"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 15/05/2002

La nova primavera (A Marià Villangómez, un cavaller de les lletres catalanes)

* Marta Pessarrodona és escriptora i traductora.


Una de les grans obvietats estacionals √©s la primavera. √Čs a dir, la seva crueltat. Per alguna cosa Eliot ja ens va parlar (entre tants d'altres, entre els quals Jorge Guill√©n -¬°Cu√°nto abril!-) del fet que l'abril √©s un mes molt cruel, a la qual cosa podr√≠em afegir el maig i esperar pacients el solstici d'estiu, quan podem cremar moltes coses. Paradoxes vitals, perqu√® tamb√© la primavera suposa "Verdor als camps. Fins i tot l'herba m√©s humil t√© la seva flor, amb una gota de bellesa. S'encreuen els cants voleiadissos dels ocells, i, damunt, el cel √©s blau -m√©s p√†l¬∑lid a les vores-, amb algun n√ļvol lleuger i vagabund...", com tan b√© va escriure un gran senyor de la poesia catalana, Mari√† Villang√≥mez, en aquella gran joia que es podria incloure dins de la prosa po√®tica que √©s L'any en estampes (1956; Columna, 1989). Ell mateix, enguany, no ha sobreviscut a la crueltat de la primavera i ens acaba de deixar. Ara ja ha de viure amb els qui el llegim, l'estimem. No s√© per qu√®, per√≤ Villang√≥mez, a qui vaig tractar for√ßa als anys vuitanta (fins i tot vaig aconseguir d'enregistrar-lo per a la televisi√≥, dins d'una s√®rie de programes sobre poetes de TVE que jo dirigia) sempre em va recordar Thomas Hardy, i no pas perqu√® hagu√©s tradu√Įt part de la seva poesia, Vint-i-un poemes (Columna, 1988). Hardy, com tots sabem, va ser primer un novel¬∑lista, segons ell perqu√® en la seva joventut, √®poca victoriana, finals del segle dinou, la poesia anglesa era en una "cambra silenciosa", tan poc li agradava. Ja al segle vint, Hardy va seguir una carrera po√®tica definitiva i sempre hem de pensar en el gran novel¬∑lista i, tamb√©, en el gran poeta. Villang√≥mez, precisament el 1962, quan arribava una nova primavera editorial catalana, va clausurar la seva activitat po√®tica i, a partir d'aleshores, va concentrar la seva atenci√≥ i enorme tra√ßa a mostrar-nos grans poetes d'altres veus, d'altres √†mbits. De la llengua anglesa, francesa, italiana... No va ser el primer poeta -ni segurament ser√† el darrer- en el qual la persona que hi ha al darrere viu-sobreviu-molts m√©s anys al propi poeta. En qualsevol cas, Villang√≥mez, un gran senyor, que no donava massa explicacions sobre el seu silenci creatiu po√®tic, ha deixat obra i important, per la qual cosa li hem d'estar agra√Įts, quan passi la polseguera primaveral segons la qual Carner escrivia nyaps, Espriu √©s una mena de rampoina i... no segueixo, perqu√® em ve a la ment un Calder√≥n de la Barca: "Resp√≥ndate ret√≥rico el silencio". Una pregunta: rere de tants titulars poca-solta, seguits de textos no gaire allunyats de la poca-soltada, hi ha obra? Com constantment deia un altre poeta que vaig con√®ixer i molt, al cel i a l'infern hi anem tots sols. I imagino que aquest √©s l'√ļnic nord que ens guia quan intentem escometre seriosament un ofici dels dits art√≠stics.

El pitjor, per√≤, √©s que la poca-soltada a la qual fa un cert temps que ens veiem sotmesos ha anat acompanyada de fen√≤mens atmosf√®rics que, aix√≤ no obstant, han tingut el seu costat positiu: no tindrem restriccions d'aigua aquest estiu. Roda el m√≥n i torna al Born, segons la dita barcelonina, perqu√® tot d'una personalment m'ha semblat travessar un t√ļnel del temps, i tornar a una infantesa de Manchester a la catalana i recordar aquells esponerosos fabricants del meu poble, dels quals (i de les seves fortunes) pr√†cticament no se'n canta ni gall ni gallina, que, en un any de poca pluja, immediatament cancel¬∑laven la seva subscripci√≥ a Le Monde, el compte a la llibreria obert per als cadells de la seva nissaga, sense anul¬∑lar, aix√≤ no, la casa d'estiueig a muntanya i l'altra, a la platja, que √©s molt sa el mar i la muntanya, per no parlar del creuer dels pap√†s al pic de l'estiu, per poder enviar postals i fer dentetes als ve√Įns. Eren gent seriosa, molt seriosa, que deixaven l'art i la cultura tan sols per quan les vaques eren d'all√≤ m√©s grasses. (A la llista hi podria afegir el piset del pap√† a la capital, on aixoplugar la querida del fam√≥s acudit del Liceu!)

No, enguany, segurament ni a l'Eivissa de Villang√≥mez, no hi ha hagut la "gota de bellesa" ans una esp√®cie de temporals b√≠blics, ben en conjunci√≥ amb una mena de tempestes de bajanades a trav√©s de ratlles de pagament, tan vol√†tils com les roses que ara mateix contemplo. Elles, les roses, per√≤, tenen una indubtable bellesa de la qual estan totalment mancats mots que han donat fama per un dia. A m√©s, ja ho va escriure Leopardi, que en veu nostrada √©s tamb√© un Villang√≥mez, en un poema de t√≠tol eloq√ľent, La calma despr√©s de la tempesta: "Vet aqu√≠ un cel ser√®/ s'obre a ponent, all√†, dalt la muntanya..." √©s clar que abans Leopardi/Villang√≥mez ens han parlat de la "gallina que escataina", com han escatainat moltes gallines (m√©s aviat pollastres) que de la gloriosa Setmana de Poesia que est√† vivint la Ciutat de Barcelona, una cosa que l'honora, tan sols n'han tret el seu escatainar, mentre que el lector/a corrent, el qui t√© la veritable poesia de la vida, s'ha quedat amb els mots de poetes vius i morts i, en molts casos, n'ha gaudit. Quan hi ha obra de veres, hi ha aquesta possibilitat. La resta, el tr√†fec mercantil de fames vol√†tils moren abans que la pr√≤pia primavera, i moren m√©s literalment que Mari√† Villang√≥mez, aquell cavaller de les lletres catalanes, que admirava el Pr√≠ncep dels Poetes, i de qui va aprendre que sempre "arriba una nova primavera/ envaint els dominis de la mort..."

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: