|
Benetton i víctimes
Quan vaig llegir el titular de l'article "L'efecte
Benetton" de Carlos Jover, mai hagués pogut imaginar
que l'autor intentaria crear certs vincles de paral·lelisme
entre dues coses tan radicalment distintes com són, per una
banda, unes campanyes de presa de consciència de la
responsabilitat social que tots hauríem de dur a terme,
magistralment executaa per la marca Benetton, i per l'altra, i
sempre suposadament, la victimització del suposat instigador
d'una traició més a la voluntat del poble. Si bé aquesta,
sense suposar res, els ha sortit granota.
I dic que ací la justícia ens obliga a posar la maleïda
paraulota de "suposadament", i creguin que molt a pesar
meu la poso, però deixant ben clar també, que m'agradaria tenir
davant a un parell d'aquests passarells, que volien, sempre
"suposadament", canviar els nostres aires formenterencs
pels més propicis del tongo —perdó, tango— argentí,
més que res per dir-los a la cara, i gens suposadaent, el que
penso d'allò que, "suposadament" ells no han fet, i
que jo, igual de "suposadament", vaig i m'ho crec. Això
de les suposicions té aquestes coses, que van i vénen i mai
saps on queden. Doncs bé, resulta que de la hipotètica
manipulació d'uns comicis electorals, i de la conseqüent
persecució de qualsevol servidor públic n'hauria de fer
senyera, significa que tenim efecte Benetton, amb la subordinada
implícita, quina barra!, d'elevar a la suposada víctima
d'aquesta maquiavèlica operació, és a dir el virginal Matas, a
la categoria d'objecte de discussió pels suposats greuges que el
capitalisme salvatge i la manca de mecanismes de correcció i
protecció adequats per al desemparat ministre creen. Vostè
senyor meu, tenia molta de raó al seu article, però només quan
explicava el que no entenia, és a dir, com una campanya
d'aquesta tendència podia provocar un augment de vendes de la
marca.
Li faré un favor, miri, li explico, el públic objectiu
d'aquesta marca està comprès entre unes edats molt concretes i
amb perfils determinats, quan Benetton comença a fer aquestes
campanyes només fa d'altaveu d'allò que la gent que és el seu
públic pensa majoritàriament, això vol dir que genera
credibilitat, i que també genera similitud, aspectes que desig
de tot cor que mai ningú de la corta d'aquests suposats
servidors públics —aquest és meu, i crec que no necessita
explicació— arribin a generar mai més en el cor de cap
persona ben nascuda en aquesta terra, dels mercenaris fa temps
que no em preocupa ni la seva filiació ni molt manco els seus
queviures. Per cert, quan es dignaran ses Il·lustres Senyories,
a canviar el sistema d'elecció de jutges? Això és de república
bananera, i m'avergonyeixo de tenir els representats que seuen a
la seu del Parlament. En lloc d'invertir tants de diners i esforços
en la recuperació dels immobles, pot ser es dediquin amb un poc
més d'entusiasme a fer entrar un poc d'aire fresc a un lloc que
ja fa pudor. Dignifiquin d'una maleïda vegada la institució que
representen. Estan acabant amb la poca credibilitat que tenien,
rectifiquin abans no sigui massa tard.
|
