El PSM opina. 01/06/2002

Si l'educació fos una immensa platja...

Si l'educació fos una immensa platja, encara que no idíl·lica, ni verge, ni culta, ni desvetlada ni feliç —com diria el poeta. Si l'educació fos una immensa cinta de mar, devastada pel temporal, desposseïda d'arena —deserta d'amics, de béns e de senyor, com també diria el líric medieval—, violada fins a les mateixes entranyes de la roca, indòmita i pelada, dura i llisa de mantenir per tants de segles el desigual combat amb les fúries de Neptú. Si l'educació fos una immensa platja constreta per un passeig marítim que l'encotilla; si fos una immensa platja, encara que tenyida només per les funestes ombres d'imponents estructures cúbiques de ciment armat, de cara alegre però d'ànimes tristes, que hi ensofronyen turistes en perpètua crisi, que es mengen de dos en dos, a mitges, quan el sol cau com una plomada, una ració de patates fregides amb suor i ketxup i semblen feliços perquè tenen el nas pelat del sol i la cara vermella de beure sangria de barral i cervesa. Si l'educació fos una immensa platja fruit d'un temps que va ser el nostre, d'unes circumstàncies adverses, amb una planificació òrfena de qualsevol retxillera de llum. Si l'educació fos una immensa platja on els amics dels amics del ministre poguessin instal·lar una filera més de para-sols, el lloguer dels quals no han apujat —ells no apugen res, senzillament adeqüen als preus dels costos per equilibrar balanços fantasmagòrics. Si l'educació fos una immensa platja on s'hagués d'atendre la diversitat dels qui, d'una manera honesta —no voldria que ningú es pensàs que som una persona de prejudicis—, s'hi omplen la panxeta (des de l'hoteler superdotat que hi té un establiment de mig luxe i accions a discoteques, rent a cars i trens turístics, passant per les immenses classes mitjanes que, pagant un lloguer astronòmic, s'han fet amb vint metres quadrats de rajoles per vendre-hi capells de palla, canyes de pescar i matalassos que el vent s'emporta i, també, els subsaharians —amb papers o sense— que venen andròmines de fluorescències galàctiques, ulleres fosques i qualsevol altre producte de dubtosa però honesta legalitat). Si l'educació fos això, segurament ara, des del ventre d'un vaixell gris i inhòspit, amb el nom desdibuixat que ben bé podrien ser dues erres, qui sap si per allò de Rodrigo Rato, ens abocarien canonades d'euros que permetrien refer les infraestructures que un temporal etern de migradeses i ventades no ha permès d'aixecar els edificis necessaris per atendre tothom, permetria refer-nos de l'eixutesa d'unes transferències artificials, sinònimes de respiració artificial —ergo només per a una precària i difícil subsistència assistida—, permetria atendre com cal la diversitat de tantes persones que han triat allò que ell en diu les nostres iyes, per viure i malguanyar-s'hi el pa. I més encara, si l'educació fos una immensa platja, tal vegada ara els vindria de gust encolomar-nos actuacions subsidiàries i, com aquell qui construeix un passeig damunt la roca perquè la gent pugui entretenir-se i badocar, tal vegada donarien els recursos per comprar ordinadors i no perdre el tren de les noves tecnologies, per exemple. Però ja ho sabeu tots que l'educació no és una immensa platja, ni el ministre d'Educació és illenc, per tant no ha de fer mèrits per rescabalar la corona i el ceptre perdut, ni els interessa fer actuacions per a les classes populars de bolic i d'espardenya, així com sí els interessa fer-ne a les zones de turistes d'espardenya. I per a més escarni, segons ha publicat un diari d'àmbit estatal, en la nova llei d'educació que prepara el PP les comunitats autònomes que han fet més per l'educació, encara que hi hagin posat dels seus propis pressuposts i no de les transferències rebudes (concert de l'educació infantil, noves tecnologies, etc.), rebran, en els millors dels casos, si en reben cap, menys diners que les que no han fet res.

Però l'educació no és una platja immensa, ni verge, ni vistosa, ni superpoblada i vés a saber tu, si ho fos, quina casta de matèria hi abocarien.