|
Plataforma
Ja fa un bon grapat de mesos que estic involucrat, implicat
activament amb la plataforma pel desmantellament de la Central Tèrmica
Sant Joan de Déu i en contra que l'arribada del gasoducte sigui
als terrenys des Carnatge, que és allà on l'ubiquen les actuals
forces vives de la CA, segons tenim tots entès. I bé, els que
em coneixeu ja ho sabeu, jo m'apunt normalment a tots els
bombardeigs pacífics que trob que són d'estricta justícia, tot
i sabent des d'antuvi que, políticament, les utopies no
existeixen, sols hi ha fabricadors d'utopies convenients a
interessos molt concrets. Això, aquesta presumpció, em dóna
corda a bastament per treure temps d'allà on no n'hi ha, esmolar
les eines de resistència i anar per feina.
Ens reunim tots els dimarts a vespre, i a vegades hi ha encontres
i altres desencontres. M'explicaré si puc. A una assemblea d'una
dotzena de persones, cada una d'elles representativa d'un col·lectiu
ciutadà, totes gent de molta brega, pretendre que no hi hagi
rossades és pecar d'ingenuïtat. A mesura que un va coneixent el
personal s'adona que, enmig dels escaldums i aprofitant el lema
«Gasoducte aquí no, central fora», hi pot haver també tot un
entremaliat bugat. Hi ha veritats, mitges veritats, veritats
virtuals i mentides talment. Persones compromeses amb la nostra
causa, però també subsidiàries d'altres comeses potser més
lucratives individualment, al nivell que sia, requalificació de
qualque solar, passar informació a altres redols administratius
que saben valorar la fidelitat amb feines puntuals bastant ben
pagades, «xollos» que se'n diu ara i en castellà. Sense deixar
de banda algun afany de protagonisme, les febleses humanes, ja
saben vostès, estimats lectors, la figurera, les ànsies de
fotografia, de càmera de TV. Fins i tot pot ser un vici.
El que succeeix és que, a mesura que passen les setmanes, els
mesos, els anys, comences a conèixer els coixos d'asseguts, els
veus «el viu» com deim la gent de poble. I sempre arribes a la
mateixa conclusió: o has de condescendir si veus possibilitats
de poder continuar la tasca, o te n'has d'anar. De moment, jo
estic encara en el primer pressupòsit. Pens que la causa és
prou important, necessària, positiva, imprescindible la lluita
per la barriada on ja fa vint-i-set anys que hi visc i he après
a estimar, és la meva dolça amant, Cala Gamba. El meu primer i
gran amor és a una altra banda, com ja he deixat dit un fotimer
de vegades. De Sineu parlava.
Però passa que, sobretot aquí, a Cala Gamba, hi ha molt
milionari per quartó edificat, un personal que està massa
acostumat a manar feines, que altres donin la cara per ells, a
afuar els cans acòlits, els seus llepaculs, amb posats greument
insolidaris, altius, xulescs, un percentatge molt alt de panxes
calentes que considera que allò, anar a una manifestació a
defensar la salut, les vies respiratòries, la seguretat pública
en cas d'emergència, d'un col·lectiu de ben a prop de vint mil
éssers humans és feina del cabrum, o sigui, nosaltres. I ho
feim malgrat tot. Més que res per a poder dormir a pler, amb el
deure complit, haver defensats els interessos d'una gent que,
majoritàriament, no s'ho mereix de cap de les maneres. Així i
tot, en contra de Sodoma i Gomorra, aquí sí que, cercant amb
lupa, encara s'hi poden trobar algunes persones així com toca,
que quan caminen deixen petjada a la pols del carrer, tot mesclat
dins un exèrcit de bubotes, fantasmes que gasten molt poc les
espardenyes. Després d'aquesta mena d'article, pamflet, sentit
discurs, salt mortal sense xarxa, potser per acabar sols em resta
en nom propi i en el de molta gent així mateix, demanar altre
pic als senyors Príam, Perchés i qui alena conveniència dins
els organismes decisoris actualment a aquesta terreta nostra, que
desmantellin la central i el tub de gas el duguin a una altra
banda. Deixin els fòssils quaternaris des Carnatge en pau. Tot
recordant–los que, el respecte, com l'amor, com el vot, no
es pot imposar: s'ha de merèixer.
No estic segur si era precís, d'utilitat, dir el que acab
d'escriure. Per un pic i sense assentar precedent, ho deix
talment, a benefici d'inventari, com aquell que diu. Promet ser
parc, sobri en les reincidències.
|
