El PSM opina. 26/04/2002

Regeneració artificial de platges

La Dirección General de Costas del Ministerio de Medio Ambiente, pretén dur endavant la regeneració artificial de platges, antiga reivindicació dels hotelers de la badia d´Alcudia, sota l´argument de que es fa per motius ambientals: per a protegir els prats de Posidonia oceanica. A les darreres setmanes ha divulgat que l´IMEDEA (centre d´investigació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas) avala aquest argument. Des del GOB ens reafirmem en l´opinió de que aquestes regeneracions artificial són extremadament pertorbadores del medi natural e impròpies d´un organisme públic que tindria que garantir la conservació de la natura. La circulació durant aquest darrers dies de grans grues per damunt de les platges a regenerar, que és un dels pitjor impactes que es pot fer a una platja, ens confirma que aquestes actuacions seran molt més destructives que regeneradores.

L´organisme científic que assessora a Costas no té un criteri tan netament favorable a les extraccions com es volen fer creure. L´únic document produït per l´IMEDEA que es públic i que es refereix als projectes de regeneració de platges diu a la seva introducció: “La extracción de áridos del fondo es una de las actividades antrópicas que degradan los fondos marinos con mayor intensidad” i després explica que això es així perquè elimina el substrat i tots els organismes associats, posa en suspensió el sediment i incrementa considerablement la terbolencia de l´aigua, i a més la sedimentació de les partícules soterra als organismes de les zones properes. Una mica més endavant al mateix informe diu: “...el impacto de las extracciones de arena seria catastrófico e irreversible si ésta se realiza en fondos colonizados por estos ecosistemas” (referint-se als prats de Posidonia, i els fons de ma‘rl). A les conclusions del mateix informe diu que al Cap Salines hi ha prats de Posidonia que viuen a una fondària on reben una quantitat de llum mínima, “Por tanto, el aumento de turbidez en el agua provocado por las actividades de dragado podría causar la regresión del límite inferior de la pradera”. Malgrat totes aquestes afirmacions el referit estudi proposa que si finalment es fa el dragat aquest estigui a una distancia mínima de 200 m dels prats de Posidonia, que la fondària de dragat sigui només de 30 cm, i que no es torni a dragar abans de 15-20 anys, que és el temps que es calcula que necessitarà el fons marí per recuperar-se del dragat. A més recomana la verificació de la informació amb un estudi de seguiment.

Aquest informe científic reforça, dons, la nostra opinió de que la extracció d´arena del fons marí és extremadament pertorbadora, i ens avisa de que, en el millors del casos, faran falta almenys dues dècades per a recuperar els fons marins fins a la situació de com estan ara mateix. Cal recordar que aquestes actuacions tan perilloses es faran molt a prop (sinó a dintre) de zones protegides a nivell europeu i just en front del Parc Nacional de Cabrera.

Les recomanacions que fa l´IMEDEA per l´extracció difícilment es podran complir. Tan mateix el propi Director General de Costas ha dit que les platges necessitaran un manteniment constant (“tal como se hace con las carreteras”), perquè una regeneració artificial no dura més de cinc a deu anys, tal com han reconegut públicament els propis enginyers que han assessorat al Ministerio. És pot esperar doncs que les regeneracions artificials es facin de forma periòdica en uns períodes inferiors a la meitat de les recomanacions de l´IMEDEA.

D´altra banda la deposició de l´arena es farà a un lloc classificat com LIC, per tant protegit a nivell europeu, on l´estudi d´impacte ambiental és obligatori. Per això el GOB posarà en coneixement de la Comissió Europea les actuacions que el propi Estat realitza als espais que està obligat a protegir. El GOB ja ha denunciat a la fiscalia les extraccions a Eivissa per incompliment de la normativa d´avaluació d´impacte ambiental.

Després d´anys que les administracions han tolerat i fins i tot autoritzat impactes gravíssims sobre els ambient dunars, com són la circulació de vehicles, l´extracció de les restes de Posidonia amb tractors i excavadores, la construcció de xiringuitos, la massificació de “tumbones” i “sombrilles”, i la construcció d´hotels i carreteres directament a sobre de l´arena, ara ens trobem que les platges reculen i es volen fer actuacions d´urgència. Però sense eliminar aquests impactes d´origen humà qualsevol actuació de restauració de les dunes i platges, sigui quina sigui, és una feina inútil.

Les platges no es recuperaran només amb solucions d´enginyeria de costes (amb una duració reconeguda inferior als 10 anys). Necessiten una gestió integral i la restauració dels llocs més degradats. Una gestió que aprofiti el sistemes naturals de recuperació de les platges desprès dels temporals i que respecti tan el relleu com la vegetació que la cobreix i manté estabilitzada l´arena. S´ha de prohibir, i fer complir, la circulació de vehicles a sobre de dunes i platges; s´han de re-situar els “xiringuitos” i aparcaments a fora de l´arena; s´ha de prohibir la retirada de les restes de Posidonia donat que són la millor defensa en front de les onades; s´ha d´ordenar els accessos dels usuaris per terra i el ancoratge de embarcacions davant de les platges; s´ha de restaurar les dunes més alterades amb captadors que retenen l´arena transportada pel vent. I també és necessari començar a dissenyar estratègies per tal de retirar obres i infrastructures construïdes a sobre de les platges i dunes, i que ara es manifesten com una hipoteca per a la conservació de les mateixes.

Les regeneracions artificials que es pretenen fer són nocives per al medi natural, tant a la zona d´extracció com al lloc on es dipositi l´arena. La Direcció General de Costas ha pretès durant anys fer aquestes regeneracions per a satisfer als hotelers que han fet els seus hotels a sobre de les dunes. Ara, amb el temporal de novembre, han trobat l´excusa que necessitaven per a llançar el projecte alálegant una situació d´urgència, i estan utilitzant el nom d´una institució científica sense gaires escrúpols.

Sabem, però, que hi ha una alternativa al que s´està fent i al que s´està projectant. Una alternativa que pot fer compatibles l´ús de les platges amb la seva conservació. Aquesta alternativa passa inevitablement per una gestió integral de les platges i la eliminació dels impactes d´origen humà que ara les estan destrossant, incloent les regeneracions artificials.