El PSM opina. 01/05/2002

Turisme ficció

Així s’ha de anomenar allò que es va haver de sentir al Palas Atenea el proppassat divendres, deixant de banda les coherents i, no ho oblidin, molt tècniques i per tant objectives, intervencions del caps de les OIT de Berlín i Londres, i les valentes exposicions de na Joana Barceló i na Margarita Nàjera, —aquesta dona té trets interessants que hauria d’utilitzar més sovint— poques coses interessants es varen poder sentir, bé, no vull ésser injust, hi va haver crítiques ben fonamentades a la comercialització turística i punts de vista discrepants envers a models de planificació, que s’han de escoltar i raonar.

Però allò que em va cridar la meva atenció va ésser que després de la desafortunada intervenció del President del grup Soltour, hi va haver persones que el varen aplaudir, sa veritat és que poques, però n’hi va haver ho puc jurar.

I això em preocupa, em preocupa perquè si aquelles mateixes paraules els hagués dites un parlamentari basc, ja l’haguessin ficat a la presó, i amb tota raó.

No, no es confonguin, no estic demanant que facin això amb el Piñero, jo, com tants d’altres vàrem interpretar perfectament un excés verbal del Pablo, en es qual no li negarem sa seva condició de mallorquí d’adopció per aquesta sortida de mare, que tots som capaços d’equivocar-nos, però si m’agradaria molt sentir dues coses que no he sentit, primera i més important que el Pablo Piñero es retracta i admet sa seva equivocació com a resultat de ses calentors primaverals, i segon que el Partit Popular condemna dits excessos del P.P.

Perquè ja em comença a resultar sospitós que s’ho pensin tant a l’hora de condemnar atemptats —recordin Artà— contra la integritat física de quelcom, quan aquesta es produeix fora de l’àmbit basc de lluita terrorista, o que no siguin igualment puntuals a l’hora de criticar uns excessos verbals, que podrien ésser en un altre àmbit objecte de persecució penal.

Per acabar, un apunt, quan el Gerent de la FEHM va demanar qui estava disposat a posar-se al seu costat per a fer front a la promoció privada, només un 50 % si fa o no fa varen aixecar la mà, i això si tenim en conta que a aquestes cites hi solen acudir els més coratjosos, sa veritat és que es panorama es molt poc encisador, però coratge Antoni, que les coses fàcils —ja m’entenen— no estan fetes per segons quins tipus de persones.