El PSM opina. 20/06/2002

Morro i Sampol, en directe

Fa uns dies, en un cèntric restaurant de Ciutat, hi hagué una trobada entre periodistes i alguns dels màxims dirigents del PSM. Per part del diari EL MUNDO/EL D�A DE BALEARES hi eren presents Joan Pericàs, J. Torres Blasco i qui signa aquest article. La delegació del PSM va ser del «màxim nivell»: Mateu Morro, Pere Sampol, Miquel Àngel Maria Ballester i Antoni Alorda. La reunió va ser summament interessant ja que es pogueren tractar tota mena de qüestions relacionades amb el Pacte de Progrés, la situació del PSM, la feina feta pels nacionalistes d'esquerra en el Consell de Mallorca, el tema sempre candent de les moratòries i, com no podia ser d'altrament, s'hi va analitzar la feina feta pel PSM en aquests darrers tres anys de govern progressista. S'hi parlà també de previsions electorals i futurs pactes en cas d'haver-hi novament majoria d'esquerres l'any 2003.

Mateu Morro, secretari general del PSM i conseller d'Agricultura del Govern de les Illes, va ser l'encarregat d'informar els periodistes que hi érem presents dels objectius de la trobada amb la premsa.

Mateu Morro concretà de bon començament les quatre coses que ens volia dir. Potser seria interessant destacar dues d'aqueixes qüestions (entre les moltes d'igualment interessants que va plantejar-nos). El primer fet important a destacar fou la confirmació que el Pacte de 1999 havia estat essencialment un acord entre PSOE i UM a conseqüència de la negativa de Maria Antònia Munar a pactar per separat amb cada un dels partits que conformen l'actual govern de les Illes i el Consell de Mallorca. Mateu Morro ens digué que aquest fet no s'hauria de tornar a repetir de donar-se unes condicions electoralment idèntiques a les de fa quatre anys. En unes hipotètiques negociacions entre forces progressistes el debat hauria de ser entre iguals (sempre respectant els percentatges electorals de cada partit). També va criticar el sistema de repartiment emprat aleshores (Govern per uns, Consell per a uns altres). Ens digué que li semblava que, en cada institució, tots els partits d'aquest futur pacte haurien de tenir les seves respectives àrees de poder.

Crec molt importants aquestes opinions del secretari general del PSM, ja que situen a la perfecció la «crisi» entre els nacionalistes d'esquerres i els altres membres del Pacte en aquell llunyà juliol quan Mateu Morro pegà aquella històrica portada. L'exigència de Mateu Morro de voler governar amb UM en el Consell de Mallorca es veu ara com una intel·ligent maniobra del PSM que, de no expressar la seva disconformitat amb PSOE i UM, hagués aigualit encara molt més el paper del nacionalisme d'esquerres. I potser aquesta era la maniobra que havien ordit PSOE i UM per anar desgastant un soci que molesta massa (barra el creixement d'ambdós partits en la part forana de Mallorca). Tres anys després del Pacte, els esdeveniments han confirmat l'existència d'aquesta pinça Antich-Munar. Pinça PSOE-UM que ja va ser denunciada públicament en carta oberta de Mateu Morro als militants del PSM.

Ja sabem, doncs, que en uns hipotètics pactes futurs, les coses s'hauran de fer entre socis amb igualtat de drets i responsabilitats sense que ningú provi de situar-se per damunt dels altres de forma prepotent. Posteriorment s'encetà el debat damunt el paper de les moratòries que, en opinió d'en Mateu Morro, s'han plantejat malament en esdevenir solament una plataforma propagandística per a lluïment de determinats polítics. D'aquesta manera s'ha fet un debat pervers de la qüestió i, més que aturar el ritme descontrolat del creixement urbanístic, el que s'ha fet és donar ales als constructors per a llançar-se encara més a l'especulació. Mateu Morro digué que la protecció de recursos i territori requereix polítiques serioses de limitació del creixement. Estudis i intervencions directes de les institucions, noves lleis de limitació del saqueig de recursos lluny de la demagògia barata, de les batalles mitjançant la premsa per veure qui surt més en les fotografies.

Pere Sampol destacà en essència la intervenció del PSM en el camp de la protecció de la petita i mitjana empresa i la importància història que, en el seu parer, significaran les lleis que aturen la construcció de més grans superfícies (en clara referència als supermercats de tot tipus que han romput a columna vertebral del petit empresari illenc). Pere Sampol valorà molt positivament aquests anys de govern progressista i apostà decididament per la reedició del Pacte (si es donen les condicions polítiques adequades) en la línia de respecte a tots els partits i organitzacions que ja havia indicat el secretari general del PSM.

Antoni Alorda explicà la problemàtica del Consell de Mallorca. Després del que ens digué es veieren molt més clarament les dificultats que sovint es donen entre organitzacions nacionalistes que provenen d'orígens tan diversos, d'ideologies tan diferents, de pràctiques tan antagòniques. Qui no recorda les dècades de col·laboració d'UM amb el PP?

Altres temes tractats varen ser la qüestió del sempre pendent problema d'una hipotètica unió electoral UM-PSM. Aquest és un tema que m'interessa especialment i hi vaig demanar informació a Miquel Àngel M. Ballester. Em digué que no veia possible en aquests moments una reedició de l'aspre debat de 1999, perquè les circumstàncies no aconsellen un experiment polític tan arriscat com aquest. Cal tenir present -afegí- que moltes de les persones que en un passat recent apostaren per la unitat amb na Maria Antònia Munar ara han mudat d'opinió i no es veu factible una provatura semblant.

Després d'aquestes tres hores llargues de xerrada em queda la impressió que els nacionalistes d'esquerra valoren molt positivament el seu pas pel govern i el Consell de Mallorca però, en un futur proper, volen fer valer encara més els seus resultats electorals amb major consistència. Pere Sampol creu que els esforços, les noves lleis proteccionistes del petit comerç i els diners emprats en el millorament de les condicions del nostre botiguer fan preveure un important creixement electoral del PSM en sectors que fins ara mateix era «exclusiva» del PP (i en menor escala de la socialdemocràcia espanyola). És una jugada molt delicada i que les urnes hauran de confirmar.