|
Racisme i forces de seguretat
El fet de castigar, represaliar o reprimir algú per allò que
ÉS i no per allò que HA FET, és l'origen i la base de les
majors injustícies i aberracions que s'han produït en tota la
història de la humanitat. Aquesta és, per exemple, la base de
la violència racista.
Del prudent i moderat, per bé que demolidor informe que va fer públic
el passat mes d'abril Amnistia Internacional, se'n conclou que
molts agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat
espanyol, actuen sota aquest criteri. En podria donar testimoni
personal, d'això, però avui ens limitarem a l'informe d'una
associació internacional el prestigi de la qual no va poder ser
posat en dubte ni per l'actual ministre de l'Interior espanyol.
El documentadíssim informe es titula Espanya. Crisi d'identitat.
Tortura i maltractaments d'índole racista per part d'agents de
l'Estat i es pot llegir a través de la pàgina web www.ponteensupiel.org.
També se'n pot trobar un resum en català a la pàgina de la
secció catalana d'Amnistia Internacional.
L'informe elaborat per l'organització prodrets humans documenta
320 casos de maltractaments i abusos comesos contra immigrants
protagonitzats per les forces de seguretat espanyoles. Amnistia
Internacional (AI) sosté que els immigrants indocumentats es
troben en una situació especialment vulnerable en les seves
relacions amb els agents de l'Estat. Els policies espanyols
tendeixen a considerar que el color de la pell i les característiques
facials, així com també les diferències d'aspecte, són
pretextos legítims per detenir persones i demanar-los els
documents d'identificació. És en aquestes situacions quan es
produeixen la gran majoria de casos de maltractaments.
D'acord amb la informació que ha rebut l'organització, almenys
28 persones varen morir sota custòdia de la Policia o de la Guàrdia
Civil entre el gener de 1999 i l'octubre de 2000. AI afirma que
moltes de les investigacions sobre aquests casos no s'han fet amb
la rapidesa i la minuciositat i imparcialitat que exigeix la llei.
AI ha documentat també gran nombre de denúncies de violacions i
altres abusos sexuals durant el període de custòdia policial.
Segons l'organització, en termes generals, es pot afirmar que
les dones estrangeres indocumentades són les que corren més
risc de ser sotmeses a aquest tipus d'abusos.
AI creu que els casos de violació o agressió sexual continuen
produint-se perquè alguns agents creuen que és molt poc
probable que les dones immigrants que no tenen els papers en
regla presentin denúncies o que, en cas que en presentin,
l'esperit «solidari» de policies i jutges els protegirà de les
sancions corresponents.
Pel que fa a la tortura i maltractament, l'organització
internacional afirma que el maltractament físic i l'abús
d'autoritat de policies a immigrants i integrants de minories ètniques
és un fet molt freqüent i molt estès, encara que la realitat
demostri que per diversos motius només un nombre limitat
d'aquests casos arriben a ser denunciats. Això s'atribueix a la
por de les víctimes de tornar a ser maltractades i a la
seguretat que si es cursa una denúncia, immediatament la Policia
presenta una contradenúncia.
Altres qüestions a les quals fa referència l'esmentat informe
és al maltractament de nins, a les expulsions massives forçades,
al fracàs de la Policia en la protecció de les persones contra
la violència racista i a la impunitat amb què compten, a la pràctica,
les forces de seguretat.
Uns policies segrestaren un venedor ambulant senegalès d'una
platja de Galícia, i en lloc de conduir-lo directament a
comissaria el dugueren a un lloc allunyat de la ciutat on
l'apallissaren i l'insultaren amb frases racistes.
Una dona brasilera va ser violada mentre estava sota custòdia de
la Policia. Tot i que el Tribunal Suprem considerà provat el
delicte, com que els companys de l'acusat es negaren a cooperar
amb la investigació, no es va poder identificar el violador i no
se'l pogué condemnar. Un cas semblant li va passar a Míriam,
una tècnica agrícola peruana.
Un nin marroquí, que intentava refer la seva vida a Melilla, va
ser abandonat a la seva sort per la Policia espanyola a la
frontera. Aquella mateixa nit se'l va veure plorant, glaçat de
fred i xop sota la pluja, aferrat a la tanca de la frontera.
Un treballador marroquí, atacat per una multitud armada amb
pals, va fugir de casa seva sota una ràfega de bales de plàstic
disparades per policies que, a més, no varen actuar per impedir
l'incendi de la seva casa i el robatori de les seves pertinences...
Ja sabem que per ser ministre de l'Interior espanyol no s'ha de
tenir cor, i per tant no apel·larem a cap sentiment, però després
de tot el que va passar en aquella casa i que el partit que
actualment és al govern espanyol se'n va fer un fart de
denunciar i aprofitar-ho electoralment, sí que els podem demanar
un mínim de coherència.
A què espera per dimitir senyor Rajoy?.
|
