"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 16/05/2002

La VIII Diada per la llengua i l'autogovern

La propera Diada per la Llengua i l'Autogovern serà el 18 de maig vinent. Els més mitjans de comunicació més diversos destaquen les declaracions fetes per Antoni Mir, president de l'Obra Cultural Balear (OCB), dient que la VIII «obrirà l'any més calent i reivindicatiu de mobilitzacions populars».

La VIII Diada per la Llengua i l'Autogovern, organitzada per l'Obra Cultural Balear serà el punt de partida de quatre grans campanyes en favor del reconeixement de la llengua catalana en l'àmbit internacional; de l' ús social de la llengua catalana: «De tu a tu, sempre en català!»; de la integració dels nouvinguts en la llengua, la cultura i la identitat pròpies de les Illes Balears: «Integrar-se és conèixer, usar i estimar el català!»; de la consecució de la màxima quota competencial a l'Estat espanyol a la UE: «Pel ple autogovern i el reconeixement de la insularitat!».

La celebració de la VIII Diada marcarà, doncs, un any decisiu per a les forces progressistes de les Illes i per als defensors de la nostra cultura. La gestió feta -en molts d'aspectes extremadament positiva- pel Pacte de Progrés no acaba de convèncer molts dels sectors que li donam suport. La línia de demanar a les institucions una implicació encara molt més efectiva en la protecció, manteniment i projecció del català augmenta i es consolida. El mateix Antoni Mir declarava a la premsa palmesana que: «la Diada serà un toc d'atenció a les institucions i la societat». Antoni Mir ens explica que el lema «Ara, encara hi som a temps! (demà podria ser tard)» vol incidir sobre el poder polític per a anar aprofundint en el procés de normalització lingüística i cultural.

L'Obra Cultural Balear a la Diada per la Llengua del 2001 manifestava que, «Al cap de dos anys, a mitjan legislatura, hem d'exigir al Govern que faci molt més del que ha fet fins ara, perquè amb un pla de xoc i el compliment d'aquest programa no sabem si la llengua se salvarà, però sense la seva adopció segur que no ho farà de cap de les maneres». D'ençà el 2001 s'han fet coses importants però pesam que no basten. És per això que l'autor d'aquest article ha signat el document «Proclama per l'ensenyament en català» (que abans ja havia rebut el suport de Josep Massot i Muntaner, Miquel Serra Magraner i Lluís Arola Ferrer, entre moltes altres personalitats de la nostra cultura). En aquesta proclama demanam «un decret que asseguri que l'ensenyament a tots els nivells i a tots els centres de les Illes Balears es vehiculi íntegrament en català i que tingui en compte la realitat cultural -geogràfica, històrica, literària, etc- de totes les terres de parla catalana. L'aplicació d'aquest decret s'hauria de fer progressivament, a fi d'evitar traumes, però sense dilacions».

Els analistes destaquen la bona labor realitzada pel director general de Política Lingüística Joan Melià i el seu equip de col·laboradors. Sabem dels centenars d'iniciatives que han promogut per a defensar i augmentar la presència de la nostra llengua dins de la societat, impulsant publicacions, cursets de tota mena, la presència del cinema en català en les nostres sales de projecció, en el còmic, la música, la televisió, el lleure, les noves tecnologies, el comerç.... La Memòria de la Direcció General de Política Lingüística és un bon exemple al respecte. Però encara no basta. Bastaria llegir el llibre Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears que acaba de publicar «Res Publica Edicions» per adonar-nos del que s'esdevé de veritat enmig del carrer quan s'apaguen els ecos dels discursos oficials. Bernat Joan analitza en aquest treball el decalatge existent entre allò que funciona «oficialment» en català i allò que hi funciona en realitat. Gabriel Bibiloni fa també una reflexió acurada i sòlida sobre el model d'estàndard català que seria coherent amb un procés real de normalització. Rosa Calafat ens descobreix les cartes que juga el poder per fer pensar de manera alienada en qüestió lingüística i nacional i Josep Serra ens informa que no hi ha possibilitat de supervivència si la llengua d'una nació oprimida no ocupa àmbits propis dins del camp de les noves tecnologies. En la presentació de la VIII Diada Antoni Mir situava a la perfecció la complexitat de la tasca de la nostra supervivència cultural. És per això mateix que la Diada d'enguany vol ser una crida a la responsabilitat de les institucions en la lluita per a la plena recuperació de la llengua. La magna demostració cívica hauria de servir per a crear les bases de la manifestació del mes d'octubre per a ampliar el nostre autogovern. També s'explicaran i impulsaran els punts essencials per a la necessària integració lingüística dels immigrants.

En un moment molt perillós en el qual la xenofòbia i el racisme avancen arreu -vegeu l'espectacular resultats electorals de l'extrema dreta de Le Pen a França- el cercar camins segurs d'encontre amb els immigrants serà -i és sens dubte!- el gran repte que els ciutadans de les Balears tenim al davant.

Damià Pons, conseller d'Educació i Cultura del Govern balear, deixava constància d'aquesta problemàtica i de la voluntat política existent quan a la integració dels no catalanoparlants quan escrivia: «El Govern de les Illes Balears ha d'assumir la funció capdavantera, tant en el sentit d'adaptar el seu funcionament lingüístic intern a les exigències del procés de normalització, com en el d'actuar sobre la societat per incrementar la presència del català en l'entorn social i fer possible que els cataloparlants puguin viure, en llengua catalana... De la mateixa manera, aquest entorn social ha de fer possible que els no cataloparlants que viuen a les Illes Balears se sentit atrets a participar en el procés de normalització i a integrar-se lingüísticament en la nostra comunitat, gràcies a l''xistència de múltiples vies per aconseguir aquest objectiu adaptades a les diverses necessitats i possibilitats personals».

«L'any més calent i reivindicatiu de mobilitzacions populars», en paraules d'Antoni Mir, s'obrirà dia 18 a la Plaça Major de Ciutat amb la cantata Germanies de Lluís Llach que ha musicat de forma impressionant la poesia combativa de Miquel Martí Pol. Com va dir el president de l'OCB: «Germanies és un cant d'esperança i de futur respecte a la capacitat de la llengua catalana». Una idea magnífica per aconseguir que milers i milers de mallorquins i mallorquines es mobilitzin al darrere dels objectius marcats per l'OCB. La VIII Diada per la Llengua i l'Autogovern vol ser, a més d'un seriós acte reivindicatiu en defensa de la nostra cultura, un important toc d'atenció a les institucions i societat de les Illes. El lema escollit per l'ocasió [Ara, encara hi som a temps! demà podria ser tard], palesa la urgència d'una resposta adequada als perills que ens amenacen.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: