|
L'església de tots
El Sr. Joan
Huguet, diputat del PP al Parlament de les Illes Balears, publica
en el dia d’ahir (5 de juny de 2002), al diari El Mundo-El Día
de Baleraes, un article d’opinió amb un títol molt fort,
que m’ha dolgut molt: «Esta no es mi Iglesia». Es
tracta, com podeu suposar, d’una crítica contundent a la
Carta Pastoral dels Bisbes del País Basc «Preparar la paz».
M’estalviaré comentar totes les duríssimes invectives que
el Sr. Huguet dedica a l’episcopat basc, acusant-lo gairebé
de ser còmplice del terrorisme o, com a mínim, de no combatre’l
de manera suficient. Com a mostra, un botó. Vostè diu, que “es
irresponsable querer confundir paz y convivencia a cambio de
admitir muerte, extorsión y barbarie y hacer de ello un problema
político”. Però vostè creu, sincerament, que els
bisbes vascos admeten la mort, l’extorsió i la barbàrie?
Per favor!
Si una cosa demostra el contingut del seu article, Sr. Huguet, és
que vostè no ha llegit la Carta Pastoral dels bisbes bascos, i s’ha
guiat per les declaracions del Sr. Aznar i altres membres del
govern espanyol. Si la llegeix (l’hi puc enviar quan vulgui,
són just 6 pàgines), descobrirà que la majoria de coses que ha
dit el Sr. Aznar sobre el contingut de la pastoral són una pura
calúmnia. Només un exemple: el Sr. Aznar va dir que els bisbes
afirmen que “lo mejor que les puede pasar a las víctimas
es que los criminales estén libres”. Cerqui vostè
aquesta frase, o una de semblant, a la carta dels bisbes. No n’hi
trobarà cap. És a dir, que el Sr. Aznar menteix descaradament.
En canvi, sí que hi trobarà una condemna sense pal·liatius de
la violència d’ETA, dos paràgrafs dedicats al suport als
regidors, als càrrecs públics i als seus familiars amenaçats
pel terrorisme, una crítica directa a aquells que emparen o
donen suport a la violència, un capítol sencer a favor de la
pau...
Per tant, a l’hora de valorar i opinar sobre el que han dit
i escrit els bisbes bascos, és absolutament irrenunciable i
exigible atendre’s a la veritat, a allò que realment
han dit, i no caure en la manipulació i la tergiversació de les
seves paraules.
Però vull anar més enllà. És possible que si vostè arriba a
llegir la pastoral dels bisbes bascos, tanmateix segueixi en
desacord amb allò que diuen. En té tot el dret. Però després
de manifestar la seva discrepància, vostè va i afirma que
“aquesta no és la seva Església”. És molt fort, açò,
Sr. Huguet. Vostè i jo militam a partits polítics distints, però
som membres de la mateixa Església. Una Església, santa
i pecadora, com tots i cadascun dels batiats, des del primer fins
al darrer.
No sempre, i vostè ho sap prou bé, jo estic d’acord amb el
que diuen, fan o escriuen els prelats de l’Església. Però
jo mai afirmaré que aquesta no és la meva Església. Mai m’atreviré
a dissenyar una Església a mida de les meves
conviccions. Com si jo fos millor! Açò significaria atribuir a
les opinions personals, sempre respectables, la categoria de línia
divisòria entre allò que és i allò que no és l’Església.
Quina arrogància!
Fa pocs dies, un humorista gràfic d’un diari dibuixava una
caricatura del Sr. Aznar dient “No pensar como yo es
crear la división entre los españoles”. Es tracta d’un
acudit, però malauradament no s’allunya gaire de la
realitat. El Sr. Aznar, i vostè sembla haver-se fet de la
mateixa escola, s’ha instal·lat en aquella nefasta actitud
del “qui no està amb mi està contra mi”, i no
suporten cap mena de discrepància. El Sr. Aznar amb les seves
declaracions, i vostè amb el seu article, estan negant un dret
elemental de la democràcia com és la llibertat d’expressió,
i ni més ni manco que als quatre bisbes del País Basc. Jo no
estic d’acord amb el que diu vostè, Sr. Huguet, però li
respect, i no li neg el dret de dir-ho o escriure-ho allà on
vulgui. Aquesta és la diferència. Li recoman que reflexioni
seriosament sobre el flac favor que li estan fent a la democràcia
amb les seves actituds intransigents i intolerants.
|
