|
La VIII Diada per la llengua i l'autogovern
La propera Diada per la Llengua i l'Autogovern serà el 18 de
maig vinent. Els més mitjans de comunicació més diversos
destaquen les declaracions fetes per Antoni Mir, president de
l'Obra Cultural Balear (OCB), dient que la VIII «obrirà l'any més
calent i reivindicatiu de mobilitzacions populars».
La VIII Diada per la Llengua i l'Autogovern, organitzada per
l'Obra Cultural Balear serà el punt de partida de quatre grans
campanyes en favor del reconeixement de la llengua catalana en l'àmbit
internacional; de l' ús social de la llengua catalana: «De tu a
tu, sempre en català!»; de la integració dels nouvinguts en la
llengua, la cultura i la identitat pròpies de les Illes Balears:
«Integrar-se és conèixer, usar i estimar el català!»; de la
consecució de la màxima quota competencial a l'Estat espanyol a
la UE: «Pel ple autogovern i el reconeixement de la insularitat!».
La celebració de la VIII Diada marcarà, doncs, un any decisiu
per a les forces progressistes de les Illes i per als defensors
de la nostra cultura. La gestió feta -en molts d'aspectes
extremadament positiva- pel Pacte de Progrés no acaba de convèncer
molts dels sectors que li donam suport. La línia de demanar a
les institucions una implicació encara molt més efectiva en la
protecció, manteniment i projecció del català augmenta i es
consolida. El mateix Antoni Mir declarava a la premsa palmesana
que: «la Diada serà un toc d'atenció a les institucions i la
societat». Antoni Mir ens explica que el lema «Ara, encara hi
som a temps! (demà podria ser tard)» vol incidir sobre el poder
polític per a anar aprofundint en el procés de normalització
lingüística i cultural.
L'Obra Cultural Balear a la Diada per la Llengua del 2001
manifestava que, «Al cap de dos anys, a mitjan legislatura, hem
d'exigir al Govern que faci molt més del que ha fet fins ara,
perquè amb un pla de xoc i el compliment d'aquest programa no
sabem si la llengua se salvarà, però sense la seva adopció
segur que no ho farà de cap de les maneres». D'ençà el 2001
s'han fet coses importants però pesam que no basten. És per això
que l'autor d'aquest article ha signat el document «Proclama per
l'ensenyament en català» (que abans ja havia rebut el suport de
Josep Massot i Muntaner, Miquel Serra Magraner i Lluís Arola
Ferrer, entre moltes altres personalitats de la nostra cultura).
En aquesta proclama demanam «un decret que asseguri que
l'ensenyament a tots els nivells i a tots els centres de les
Illes Balears es vehiculi íntegrament en català i que tingui en
compte la realitat cultural -geogràfica, històrica, literària,
etc- de totes les terres de parla catalana. L'aplicació d'aquest
decret s'hauria de fer progressivament, a fi d'evitar traumes,
però sense dilacions».
Els analistes destaquen la bona labor realitzada pel director
general de Política Lingüística Joan Melià i el seu equip de
col·laboradors. Sabem dels centenars d'iniciatives que han
promogut per a defensar i augmentar la presència de la nostra
llengua dins de la societat, impulsant publicacions, cursets de
tota mena, la presència del cinema en català en les nostres
sales de projecció, en el còmic, la música, la televisió, el
lleure, les noves tecnologies, el comerç.... La Memòria de la
Direcció General de Política Lingüística és un bon exemple
al respecte. Però encara no basta. Bastaria llegir el llibre
Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears que acaba
de publicar «Res Publica Edicions» per adonar-nos del que
s'esdevé de veritat enmig del carrer quan s'apaguen els ecos
dels discursos oficials. Bernat Joan analitza en aquest treball
el decalatge existent entre allò que funciona «oficialment» en
català i allò que hi funciona en realitat. Gabriel Bibiloni fa
també una reflexió acurada i sòlida sobre el model d'estàndard
català que seria coherent amb un procés real de normalització.
Rosa Calafat ens descobreix les cartes que juga el poder per fer
pensar de manera alienada en qüestió lingüística i nacional i
Josep Serra ens informa que no hi ha possibilitat de supervivència
si la llengua d'una nació oprimida no ocupa àmbits propis dins
del camp de les noves tecnologies. En la presentació de la VIII
Diada Antoni Mir situava a la perfecció la complexitat de la
tasca de la nostra supervivència cultural. És per això mateix
que la Diada d'enguany vol ser una crida a la responsabilitat de
les institucions en la lluita per a la plena recuperació de la
llengua. La magna demostració cívica hauria de servir per a
crear les bases de la manifestació del mes d'octubre per a
ampliar el nostre autogovern. També s'explicaran i impulsaran
els punts essencials per a la necessària integració lingüística
dels immigrants.
En un moment molt perillós en el qual la xenofòbia i el racisme
avancen arreu -vegeu l'espectacular resultats electorals de
l'extrema dreta de Le Pen a França- el cercar camins segurs
d'encontre amb els immigrants serà -i és sens dubte!- el gran
repte que els ciutadans de les Balears tenim al davant.
Damià Pons, conseller d'Educació i Cultura del Govern balear,
deixava constància d'aquesta problemàtica i de la voluntat política
existent quan a la integració dels no catalanoparlants quan
escrivia: «El Govern de les Illes Balears ha d'assumir la funció
capdavantera, tant en el sentit d'adaptar el seu funcionament
lingüístic intern a les exigències del procés de normalització,
com en el d'actuar sobre la societat per incrementar la presència
del català en l'entorn social i fer possible que els
cataloparlants puguin viure, en llengua catalana... De la mateixa
manera, aquest entorn social ha de fer possible que els no
cataloparlants que viuen a les Illes Balears se sentit atrets a
participar en el procés de normalització i a integrar-se lingüísticament
en la nostra comunitat, gràcies a l''xistència de múltiples
vies per aconseguir aquest objectiu adaptades a les diverses
necessitats i possibilitats personals».
«L'any més calent i reivindicatiu de mobilitzacions populars»,
en paraules d'Antoni Mir, s'obrirà dia 18 a la Plaça Major de
Ciutat amb la cantata Germanies de Lluís Llach que ha musicat de
forma impressionant la poesia combativa de Miquel Martí Pol. Com
va dir el president de l'OCB: «Germanies és un cant d'esperança
i de futur respecte a la capacitat de la llengua catalana». Una
idea magnífica per aconseguir que milers i milers de mallorquins
i mallorquines es mobilitzin al darrere dels objectius marcats
per l'OCB. La VIII Diada per la Llengua i l'Autogovern vol ser, a
més d'un seriós acte reivindicatiu en defensa de la nostra
cultura, un important toc d'atenció a les institucions i
societat de les Illes. El lema escollit per l'ocasió [Ara,
encara hi som a temps! demà podria ser tard], palesa la urgència
d'una resposta adequada als perills que ens amenacen.
|
