"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 08/06/2002

La democràcia parlamentària (I)

Reflexionar —o fer reflexionar— a altri és el que podríem dir la nostra màxima aspiració, dins aquest peculiar gremi que conformam els articulistes d'opinió, col·laboradors de premsa diària i altra gent de mal viure. Perquè acceptem la veritat: normalment rebem tantes bufetades —sobretot els qui posam l'adreça electrònica al peu de l'article— que vivim malament, bastant malament... És clar que això té fàcil solució, i és que la dita ja diu que qui no vol pols, que no vagi a l'era...

Ironies a un costat, fa una sèrie de mesos que estic repassant les columnes dels diferents diaris d'aquestes illes per veure si per casualitat hi havia algú que s'atrevís a parlar d'un tema que a mi em preocupa força, i que està mediatitzant —crec— tota la vida política d'aquesta comunitat des de fa una temporada, una sèrie d'anys. No tan sols d'aquesta comunitat, sinó que de tot el país, i m'atreviria a dir que de gran part del que s'anomenen democràcies parlamentàries. No parlo de corrupció —que també està estesa a tot arreu, es digui el que es digui— sinó el que a mi em preocupa és el paper dels anomenats «aparells» dins els partits, és a dir, aquella gent que —en teoria— conforma el corpus ideològic de la formació i —també en teoria— normalment fa feina dins les oficines del partit polític, fent-lo rutllar en el seu apartat político-logístic... El que em demano, doncs, és quina responsabilitat acaben tenint en la política final del partit, si és creixent o no, i si són tant o més culpables que els propis gestors nomenats per ells —o no, ara ho veurem— del presumpte divorci entre societat, partits i població en general.

Perquè des de fa un temps —i no precisament des del Pacte, estic parlant en general i en termes bastant universals— l'ordre establert entre la politja de transmissió d'ordres del partit —execució legislativa—, posada en pràctica executiva, s'ha vist trencada del tot per una raó: quan el partit arriba al poder, l'antic aparell vol ocupar els càrrecs públic —cosa humana i lògica, no sé si m'entenen—, tot deixant el dia a dia i la doctrina ideològica en mans dels seus successors a l'oficina del partit, normalment alliberats amb un coordinador per sobre seu.

Aquesta separació sol portar, com a norma general, a una sèrie de fets que, entrellaçats entre si, poden resultar molt dolents per a la pròpia estabilitat interna, gairebé nocius, diria jo. El primer punt que podríem destacar és que els partits tenguin o esdevinguin formacions amb un marcat caràcter funcionarial, amb una presència mínima dels líders «de veritat» en el seu funcionament intern —les executives, alguna reunió amb agrupacions i para de comptar— i el consolidament d'una casta que, essent treballadors del partit, acaben agafant el poder de facto. És una situació terrible per a un partit, sigui quin sigui el seu color, ja que aleshores els líders s'aniran recolzant sobre aquests subordinats i no sobre els seus companys de viatge fins el poder, ja que senzillament en voldran més, i per aconseguir-ho hauran de debilitar els anteriorment esmentats. És, en definitiva, el triomf de la doctrina de les quotes de poder intrapartidista —i aquí podríem escriure un llibre sobre com es pot arribar a elaborar una Executiva o unes llistes electorals— sobre la doctrina de la ideologia pròpiament dita. És a dir, del repartiment de poder per controlar la formació al preu que sigui més raonable per afavorir el braç executor, és a dir, l'aparell.

El segon punt que hauríem de destacar és que, en anar-se'n els ideòlegs del partit per engreixar la nòmina de gestors de la cosa pública, l'aparell no farà un discurs ideològic, ja que no pot: el qui l'ha de fer està gestionant, i per tant és esclau de les seves obligacions governamentals. Per tant, es donarà una simbiosi, un canvi, una transformació, que molt probablement l'antic aparell no ha previst, però que quan s'ho troben veuen que els va bé («la mar de bé», com diuen a València), i normalment s'hi recolzen. M'explico: es farà servir el nou aparell per al discurs institucional —tot anul·lant qualsevol símptoma de desviament polític que no posi en entredit la gestió del líder, clar està— i poca cosa més. És a dir, s'haurà caigut a una atonia —volguda o no, aquest és un altre tema— que mantindrà el militant dient allò de «caram tu, que bè que ho feim», en comptes de dir «caram tu, en què pensam?»...

Lleig, molt lleig, si arribam a aquest extrem. Però hi arribam, demostrat està. I tots: que ningú ho dubti. Conservadors, ecologistes, nacionalistes, suposats socialistes, suposats nacionalistes... Tots. Aleshores, on quedaran tots aquells que se'n donaran compte que l'esperit es va perdent per la gestió? On seran ubicats aquells que amb certa educació aniran dient allò de «no és això, companys, no és això»? Mirin, el primer que farà l'aparell serà intentar endur-se'ls cap el seu raonament en forma de càrrec oficial, de prebenda, de favors en una paraula. Si en una segona fase encara hi ha algú que continua insistint en la denúncia, es posa al díscol entre l'espasa i la paret: o amb nosaltres o contra nosaltres. Més o menys, aquí tothom cau: una insinuació sobre com li pot anar el futur, el buit, la indiferència envers l'individu, citacions de reunions que no arriben mai o tard... Tot té un límit, i normalment se cedeix. Ara bé, si aquesta etapa no serveix perquè el valent de torn no és ni persona ambiciosa ni necessitada, aleshores ve el problema, el gran problema: què fer amb aquell abnegat militant? Aleshores, senzillament, ve la demonització, la persecució, l'amenaça i, en alguns casos, la humiliació congressual. Tots, fent una mica de memòria, podem localitzar en les nostres retines algun o altre cas dins la política espanyola, però si gratam una mica, també el podrem localitzar en la política —si se li pot dir així— illenca.

Moltes gràcies.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: