Es tracta d’unes lectures per a no
catalanoparlants o neolectors seqüenciades en tres nivells
segons el grau de dificultat. Poden ser texts originals o
adaptacions d’altres obres.
Les lectures estan graduades per nivells i tenen aclariments
del lèxic que pot presentar una major dificultat i que, en el
primer nivell, es fan en cinc llengües de referència: alemany,
anglès, francès, castellà i italià . Aixà com augmenta el
nivell de dificultat, apareixen progressivament estructures més
complexes. El material es completa amb una proposta d’activitats.
Finalment, Viure a les Illes Balears són 44 là mines
amb dibuixos i un recull de frases corrents. Les là mines s’agrupen
en cinc à rees temà tiques: els exteriors, la casa, els serveis,
els aliments i altres à rees d’interès. En total hi podem
trobar unes 1.000 paraules d’ús corrent en les
comunicacions quotidianes. Les llengües de referència són el
castellà , l’anglès, l’alemany, el francès i l’à rab.
De tota manera, el carà cter eminentment visual del material, fa
que pugui ser utilitzat des d’altres llengües.
Viure a les Illes Balears facilita l’aprenentatge
de vocabulari en una primera fase i serveix d’eina de
contacte entre el professorat i l’alumnat en aquells casos
en què a l’aula hi ha alumnes de procedència diversa o
quan el professor no coneix gaire la llengua del grup.
CONCLUSIONS
L’objectiu prioritari de la planificacó lingüÃstica a
les Illes Balears és cohesionar la societat del futur entorn d’una
llengua i d’una cultura pròpies i compartides, i avançar
clarament cap a un col·lectiu humà majoritari que sigui
culturalment vertebrat i lingüÃsticament integrador.
Això passa, necesà riament, per fer del català la llengua d’acollida
per a tota la població incorporació recent i per assumir que
aquest objectiu prioritari no és exclusiu d’una direcció
general, sinó que ha de ser un repte assumit per totes les
institucions i pel conjunt de la societat.
Evidentment, cal augmentar i intensificar les lÃnies i les
accions i trobar noves vies que serveixin d’instrument de
canvi real.
No cal oblidar, però, que el tema de immigració no es pot
tractar aïlladament, ja que és un fenomen complex, que
necessita un tractament global. De fet, a part de les estratègies
i accions concretes que es descriuen en aquest article, és
fonamental crear contexts favorables a la valoració de la
llengua pròpia i a l’explicitació d’un missatge
positiu per part de les institucions i dels agents socials.
Són aquests contexts favorables els que creen les situacions
de canvi lingüÃstic si, a més, els parlants troben els
recursos i el suport necessari per vehicular el seu esforç
personal.
Els canvis lingüÃstics, però, com qualsevol canvi social,
són lents i de difÃcil avaluació. No es poden esperar
resultats tangibles a curt termini, ja que aquests processos s’allarguen
durant dècades o, fins i tot, generacions i perquè alguns dels
aspectes que haurÃem d’analitzar pertanyen al subtil
terreny de les actituds, les percepcions o la connotació.
Tot i que les actuacions són molt recents i que l’anà lisi
dels resultats presenta unes dificultats intrÃnseques, sà que
podem referir-nos als indicadors qualitatius.
En aquest moment, per exemple, la demanda de cursos i
material supera amb escreix l’oferta existent i els
representants dels nous residents es mostren receptius i col·laboradors.
L’interès dels ajuntaments i de les associacions és real i
es manifesta en les demandes d’ajuda i d’assessorament.
Finalment, el consens social sobre la necessitat d’integració
dels estrangers és la millor confirmació que les coses canvien
en positiu a les Illes Balears.
Tanmateix, el procés de recuperació lingüÃstica engegat
amb força a les Balears té dos aspectes crucials: la lleialtat
lingüÃstica dels catalanoparlants i la transmissió de la
llengua en els matrimonis mixts.
La situació es complica si tenim en compte que les Illes
Balears tenen, en contra de la percepció general, uns recursos públics
migradÃssims i un sistema de finançament vergonyant. A més a més,
en temes d’immigració, ni la Unió Europea ni l’Estat
espanyol permeten uns mÃnims marges de decisió o planificació
mentre que, paral·lelament, l’Estat desenvolupa una gran
capacitat legisladora per controlar el mercat comunicatiu, sempre
a favor del castellà i en detriment de les altres comunitats
lingüÃstiques.
No sembla, per tant, un tema fà cil. Esperem que resulti un
repte encoratjador.
|