Le Pen, amb P de por
La democrà cia trontolla. Que un paÃs amb els valors històrics
d'igualtat, llibertat i fraternitat com a bandera elevi gairebé
als altars del mite un personatge com Jean Marie Le Pen fa posar
la pell de gallina. Si a França la xenofòbia triomfa com ho ha
fet, m'esfereeix pensar què pot passar en un futur proper en
aquell estat de toros i pandereta. Le Pen s'escriu amb P de por.
I de PP. L'esvà stica recobra força. Quatre de cada deu
francesos han injectat una dosi de moral a una ment
recargoladament feixista. França representa el toc d'alerta d'un
extremisme radicalment ultraconservador, esgarrifosament perillós,
bojament seguit.
Le Pen és un terrorista del pensament. Un alienador de les
classes menys preparades, diuen. És el Déu d'un col·lectiu que
jo definiria amb l'expressió el penúltim que tanqui la porta. I
en aquella pell de brau en què ens inclouen, de moment, encara
que no ho vulguem (i, sobretot, quan ells sà que ho volen), hi
ha molts membres d'aquest grupuscle. Són immigrats d'una
generació prèvia als actuals moviments migratoris que temen que
els nous ciutadans que arriben a la pà tria els prenguin allò
que se senten seu. Els penúltims volen tancar la porta als últims
perquè aquests no puguin entrar. Un missatge exterminador,
hitlerià , com el de Le Pen triomfa. És pen-ós, però
lamentablement és aixÃ. I sort que el Front Nacional francès
no vencerà (més que una certesa, és un desig). Però, malgrat
que el lÃder feixista no acabi presidint la República, el seu
avÃs haurà deixat empremta. Tant de bo sigui només una lliçó
per evitar que estableixi jurisprudència. Si no és aixÃ, ja
ens podem calçar.
|