El PSOE i el nacionalisme
La setmana passada es va presentar a Palma una nova col·lecció
de llibres: La Qüestió Nacional (Editorial Perifèrics).
En principi em va alegrar aquesta notÃcia perquè, com a
nacionalista, em satisfan totes les iniciatives que contribueixin
a divulgar les idees polÃtiques amb les quals m'identific. Però
fixau-vos en els detalls de la publicitat d'aquesta nova col·lecció
de llibres: a) té la col·laboració de la Conselleria de Presidència
del Govern (PSOE); b) el seu lema és «tot el pensament
nacionalista en una col·lecció»; b) l'autor d'un dels dos
primers llibres presentats és el Sr. Jaume Armengol,
secretari general de l'agrupació del PSOE d'Inca; c) entre els
presentadors de l'acte hi havia el President Antich i el
Sr. Andreu Manresa, corresponsal d'El PaÃs a les Balears,
conegut precisament per la seva furibunda vena antinacionalista.
Ho trobau curiós? Us sorprèn que de moment en aquesta col·lecció
no hi hagi cap nom d'un representant del partit nacionalista
majoritari a les Illes Balears, el PSM, que a més és soci del
mateix Govern? A mi no m'ha sorprès gens. Es tracta, simplement,
del darrer ardit d'això que periodistes i opinadors han anomenat
«Operació Antich», «socialisme autoctonitzat», etc.,
per descriure el gir pressumptament nacionalista que el nou PSIB-PSOE
ve impulsant d'ençà de 1999 i, sobretot, les escenificacions
d'aquesta operació.
Des de fa temps, l'enorme esforç que està invertint el PSIB-PSOE
en aquesta empresa provoca irritació en nombrosos militants dels
partits nacionalistes, sobretot del PSM. Jo, francament, mai no
m'he enfadat gaire. Tot allò que serveixi per estendre i fer
pedagogia del fet diferencial de les Balears, de la nostra
llengua, la nostra cultura, el nostre dret a incrementar
l'autogovern, etc., benvingut sigui. Sempre he pensat que, a la
llarga, el beneficiari d'aquesta operació serà qualsevol altre
menys el PSOE. A curt termini, potser sà li reporti alguns rèdits
electorals, però estic convençut que a mig i llarg termini no
podran mantenir la coherència.
L'actual estratègia del PSIB-PSOE és bastant evident: intenta
capitalitzar el Pacte de Progrés en benefici propi (Impulsam
el progrés), a fi d'arreplegar vots que en anteriors
eleccions han anat a les altres forces polÃtiques que conformen
el Pacte. Això explica moltes coses: l'intent continuat d'ocupar
l'espai tangencial amb el PSM, l'autoatribució de l'Ecotaxa com
el gran èxit del PSIB-PSOE (han editat uns fulletons on això és
explÃcit), el recent «gir social» -una altra escenificació
medià tica protagonitzada pel President Antich-... En definitiva,
el PSIB-PSOE intenta presentar-se com el més nacionalista, el més
ecologista i el més d'esquerres. Davant aquesta ofensiva, la
reacció de les altres forces polÃtiques que comparteixen govern
amb aquest partit és absolutament comprensible, però moltes
vegades la lectura que se'n fa és a la inversa: s'acusa els
altres partits de provocar tensions en el si del Pacte, quan és
el PSOE qui, amb la seva tà ctica d'ocupació de l'espai polÃtic
de les altres formacions, les obliga a treure el cap. L'estratègia
del PSIB-PSOE em sembla equivocada. Si en aquestes illes hi ha
una mar de vots on s'ha de pescar per fer avançar el conjunt del
Pacte de Progrés i consolidar la seva majoria és, òbviament,
el PP. Si el PP no retrocedeix, els equilibrismes continuaran
essent difÃcils. Altrament, si el PSIB-PSOE continua amb la seva
actitud avassalladora cap a les altres formacions que necessita
tenir com aliades, contribueix a debilitar les relacions, atia
susceptibilitats i fractura la confiança mútua, absolutament
necessà ria per governar plegats amb garanties d'èxit.
