|
Suggeriments per un Pla Territorial
Pensant en temes relacionats amb l'ordenaci贸 del territori,
sovint hem tengut la sensaci贸 que hi havia una s猫rie de
principis elementals molt clars, que s'haurien de respectar en
qualsevol planificaci贸 urban铆stica i territorial. S贸n
principis que s'han anat repetint a les diferents converses que
hem tengut sobre aquests temes d'ordenaci贸 del territori i que
tot i la seva simplicitat —o evid猫ncia— sovint s'han
oblidat. Donat que a hores d'ara es comencen a publicar les
primeres not铆cies sobre el que ser脿 el Pla Territorial de
Mallorca, hem volgut fer una primera aportaci贸 al debat que se
suposa s'obrir脿 i hem resumit les nostres propostes en un dec脿leg;
ve a ser com una s铆ntesi d'aquells principis abans esmentats,
que trobam que s'haurien d'incloure al Pla Territorial.
1- No t茅 sentit seguir ocupant el medi natural i el s貌l
r煤stic amb edificacions no vinculades directament a l'explotaci贸
agr铆cola i ramadera.
Pensam que —tal com ha fet el Pla Territorial de Menorca—
s'han de prohibir d'una vegada la construcci贸 a s貌l r煤stic
d'edificacions estranyes a la seva explotaci贸. Des del nostre
punt de vista continuar amb la permisivitat actual pot arribar a
ser un error comparable al de permetre edificar sobre la costa
als anys seixanta.
2- S'haurien d'evitar les conurbacions entre nuclis
urbans existents.
Per mantenir el car脿cter d'espai natural o s貌l agr铆cola dels s貌ls
no urbanitzables existents entre nuclis urbans pr貌xims i
afavorir el manteniment dels espais naturals (boscos, voreres de
costa...) integrats en el s貌l urb脿 s'han d'evitar les
construccions que arriben a fer desapar猫ixer els espais rurals
intersticials desfigurant la fesomia dels pobles.
3- S'hauria de prohibir l'edificiaci贸 a les carenes i
llocs amb fort pendent.
S'evitaria aix铆 l'impacte que provoquen en aquests casos, tant
la construcci贸 com les obres necess脿ries d'urbanitzaci贸, i
tamb茅 el sobrecost desproporcionat que tenen aquest tipus
d'edificacions.
4- 脡s necessari protegir les voreres de les carreteres.
D'una banda s贸n llocs que possibiliten la visi贸 conjunta del
territori i per tant el seu entorn hauria de ser objecte de la m脿xima
protecci贸 i 脿rea preferent per a la recuperaci贸 paisatg铆stica.
Pareix esser que el Pla Territorial contempla la possibilitat de
prendre mesures en aquest sentit, per貌 llavors 茅s necessari que
aquestes siguin m茅s importantnts que les que ja marca la Llei de
Carreteres. D'altra banda la proliferaci贸 de construcci贸ns a
banda i banda que hi ha hagut aquests darrers anys no fa sin贸
pervertir el sentit d'una carretera —unir dos punts llunyans—
i convertir-les en vies pseudo-comercials que aprofiten la
possibilitat d'arribar-hi en cotxe, amb el perill afegit que
suposa el seguit de creuaments que aquesta situaci贸 provoca.
5- El creixement s'hauria de produir afavorint les
densitats mitjanes.
Pensam que el model urb脿 propi de l'脿rea mediterr脿nia —amb
carrers i places com a lloc de relaci贸 i trobada— s'ha
demostrat que 茅s el m茅s equilibrat pel que fa al consum de
territori, i tamb茅 el de m茅s qualitat urbana, en front d'altres
models basats en l'edificaci贸 extensiva (que suposa una gran
ocupaci贸 de s貌l) o el bloc en altura (amb un impacte visual que
afecta una gran superf铆cie). En el cas dels pobles el creixement
hauria de seguir les pautes tipol貌giques (que no vol dir folcl貌riques)
seguint el model de casa entre mitgeres de baixa al莽ada, formant
carrer, tradicional.
6- S'ha d'evitar la construcci贸 de grans superf铆cies
comercials i centres d'oci a茂llats al mig del camp.
Les seves conseq眉猫ncies tant pel que fa al tr脿nsit i servituds
que generen com de transformaci贸 del territori no justifiquen la
importaci贸 d'un model comercial estrany al propi de la cultura
urbana mediterr脿nia.
7- No t茅 sentit que cada poble tengui un pol铆gon, ja
sigui industrial o de serveis
Hi ha molts d'usos que de sempre han estat compatibles i
perfectament integrats en el teixit urb脿 i m茅s quan —com
茅s el cas de Mallorca— en molts de casos no s贸n sin贸 pol铆gons
de venda m茅s o menys especialitzats. En cas que aquestes 脿rees
fossin necess脿ries s'haurien de plantejar de manera que es
contempl脿s la seva qualitat urbana i integraci贸 paisatg铆stica:
micropol铆cons dins el teixit urb脿, instal.lacions
semienterrades, integraci贸 a zones de recuperaci贸 de pedreres...
8- S'ha de continuar amb la protecci贸 del patrimoni
constru茂t.
Aquest no s贸n nom茅s les obres singulars, sin贸 tamb茅 les cases
tradicionals que caracteritzen els pobles i les construccions
disperses —marges, camins, molins...— que tantes
vegades s贸n malmesos per reformes inadequades dels particulars o
per intervencions de l'administraci贸 a les obres
d'infraestructures, carreteres, aparcaments...
9- Evitar el foment de mimetismes falsos amb l'excusa de
la integraci贸
Atendre al context no suposa imitar de mala manera la tradici贸.
Cada 猫poca ha tengut la seva arquitectura, fruit de les seves
necessitats, i ha estat capa莽 de generar el seu propi patrimoni.
10- 脡s hora de corregir els errors del passat.
Els Plans Generals o les Normes Subsidi脿ries haurien
d'incorporar llistes d'elements que pel seu impacte paisatg铆stic
o urb脿 siguin succeptibles d'esser demolits o corregits, amb
propostes concretes de gesti贸 i termini d'execuci贸. Tamb茅
s'haurien d'establir els mecanismes que possibilitassin la creaci贸
d'脌rees de Rehabilitaci贸 a zones urbanes i tur铆stiques
degradades.
Pensam que tenir en compte aquests deu punts i l'esperit que els
inspira pot servir als redactors del Pla Territorial. En
definitva es tracta d'aprofitar de veres aquesta iniciativa com
una primera passa per aconseguir la definici贸 d'un model
territorial —i a la vegada econ貌mic— que corregesqui
el que una gran part de la poblaci贸 ja considera una situaci贸
insostenible: un model basat en el monocultiu i el creixement
sense control, en el qual pareix que tot el s貌l 茅s susceptible
de convertir-se en solar (edificable).
|
