|
Operació triomf del gran mestre Tites
Avui, si tot va bé, milers d'ullons estaran pendents del
televisor. Na Roseta i companyia, encara que sigui espipellant
l'anglès, cercaran confirmar la glòria que ja posseeixen gràcies,
entre d'altres raons, a una bona campanya mediàtica (és cert
que també la cosa va entrar per l'ull dret del personal i que l'èxit
ha esboldregat totes les previsions inicials). Avui els ullons
patriòtics, com fa trenta anys o més, restaran pendents del
televisor. No hi ha temps que no torn!, diu l'adagi. I com aquell
acudit que corre per internet on els llinatges il·lustres del
franquisme han tornat a recobrar el poder, també certs costums
del franquisme —exaltació del nacional–patriotisme amb
qualsevol bajanada— gràcies a la inducció televisiva,
tornen a senyorejar per aquí. I per ventura fa prop d'un any que
menjam «operació triomf», de promocions per grans magatzems i
per les revistes no especialitzades, però avui hi ha la
confirmació o no. Tot pot sortir esguerrat si, fins i tot,
grecs, turcs i xipriotes queden per davant...
A imitació i semblança, a un any vistes, ha començat, sense
que ens hàgim adonat que prèviament haguessin fet cap càsting
—com també ens passà per alt el que superà na Chenoa—,
deia que ha començat l'Operació Triomf del Gran Mestre Tites.
No cal ser explícit per endevinar qui s'amaga rere la gomina
d'aquest nom entre pompós i rústic. Des de fa poc, tal vegada
d'ençà que des de Madrid, des de les intimitats bucòliques i
ben intencionades del PP, ens han enviat una mena de centurió,
d'imam gelós de marcar el camí de l'estricta ortodòxia, el nom
del qual és Vicente Enguínados, nou director de TVE a les
Balerars, persona que no sap ni un borrall de català i
curiosament ha de dirigir un mitjà de comunicació que
s'expressa en aquesta llengua. Bé, d'ençà que aquesta persona
ha aterrat aquí, la presència de Jaume Matas i del PP han
augmentat ben considerablement. És evident que per assolir
aquest objectiu no cal saber–ne de català, ni tenir cap
mena de reciclatge, cal tenir una mica de fetge i res més. I per
aquesta raó, per poder sortir per la pantalla, en Jaume Matas es
torna a deixar veure per fires i firons, especialment si són
d'un poble on comanden els seus. I allà hi ha, per una servil
casualitat —els pobles petits també tenen dret a sortir pel
caixonet multicolor— hi ha, allà, les càmeres de televisió
autonomàtiga. Diumenge, al Gran Premi, la cita anual del trot,
Matas trepitjà l'hipòdrom perquè estava segur que xuclaria una
bona estona de càmera. I no només càmera, sinó també
entrevista inclosa. En canvi, n'Antich va quedar amb un pam de
nas. Però també es tracta de repartir embostetes de blat de les
índies per satisfer els gavatxos del corral. En una operació on
criden constantment: «tites, tites, tites...» intenten mostrar
la cara benefactora. Davant el caos, perquè primer cal generar
el caos i esquitxar–ho tot de merda: la temporada turística,
segons ells, ho serà per mor, evidentment de l'ecotaxa, no de la
pujada de preus de serveis complementaris com les hamaques de Can
Picafort, davant aquest caos ells ens ofrenen els granets de blat
de les índies restituents. Així, si finalment no ho és, serà
gràcies a la seva acció regeneradora de les platges, gràcies
als diners que diuen que hi invertiran, que esperem que no sigui
com els efectes balsàmics del Règim Especial, que encara dorm
el somni dels justos. I també la cimera de ministres de medi
ambient ens és presentada no pels resultats que de les
discussions es puguin desprendre sinó pels efectes tonificants
que podrà tenir de cara a la imatge turística de les Balears i,
en especial, de Mallorca. Però això no és tot. Hi ha altres
menudències, algun pla experimental que té alguna cosa de medi
ambient que, evidentment, s'ha de començar a aplicar a Balears...
I tot això per tal que d'aquí a un any, com avui li tocarà a
na Rosa, mirar d'obtenir la revàlida davant els vots, a la percaça
dels points necessaris per obtenir el triomf. Ja ho veurem on es
colgarà en gelat!
|
