El PSM opina. 06/07/2002

Vagues necessàries, vagues casuals?

No vull fer el típic article demagog dretà sobre la conveniéncia o no de tenir sindicats al sector hoteler, bàsicament perqué com a persona d'esquerres crec que hi han de ser. És més, crec que són un element bàsic per a la nostra societat: tothom té dret a que el defensin, bé sigui a la cort de Justícia, bé sigui a la taula de negociacions. Per dubtar de la legalitat de la seva pròpia existència ja tenim a segons quins prohoms de l'hoteleria del país, tan avesats a fer cartes en aquests darrers tres anys i mig, quan abans no havien escrit ni un sol paràgraf en públic... Però s'ha d'admetre que ara per ara, els sindicats estan cometent un greu error en fer un anunci d'amenaça de vaga —dret recollit a la nostra Carta Magna i per tant legal, no sé si m'entenen— en plena temporada alta. Malament anam si hem d'anar amenaçant el personal i no veient més enllà dels nostres ulteriors objectius —ara en parlaré— sindicals i/o partidistes... Crec que aquest redescobriment del dret a vaga —on estaven els sindicats en temps de Cañellas?— no és gens casual amb el 2003 tan a la vora, la qual cosa sembla més que evident.

Ara bé, ningú, o com a mínim ningú amb dos dits de seny, es planteja que el dret dels treballadors a fer vaga no és sinó una de les grans fites de la democràcia i lluita sindical per a assolir uns drets i condicions de treball en contínua millora. Ningú. Tampoc crec que la gent pugui dubtar dels sindicats, aquestes organitzacions que organitzen i fan valer la veu dels treballadors davant l'Administració. I crec que tothom que es pugui dir persona civilitzada pugui dubtar de la necessitat de millorar els drets dels treballadors de l'hoteleria i de la restauració, car aquí tothom es coneix i tots sabem com les gastam...

Ara bé, una cosa és l'objectiva necessitat de millorar el conveni de l'hoteleria —únic conveni on s'estableixen vacances de fins a 54 dies, exceptuant el del personal de vol de línies aéries, que són un cas apart— i l'altra fer valer en una negociació l'amenaça com a fórmula de diàleg. Amenaça formulada per les dues parts, tot sigui dit, que aquest és un altre tema... Francament, no puc entendre com els sindicats, obcedits en la visió de les urnes —d'aquí relativament poc hi ha eleccions sindicals, recordin la dada— tiren pel terra la il·lusió de molta gent de salvar la temporada. I amb aquesta il·lusió, la possibilitat que molts companys es poguessin veure beneficiats de noves contractacions, però...

Que no ens venguin amb cançons d'opacitat empresarial i de manca de rigor informatiu del sector per a dictaminar si hi ha crisi de veritat o no: els sindicats saben perfectament quants llits han de fer les camareres enguany i quants en feien l'any passat, saben quants cotxes de lloguer s'han comprat nous i quants s'han reutilitzat, quants hotels han preferit donar vacances de manera esglaonada als seus treballadors i quants no... Ho saben perfectament, que no fingeixin. Que no diguin que no se'ls presenta la comptabilitat empresarial com toca, que creuen que els hotelers guanyen molt més del que diuen etcétera, etc... La veritable comptabilitat és aquella que marca el moviment de maletes als passadissos dels establiments, de les en alguns casos sucoses propines de finals d'estança dels turistes, bé sigui al bar o a les cambreres d'habitació... Tot això ho saben, i molt més, no en tenguin cap dubte. No obstant, els sindicats —i també la patronal, aquí hauríem de fer un incís que duraria tot un altre article sobre la patronal hotelera i la seva manca de visió de futur— han escollit la màxima de «pan para hoy, hambre del mañana», convocant els treballadors a fer vaga en plena temporada alta, quan es començava a redreçar l'any...

Per tant, potser el millor seria reflexionar tots plegats sobre la necessitat de dialogar sobre el futur d'aquestes Illes i el seu plantejament económic —acabar amb el monocultiu turístic o com a mínim fer-lo menys abusiu— perquè, si no, li diré al cap d'Opinió d'aquest diari que cada juny-juliol tregui aquest article. Perqué —i m'agradaria equivocar-me, però ja ho veuran, no passin pena— l'any que ve estarem igual. Encara més: pitjor, que estarem negociant les quotes de poder i això —la pau al sector hoteler— serà una arma de doble fil.

Però... i els partits nacionalistes, què en pensen, de tot això? Moltes gràcies.