|
Un decàleg polític per fer front al populisme reaccionari europeu
Intervenció
de Cecili Buele i Ramis, Diputat del PSM-EN al Parlament de les
Illes Balears, a la taula rodona «Los partidos políticos frente
al auge del populismo en Europa», celebrada al Club Diario de
Mallorca dia 13 de maig de 2002.
1. Les polítiques, denominades d'extrema dreta o populistes
reaccionàries, que propugna i planteja Jean Marie Le Pen, amb
les quals ha aconseguit arraconar i engolir-se Jospin, esdeven un
fenomen natural comparable als miratges que sorgeixen
enmig del gran desert. Aquest desert que representen certes polítiques
democràtiques cada cop més decadents i esgotades.
El populisme reaccionari de Le Pen és la il·lusió òptica
d'una realitat inexistent: en nom de la seguretat, propugna
fal·laçment molta més duresa; la qual, sens dubte, portarà
encara molta més inseguretat!
2. Davant del corc que rossega el bessó de
la democràcia, amb la percepció cada cop més nítida
d'alts nivells de corrupció política en la majoria d'estaments
governamentals d'Europa, no resulta gens difícil pretendre
d'erigir-se, i aconseguir de ser acceptat amb un èxit
relativament considerable, com a salvador de pàtries i de pàries.
Prometent "paradisos perduts" als qui precisament en
cerquen perquè mai no n'han tengut cap al seu abast.
És allò que se'n diu tirar pel camí més curt, pel més fàcil,
el de la demagògia i l'espectacularitat més barroera.
3. La desorientació que pateixen
determinats plantejaments polítics, en no encaminar-se prioritàriament
a la transformació real de la societat, sinó a acontentar-se a
"gestionar bé els recursos públics", - sense
concretar-ne gairebé cap objectiu final - comporta uns nivells
cada cop més alts de desencís ciutadà, provocant de retruc la
recerca d'altres sortides que, a primer cop d'ull, pareixen més
encisadores.
4. La manca del més mínim impuls d'una participació
ciutadana més activa i més directa en les polítiques
governamentals, - quan no n'és el rebuig i l'oposició frontal a
desplegar-la -, porta bona part de la ciutadania a fer la prova
de dipositar la seva confiança en plantejaments profundament
reaccionaris que, covant a l'interior de consciències i col·lectivitats
desorientades, presenten l'oferta enganyosa de camins de sortida
diferents.
5. Al rerafons d'aquests plantejaments d'extrema
dreta, populistes reaccionaris, s'hi detecta l'estrepitós fracàs
del model capitalista, com a factor real de
desenvolupament global: només a Europa ja es calcula en 60
milions el nombre de persones que malviuen en situació de
pobresa extrema; les tres quartes parts de la humanitat pateixen
molt més intensament els efectes devastadors del capitalisme que
no els previsibles i mai assolits avantatges beneficiosos; com més
s'enriqueix Europa, més s'empobreixen els països del sud;
l'augment de pasteres i vaixells farcits de gent que fuig de la
misèria creix en proporció directa a l'augment de la riquesa
que es va produint a Europa.
A l'horitzó del fanatisme islàmic que traspuen les accions
terrorífiques de l'11 de setembre, també les propostes
populistes reaccionàries que difon Le Pen vuit mesos després,
s'estan convertint, així, en els subproductes que
descarrega el model capitalista de les societats europees i
nordamericanes. El subproducte del cavall són les buines que
amolla!
6. No es pot oblidar el paper que juguen les
religions - esglésies, confessions religioses, moviments
espirituals - en la reconstrucció democràtica de les societats
europees. Cal parar esment a una observació ben expressiva: la
zona de França que dóna més suport a Le Pen en la primera
volta, justament és la regió situada a l'est, la que fa
frontera "catòlica" i s'aixeca com a muralla
inexpugnable, enfront d'altres zones europees amb presència
"protestant" molt significativa.
7. També s'ha de parar més esment a certs
nivells d'aprenentatge, que són requerits amb urgència, a
l'hora d'aixecar la nova i bella Europa al ritme trepidant que
imposen els esdeveniments de cada dia. Europa manté encara
l'assignatura pendent d'aprendre a fer-se més mestissa, més
barrejada, més mesclada.
Li cal aprendre a assumir profundament, com un fet ja ben real i
constatable, que ja ha deixat de ser aquella Europa blanca
que va ser durant molts segles. Amb tot el que aquest fenomen
comporta de canvis substancials, i no purament epidèrmics o
relacionats amb els cànons d'una estètica molt rància.
8. No ens ha d'espantar ni retgirar tant el
tarannà reaccionari de l'extrema dreta representada per Le Pen a
França. D'una forma o una altra, França se n'ha sabut sortir
amb la seva. Allò que més ens ha d'ocupar i preocupar és la
difusió d'aquests plantejaments populistes reaccionaris entre
nosaltres, a la nostra Mallorca, a les nostres illes, al
conjunt de l'Estat espanyol, a la resta d'Europa i arreu del món.
9. Pretendre fer de Mallorca una illa que
exclogui l'arribada de "gent pobra" i que es vagi
convertint en reducte reservat només per a "gent rica",
esdevé una de les eines polítiques més aptes per fer engreixar
aquest porc del populisme més reaccionari entre nosaltres.
A més, que xoca de ple amb la manera de comportar-nos que ens ha
caracteritzat durant molts segles, com a terra d'acollida i
aixopluc. I ens impedeix de convertir-nos, de cara al futur, en
aquell gran pont d'unió entre dos móns continentals ,
pel qual varen treballar tan afanyosament personatges tan ínclits
de la nostra història, com és el cas d'Anselm Turmeda o Ramon
Llull.
10. Calen altres formes de governar entre
nosaltres, que comportin realment altres formes de tractar la
ciutadania : amb molt més respecte i amb una més intensa
valoració de les capacitats i les iniciatives que s'hi agombolen.
Cal mostrar ben a les clares que no és gens ni mica cert que
"els polítics" constitueixin aquella casta de gent que
ho sap tot, que ho té tot i que ho pot aconseguir tot; mentre
que la resta de la ciutadania no seria res més que una plaga
d'ignorants, a qui pertoca romandre al marge, fins i tot en
aquelles grans decisions que l'afecten més directament.
"Quien sabe, sabe. ¿Y el que no? Manda!" - diuen per
devers Amèrica Llatina -. Si aquí, a ca nostra, no arribam a
obrir noves portes i nous camins que facilitin i procurin
realment una participació ciutadana més activa i més directa,
correm el risc d'haver de besllumar a l'horitzó l'arribada del
mateix Le Pen a les nostres costes… No com a turista
simplement, amb les butxaques farcides de bitllets o monedes
d'euros… o francs francesos! Sinó, fins i tot, com a líder
que ens governa!
I això només pot aturar-se, amb plantejaments polítics força
més agosarats!
|
