"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 16/06/2002

15 de juny de 1977: Noces de plata o de llautó?

Moguts a cops de calendari, ara s'escau parlar dels vint-i-cinc anys de les primeres eleccions democr√†tiques del postfranquisme, el 15 de juny de 1977. ¬ŅEstava manipulada la Transici√≥ des dels seus comen√ßaments, per tal que no canvi√†s res, com diuen alguns? ¬ŅVa ser la Transici√≥ un proc√©s de pactes entre l'elit franquista i l'elit antifranquista? Molts historiadors expliquen que l'estrat√®gia de l'Estat, des de l'anomenada Transici√≥, ha perseguit tres objectius: homologar els sistema pol√≠tic amb les democr√†cies europees; incloure l'economia espanyola dins els canals internacionals i acabar amb els problemes nacionalistes de l'Estat, principalment el basc. A hores d'ara ja s'haurien assolit els dos primers objectius i, pel que fa al tercer, la cosa √©s m√©s complicada. El proc√©s de descentralitzaci√≥ que va resultar de tot all√≤, passat per la greu involuci√≥ de la LOHAPA (filla borda del cop d'Estat del 23-F de 1981), ha acabat per tenir un marcat car√†cter administratiu i en cap cas pot declarar-se tancat, com reclama el govern del PP, tenint en compte les possibilitats constitucionals i pel fet que la realitat social es transforma constantment. En efecte, l'statu quo espanyol es resisteix a recon√®ixer l'especificitat pol√≠tica de les nacions que hi ha a Espanya, per damunt de les ¬ęautonomies¬Ľ administratives.

Aix√≤ no vol dir que h√†gim de donar per bones les tesis oficials amb qu√® ens bombardegen aquests dies. Sobre l'intervencionisme pol√≠tic del rei, aut√®ntic tab√ļ fins ara, s'apunten les primeres mostres; aix√≠ el que explica Carlos Garaikoetxea al llibre La Transici√≥n inacabada (Planeta, 2002), que √©s molt fort. Esdev√© imprescindiblement higi√®nic procedir a avaluar el paper de Juan Carlos I en aquest laberint. D'altra banda, si atenem la idea del canvi social com a motor del canvi pol√≠tic, no es pot marginar, com s'est√† fent des dels mitjans governamentals, i especialment des de TVE, la mobilitzaci√≥ popular de llavors.

Centrant-nos en un àmbit local, el cas de l'illa de Menorca, vull destacar el protagonisme que va tenir-hi el moviment obrer. La modificació del mapa sindical es produeix a les eleccions sindicals del 1975. Hi votaren 7.700 treballadors (92% del cens laboral), corresponents a 409 centres de treball, i foren elegits 611 enllaços sindicals. Només el 30% van ser reelegits, mentre que el 70% responia a nova elecció. Va ser l'inici de l'assalt al sindicat vertical. Les clandestines CCOO, amb just dos anys d'existència a l'illa, es presentaven com a Candidatura Democràtica i, malgrat el boicot que propugnaven grupuscles d'extrema esquerra, van obtenir un èxit important. S'acabava en les relacions laborals el vell esquema paternalista i es treballava ferm cap a la conquesta dels drets sindicals i democràtics.

Arias Navarro repetia que no canviaria res, que ho tenien tot controlat. Per√≤ el moviment ciutad√†, articulat en l'associacionisme (ve√Įnal, de pares d'alumnes, cultural, recreatiu, juvenil, excursionista, etc.), era hiperactiu. Es pot recordar, a Menorca, l'efervesc√®ncia sociocultural promoguda per grups activistes que trobaven aixopluc en entitats consolidades com l'Ateneu de Ma√≥ (cine-club, OCB, GOB…); l'esgl√©sia cat√≤lica (grups parroquials, Escola de Formaci√≥ Sindical, grups escoltes, etc.); Joventuts Musicals (concerts, ¬ęnova can√ß√≥¬Ľ, cursos de catal√† i de cultura menorquina…); la ¬ęnova¬Ľ Delf√≠n Serra, companyia de teatre que va muntar entre d'altres peces d'√®xit el Retaule del flautista, de Jordi Teixidor, que fou una aut√®ntica fita en la lluita cultural antifranquista; l'incipient moviment de mestres ¬ęper a una escola p√ļblica, laica, cient√≠fica i menorquina¬Ľ, etc.

Durant els mesos que van precedir el 15-J no oblidem tampoc la for√ßa catalitzadora que va tenir a Menorca el Congr√©s de Cultura Catalana, amb actes rellevants en el seu si, com foren el final d'√†mbit de M√ļsica, l'homenatge a Francesc de B. Moll (gener de 1976) i les Setmanes de Teatre dels Pa√Įsos Catalans (estius de 1976 i 77). Confer√®ncies, exposicions, recitals de can√ß√≥, muntatges po√®tics… I una oposici√≥ d'esquerres articulada entorn a l'Assemblea Democr√†tica de Menorca, sense la qual poc s'explicaria la Candidatura Independent al Senat, unit√†ria de l'oposici√≥ democr√†tica sota l'esl√≤gan ¬ęDemocr√†cia i Autonomia¬Ľ. El 15-J va representar una martellada contra l'entusiasme de la mobilitzaci√≥ popular. El candidat unitari Antoni Anglada (9.105 vots) quedava a nom√©s 68 vots d'aconseguir l'esc√≥, que fou per a Guillem d'Olives d'UCD. El PSOE, sense pres√®ncia a l'illa en la clandestinitat, en el moment electoral no havia volgut afegir-se a la unitat dels dem√≤crates menorquins i catapult√† des d'Alemanya en Josep Moll Marqu√®s, el qual va obtenir 3.201 vots. Il¬∑lusos de nosaltres, que llavors no sab√≠em res del paper que tocava jugar a la socialdemocr√†cia europea en la desactivaci√≥ de marcs d'unitat popular, com el que havia sorgit a Portugal despr√©s de la ¬ęRevoluci√≥ dels clavells¬Ľ. El model que ¬ęel m√≥n lliure¬Ľ havia decidit per a Espanya passava per un bipartidisme homologable, on el rol de la Democr√†cia Cristiana l'assumiria una UCD que alternaria amb un socialisme domesticat que representaria —malgrat tots els excessos verbals del moment— el PSOE. La banca, la financiaci√≥ dels partits, les campanyes electorals de m√†rqueting, la for√ßa dels imperis medi√†tics, els errors del PCE, etc. s'encarregarien definitivament d'¬ęeurope√Įtzar-nos¬Ľ. Pendent avall per la corrupci√≥ i el descr√®dit de la pol√≠tica realment existent, vam entrar a l'OTAN, es va anar minimitzant la democr√†cia representativa i ¬ę…som a on som, m√©s val saber-ho i dir-ho…¬Ľ, com va escriure el poeta Miquel Mart√≠ i Pol.

La desmobilitzaci√≥, creient que s'estava en condicions de construir un pa√≠s nom√©s a partir de la negociaci√≥ partidista, ha anat en contra dels interessos dels ciutadans i de l'autogovern. √Čs molt probable que no s'hagi apr√®s gaire dels errors del passat i no hi manquen pol√≠tics que q√ľestionen la for√ßa del comprom√≠s c√≠vic per garantir projectes pol√≠tics capa√ßos de transcendir la mis√®ria que ens envolta. Sigui dit tot a√ß√≤ a les envistes d'una vaga general convocada per uns sindicats, que es mostren actualment tan d√®bils com la nostra pr√≤pia democr√†cia.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: