|
Palma, avingudes enllà
A una tertúlia, fa un parell de setmanes, algú deia que
Palma també existeix de les avingudes cap a fora. Una forma lacònica
però molt encertada d'expressar el desencís que sentim els
milers de ciutadans que vivim a qualsevol barriada de Palma que
estigui fora del casc antic i del perímetre de les avingudes,
davant l'oblit sistemàtic i la deixadesa a què ens condemna
l'Ajuntament.
Parlàvem de les inacabables obres viàries, dels enormes nous
aparcaments subterranis, de les faroles milionàries, del caríssim
sistema hidràulic de recollida de fems que prest entrarà en
funcionament al casc antic, de les reformes d'algunes places...
Tot, absolutament tot concentrat de les avingudes cap endins. Les
iniciatives de millora de l'espai urbà fora d'aquest perímetre
es poden comptar amb les mans.
Mentrestant, els ciutadans de les barriades de Palma i dels
nuclis de població separats del cas urbà de Ciutat (Sant Jordi,
Son Sardina, Son Roca...) assistim, entre la indignació i la
impotència, a la decadència gradual del nostre entorn. Perquè
el problema no és que l'ajuntament de Palma no hagi realitzat
nous projectes (espais verds, infraestructures comunitàries,
rehabilitació de places, etc.) en aquestes zones. És que ni tan
sols s'ha preocupat de fer un mínim manteniment que frenàs la
degradació urbana.
Estic parlant de coses tan elementals i senzilles com mantenir en
bon estat el paviment i les voravies dels carrers. De tenir cura
de la vegetació de les poques zones verdes que hi ha a les
barriades. De regular la circulació rodada repintant periòdicament
els passos de vianants, els carrils dels cotxes i les zones
d'aparcament. D'instal·lar senyals de trànsit a una infinitat
de cantonades on no hi ha cap indicació. De treure barreres de
damunt les voravies que compliquen moltíssim la vida als minusvàlids
o a les persones que empenyen un cotxet infantil. De millorar mínimament
l'enllumenat públic de molts carrers que quan es pon el sol
esdevenen tenebrosos. De reubicar de manera més racional els
contenidors de fems, i d'incrementar els contenidors de recollida
selectiva. De posar més recursos a Emaya per garantir la neteja
urbana de places i carrers que avui estan terriblement bruts.
Fins aquí només he parlat del manteniment de les
infraestructures i el mobiliari urbà de les barriades. Però
tenir cura de la ciutat és molt més que això. En matèria
d'animació cultural, social i veïnal de les barriades, la feina
de l'ajuntament de Palma és totalment inexistent. Totes les
instal·lacions municipals dels barris (centres de serveis
socials, instal·lacions culturals i esportives, etc.), pateixen
una situació d'estancament i congelació. La quantitat de
serveis no ha crescut, ni prop fer-hi, en proporció al gran
increment demogràfic de Palma durant els últims anys. I la
insuficiència de recursos, per molt que els professionals s'hi
esmercin, té com a conseqüència directa una greu pèrdua de
qualitat. Això, acompanyat del menyspreu absolut de l'equip de
Cort cap al moviment veïnal, que era tan ric a la Palma de fa
sols deu anys, està provocant que les barriades es vagin
convertint en pures i simples zones-dormitori, sense vida comunitària,
sense dinamització social, sense serveis ciutadans.
Amb tota seguretat, a mesura que s'apropin les eleccions de la
primavera de 2003, l'actual govern municipal ens assaltarà amb
la promesa de nous projectes faraònics. Bé, en realitat
l'ofensiva ja ha començat. EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES informava
fa pocs dies que la Societat Municipal d'Aparcaments de Palma (SMAP),
presidida per l'inefable José María Rodríguez, acaba
d'aprovar la construcció de quatre nous fastuosos aparcaments
subterranis. I no passaran gaires mesos abans que l'ajuntament
ens informi de les grans obres que es faran a la façana marítima
de Palma. Seguim, idò, amb les mateixes: grans infraestructures
perquè la gent vagi més en cotxe, i oblit absolut d'iniciatives
per millorar la qualitat de vida dels ciutadans a les barriades
on viuen.
A la tertúlia que esmentava més amunt, una persona deia que
l'actual oposició a l'ajuntament de Palma no hauria de caure en
la temptació de contraatacar amb la promesa de nous projectes
faraònics, sinó esforçar-se en una cosa tan senzilla com
tractar bé els ciutadans en les seves necessitats quotidianes
als barris on viuen. Irònicament, aquest tertulià apuntava que
la millor promesa que els partits de l'oposició poden fer als
ciutadans és «no farem més obres». Home, tampoc no es tracta
d'això, però és cert que l'alternativa que Palma necessita, la
que il·lusionarà els ciutadans i ciutadanes i els mobilitzarà
per aconseguir un canvi de govern a Palma, haurà de ser capaç
de convèncer que és possible aconseguir un ajuntament que
treballi al servei dels ciutadans i es preocupi per les seves
necessitats reals. Així d'elemental.
|
