El PSM opina. 28/05/2002

Sobre Europa i la insularitat

El ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, va dir davant el fòrum Europa 2002, organitzat per una agència de premsa, que "la filosofia de l´ecotaxa era bona, encara que en fallava l´aplicació". I afegí que si el Partit Popular guanyava les eleccions a les Balears aboliria la llei però mantendria les inversions mediambientals de les quals "les Illes en tenen una extraordinària necessitat". Com a mínim, aquestes paraules mostren que l´expresident encara dona validesa a la diagnosi territorial que va fer quan era conseller d´Economia o, més endavant, quan tractà d´aprovar des de la Presidència unes directrius d´ordenació territorial més ajustades a les necessitats que no les que finalment prosperaren. Faria be, per tant, en escoltar les veus que aquests darrers dies han clamat, dins i fora de la cimera europea, per reivindicar una societat més sostenible. Sobretot quan una d´aquestes veus � sorgida de la reunió que la comissió d´illes de la Unió Europea celebrà en el Consolat de la Mar � exigia dels ministres de Medi Ambient un tractament diferencial del fet insular a causa la major vulnerabilitat dels seus territoris.

En aquest sentit, és inadmissible que des del Govern Central s´hagi boicotejat la presència a Palma del director de l´Agència Europea de Medi Ambient, a qui s´hauria advertit � sense que ningú no ho hagi desmentit � que estava interferint la política del PP a les Illes Balears. Com a mínim som davant una política contradictòria, perquè des del govern de les Illes Balears, des de sempre, s´ha apostat per la insularitat com a element diferencial, que avala la demanda de suport a Madrid i a Brusseláles per aplicar mesures que diversifiquin l´economia i frenin el consum de territori, i conseqüentment el creixement demogràfic. Aquesta era la justificació del règim especial, el REB, que Jaume Matas abanderà com a president de la Comunitat i, també, un dels objectius del lobby d´illes de la Mediterrània Occidental, l´Imedoc, que va ser impulsat pels tres presidents populars, des de Gabriel Cañellas a Matas, passant per Cristòfol Soler qui avui és, per dir-ho d´una manera entenedora, l´ambaixador de les Balears davant aquest organisme.

La política insularista, és a dir el reclam del fet diferencial, és una constant a la història recent de les Illes, que el Pacte de Progrés no només no ha aturat sinó que ha impulsat i liderat dins Europea. Una prova n´és l´esmentada reunió de la comissió d´illes, on es decidí lliurar als ministres de Medi Ambient un document que aposta pel tractament diferencial i que, de cap de les maneres, no pot ser considerat un element contrari a la cimera, sinó tot el contrari. De la mateixa manera que aquesta tampoc no pot ser sorda a eslògans tan positius com el que ha adoptat el moviment antiglobalitzador; un altre mon, un altre medi ambient és possible . Si més no, quan hem vist el desembarcament dels antitransvasament de l´Ebre, qui no ha recordar el trist episodi del Móstoles, aquell transvasament temporal de l´aigua de l´Ebre cap a Mallorca per superar una de les crisis ecològiques més creu que mai no ha patit una illa ?

En el seu moment, el govern de Jaume Matas defensà fins allà on va poder el règim especial de les Balears, però ara el PP hi posa totes les traves del món. El mateix ministre digué, com a justificació contra l´ecotaxa, que el Govern ja té 26.000 milions més amb el nou finançament autonòmic. Té raó, però s´oblida que també té més competències, més població, més problemes mediambientals i que, sobretot, continua sent un territori insular tremendament complex. El REB hauria de se un tema d´estat, i el ministre el principal aliat del govern del Pacte de Progrés davant Madrid. Sabem que això és impossible, però al menys hi hauria d´haver més comprensió, més diàleg institucional i, més lleialtat. El casos Bitel i Formentera ho fan difícil, però aquestes no són qüestions que se relacionin amb el tema de la insularitat, encara que en el cas de Formentera si que hi estàÉsi més no en relació al pes polític que té, i ha de tenir, una petita illa en el conjunt de la comunitat, un pes polític i, també, la recerca d´equilibris de tots tipus - inclòs el cens electoral - que no puguin ser interferits per interessos externs, tant si són econòmics com polítics.

Dèiem l´altra setmana que les cimeres entre estats són ja inseparables de les mogudes antiglobalitzadores. Rebutjar-les seria un error, però més ho seria pretendre situar entre els moviments alternatius un govern regional que, tot i que no agradi a Madrid o al PP, representa el conjunt de la societat de les Illes. I més error seria no fer cas de les reclamacions històriques per al reconeixement de la insularitat. No facilitar el compliment del REB o posar traves davant els organismes europeus és� sobretot si s´aspira a tornar a ocupar el Consolat de la Mar � tirar pedres contra la pròpia teulada.