|
La contracimera
Els dies 24,25 i 26 se celebrarà a Ciutat de Mallorca la
Cimera de ministres de la Unió Europea, que —en teoria—
hauria de desenvolupar els eixos bàsics en matèria
mediambiental que es duran a terme a la Unió durant els pròxims
anys. Fins aquí, tot seria més aviat correcte: el país
president de l'organisme supranacional europeu fa una reunió
sobre Medi Ambient a Mallorca. Donat que Mallorca és Espanya
—a mi no me costa dir-ho— i si s'han fet reunions
d'aquest tipus a Extremadura... per què no a Mallorca? En
teoria, tenim els mateixos drets que els extremenys o els
andalusos per organitzar reunions internacionals. De pas, es
reactiven les reserves —que tornaven a emmagrir, diguin el
que diguin des de Montenegro—, i tots contents. Tots? Potser
no. Vegem-ho.
Tan bon punt es va saber que Mallorca era l'escollida per a ser
la euroseu de Medi Ambient, els ecologistes de tot l'Estat es
mobilitzaren. Tenien, i tenen, moltes raons per a venir a ca
nostra. I no pel sol i el bon temps, sinó pels problemes que està
provocant el ministre a tot arreu de l'Estat amb els seus
projectes hidrològics, els seus plans faraònics o les decisions
que ha arribat a prendre en temes conservacionistes. L'exemple de
l'ampliació de Barajas és sagnant.
Per tant, el problema, el sarcasme, la befa més absoluta ve
donada per la personalitat i talant polític de l'organitzador,
el senyor ministre de Medi Ambient del Regne, Jaume Matas i Palou.
No per res més. Aquí ningú vol fer quedar malament a ningú,
ni a l'Estat espanyol ni a Mallorca, que se sàpiga. Aquí el que
volen els organitzadors de la contracimera de Medi Ambient, que
es durà a terme els mateixos dies al Parc de la Mar és, única
i exclusivament, denunciar el tracte que estan rebent les seves
reivindicacions per part de l'Administració Central. Per a ser més
exactes, per part del senyor Cañete, ministre d'Agricultura
—recordin— «esto, [el Pla Hidrològic Nacional] lo
vamos a hacer por cojones», i Jaume Matas i Palou, ministre de
Medi Ambient i suposat perpetrador de més d'un crim ecològic.
Si em fan escollir-ne un parell, l'un seria el buidatge massiu i
discrecional dels darrers bancs d'arena que quedaven a la serra
de Tramuntana. L'altre —que començarà aviat si ningú no
ho impedeix—, l'assecament lent i progressiu del riu Ebre
mitjançant el PHN. Així doncs, que ningú s'equivoqui, que en
aquest cas —i crec que no vaig molt equivocat— les
ganes de desordres públics vindran pel senyor Matas, i no per la
Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social,
organitzadora de la contracimera. I si no, ja ho veuran.
|