He insistit a bastament en la paraula escenificació, perquè tot
plegat fa olor de no ser gaire cosa més. Quan aterram a les
iniciatives polÃtiques reals i concretes, el castell de cartes
s'esbuca. Vegem-ne alguns exemples, només per il·lustrar
l'argumentació. Pel cantó nacionalista, el PSIB-PSOE és el
responsable, per activa i per passiva, del fet que, quan només
queda un any per acabar la legislatura, el compromÃs explÃcit
escrit al document programà tic del Pacte de Progrés
d'incrementar l'autogovern per equiparar-nos a les nacionalitats
històriques, continuï sense haver-se complert. El PSM, en el
seu moment, va intentar introduir al Parlament una iniciativa per
reformar l'Estatut en aquest sentit, i fou el PSOE qui ho aturà .
Pel cantó ecologista, la sòlida aliança del PSOE amb UM ha
provocat que encara no s'hagi aprovat un paquet definitiu i prou
sòlid de mesures per contenir l'excés de construcció, quan
aquesta és una de les columnes vertebrals de les expectatives
que el Pacte de Progrés suscita entre els ciutadans. El PSOE ha
renunciat a modificar les DOT, i encara esperam la llei de quotes.
I de moment, quan els responsables polÃtics d'ordenació
territorial del Govern (PSOE) han insinuat els continguts
d'aquest projecte, les limitacions que estableixen són
absolutament insuficients per frenar la voracitat urbanÃstica i
acabar amb el paisatge de grues que inunda les nostres illes.
Finalment, pel cantó esquerrà , no dubt que el «gir social»
anunciat pel President Antich acabarà concretant-se en mesures
interessants (de moment s'han establert ajudes per a l'habitatge),
però això contrasta amb la reivindicació de la Consellera de
Benestar Social, Fernanda Caro, que duu tres anys reclamant més
pressupost per a les polÃtiques socials.
Tornant al gir nacionalista, he dit i mantenc que, a la llarga,
el PSIB-PSOE no podrà mantenir la coherència. Bé, de fet ja
ara és contradictori amb la seva polÃtica estatal, còmplice de
l'ofensiva antinacionalista del PP, i especialment de la barroera
utilització del terrorisme per vexar i humiliar el nacionalisme
democrà tic. El PSOE de les Illes Balears és el mateix partit
que a Madrid ha pactat la funesta llei de partits, el mateix que
ha donat suport al nou model de finançament autonòmic que
continua deixant sense solució el gravÃssim dèficit fiscal de
les Illes Balears, el mateix que empara i manté dirigents com RodrÃguez
Ibarra, President d'Extremadura, o Francisco Vázquez,
batle d'A Coruña, autèntics exponents el nacionalisme espanyol
més ranci.
Tanmateix, mentre el PSOE no torni a ocupar el govern de l'estat,
el PSIB-PSOE no té massa dificultats per imprimir una lÃnia
pseudonacionalista al seu discurs a les Balears. Les paraules són
fà cils de lligar. Mentrestant, qualsevol té dret a pensar que
quan el PSOE torni a comandar a Madrid farà unes polÃtiques
distintes de les que va fer en l'època de Felipe González.
Jo, sincerament, no ho crec. Vaja, estic convençut que, quan això
passi, el PSIB-PSOE, governi o no a les Illes Balears, tindrÃ
tremendes dificultats per justificar-se, per mantenir la
credibilitat entorn a la qüestió nacional, per fer aquà un
discurs tan sols moderadament autonomista i simultà niament
avalar les polÃtiques espanyolistes que el seu propi partit
impulsi des de Madrid. Per això he dit al principi que l'actual
estratègia del PSIB-PSOE no em fa cap por: perquè estÃ
alimentant unes expectatives, unes esperances i una sensibilitat
que, quan es vegin defraudades aniran a parar, si els altres
juguen bé les cartes, cap als partits veritablement
nacionalistes. Temps al temps.
|