El PSM opina. 25/05/2002

Les raons de la «contra»

En els darrers anys, des de la famosa conferència de Seattle de l'Organització Mundial del Comerç, sembla que hi ha una carrera frenètica entre els organitzadors de les cimeres de caps d'estat i de govern (o dels organismes financers i econòmics internacionals) i els promotors de contra-cimeres formats per organitzacions i moviments diversos de defensa dels valors ambientals, socials, culturals i polítics. Sembla que les lleis físiques que imposen que tota acció provoca una reacció també són vàlides per aplicar el principi de cimera-contracimera.

L'interessant en realitat no és constatar aquest fet, sinó considerar què ho ha provocat. En un món globalitzat informativament, ningú vol perdre el poder de repercussió sobre l'opinió pública que suposa la celebració d'una conferència internacional de més o menys magnitud. Fins ara, aquestes trobades sovint suposaven una forma de trobar-se els dirigents internacionals a diversos nivells (econòmics, polítics, socials) i on, en el millor dels casos, es debatien alguns temes de gran profunditat moral i ideològica, obtenint-se uns resultats que poques vegades anaven més enllà d'unes declaracions d'intencions descafeïnades, políticament correctes i buides de compromisos concrets a curt i mig termini. A més, moltes d'aquestes trobades tenen un caràcter regular (els Consells Europeus, per exemple) i es van realitzant en diferents ciutats, produint l'efecte que més que espais de debat engrescador només es cerca la promoció turística del país i la ciutat amfitrions.

Era habitual fins ara que aprofitant aquestes trobades de dirigents internacionals alguns grups de damnificats (si se'm permet l'expressió) per l'acció o inacció d'aquests dirigents manifestessin la seva disconformitat amb pancartes als carrers per on passava la comitiva oficial, o amb accions més o menys espectaculars (com les «pluges» de dòlars falsos realitzades per Greenpeace). Però és el tancament dels estaments polítics i econòmics, i les seves reunions de cara a la galeria, les que generen la reacció per part dels ciutadans i ciutadanes que cada vegada més veuen com se'ls ignora en les seves reclamacions, justes o no, però sempre realitzades seguint el principi democràtic del dret d'expressió i llibertat de crítica. Aquest efecte no és aliè de la desmotivació electoral o l'increment del vot antisistema.

Més enllà de les manifestacions multitudinàries, més o menys festives, més o menys violentes (caldria un article sencer per parlar d'altre fenomen paral·lel que és l'ús per part dels governs de l'excusa de protegir l'ordre a les cimeres oficials per imposar autèntics estats de setge i guerra a les ciutats i països on es celebren, retallant de manera dràstica i violenta els drets democràtics més elementals), el més important de les contracimeres o cimeres alternatives és que amb les seves activitats de debat i reflexió suposen la reacció raonada, treballada i confrontada dels sectors i grups de ciutadans motivats a donar la seva opinió sobre temes de repercussió social i econòmica mundials. Sempre són infinitament més interessants i realistes a l'hora de diagnosticar un problema i definir solucions les conclusions extretes de les «alternatives» que no les declaracions d'intencions buides de contingut (i tot i així sovint boicotejades per alguna potència mundial, sigui un estat o una empresa multinacional) de les trobades «serioses».

Aquests dies tenim el privilegi de poder conèixer de ben a prop una d'aquestes situacions de cimera oficial versus cimera alternativa. La Cimera Informal (sic) de ministres de medi ambient de la UE, que es realitza a Palma, seguint la dinàmica habitual de funcionament del Consell de Ministres de la UE (l'autèntic govern i parlament de la Unió) en la que els ministres del ram semestralment conviden als seus col·legues europeus a contrastar l'estat del medi ambient i de les polítiques portades a terme pels diferents estats, sense obtenir-se gaire cosa més que declaracions d'intencions (recordem que és una reunió informal) i moltes fotos i visites de caire turístic. No oblidem tampoc les connotacions que sobre la política local de la ciutat o regió amfitriones tenen aquests esdeveniments, especialment òbvies al cas de la nostra cimera. Especialment preocupant és el paper de convidats de pedra de la Comissió i el Parlament europeus, que han estat sempre més sensibles als temes socials i ambientals que no els governs dels estats membres.

Paral·lelament s'ha organitzat, és clar, una cimera alternativa en la que representants de diverses organitzacions socials i ambientals discutiran i debatran els problemes socioambientals que més preocupen la ciutadania europea: la sostenibilitat, els usos dels recursos bàsics (aigua amb el Pla Hidrològic Nacional espanyol com a clau central, energia, sòl, residus), la seguretat alimentària, la biodiversitat, el canvi climàtic, etc.

Més enllà de les fotos dels ministres, o dels possibles incidents que es puguin produir durant les manifestacions (incidents als que no són aliens l'actuació prepotent i antidemocràtica dels responsables polítics de l'ordre públic, impedint l'exercici de lliure expressió, quan no creant-ne directament grups de falsos «exaltats» per poder justificar la repressió pura i dura), estic personalment convençut, i com jo molta altra gent, que el més positiu d'aquesta cimera serà, segur, el treball conjunt i el debat raonat, participatiu i democràtic de la cimera «alternativa».