|
Propostes ambientalistes (I)
* Antoni MartÃnez Taberner és professor d'Ecologia de
la UIB i Maria Isabel Riera Piña és arquitecta i biòloga.
Probablement, en aquests moments, el 50% de la població del
Planeta viu als nuclis urbans. A Palma hi viu el 50% de la
població de Mallorca, sense comptabilitzar les conurbacions de
MarratxÃ, Calvià i Llucmajor, amb un ritme de creixement d'una
duplicació poblacional en 40 anys (de 157.131 l'any 60 a 333.925
habitants l'any 2000, sense comptabilitzar els no residents
permanents). Aquest creixement de població urbana no s'ha vist
acompanyat d'un creixement del verd urbà , ni de
contraprestacions ambientals que evitin la sobrecà rrega
d'infrastructures i edificacions dins uns plans d'ordenació
urbana, sempre mal menats i incomplits per l'atarà xia de
l'administració i les polÃtiques desenvolupistes i
clientelistes. Si l'urbanisme no ha fracassat localment, ho ha
fet i ho continua fent la seva aplicació i gestió.
L'edifici urbà , amb el taller o la tenda als baixos, a la
primera planta el propietari, al pis un llogater i a les golfes
l'estudiant o el nouvingut representava l'ideal de Calvet
o de Cerdà , eren els eixamples d'escala humana. L'alçada
dels edificis de 3-4 plantes i golfes és l'alçada de l'arbre i
100-200 anys la seva longevitat; justament la mesura de l'arbre
és l'escala humana del paisatge urbà amb les seves alineacions
d'insubmissos arbres, les places i les zones ajardinades. Si
verticalitzem més l'estructura urbana haurem de pensar en la
creació de parcs amplis seguint l'estil del d'Olmsted a
Nova York (1857). A mesura que els carrers densifiquen el seu trà nsit
la resposta verda ens condueix al disseny de parcs lineals de
connexió com els proposats també per Olmsted i Vaux cap
el 1866. Finalment l'esponjament de les zones industrials
periurbanes condueix als parcs periurbans, tan necessaris per a
evitar la dispersió dominical arreu del territori.
Seria bo que el Pla Territorial de Mallorca inclogués totes les
possibilitats esmentades en forma de Plans Verds de Millora
Territorial (PMT). Actualment ja és del tot necessari equilibrar
el creixement urbà en habitatges i infrastructures dures
d'aquestes darreres dècades, el PT de Mallorca ha de contemplar
decididament el sistema de compensació del creixement del sòl
impermeabilitzat.
Proposaria com a exemple del que s'ha fet a altres llocs, la
creació de tres anells de parcs per a la ciutat de Palma.
Aquests parcs corresponen a la lÃnia litoral, imprescindible per
a la imatge turÃstica, la lÃnia interior, necessà ria per a
esponjar el teixit urbà fortament densificat els darrers anys i
la lÃnia periurbana, òptima per a poder controlar la dispersió
dominical actual que ocupa tots els espais naturals i rurals de
l'Illa.
Entre els parcs litorals possibles, semblen evidents els: Parc de
les Fontanelles, Parc Botà nic del Carnatge, Parc de la Mar i
almanco dos parcs litorals més a la zona de ponent de la Badia
de Palma, cap el terme de Calvià , un podria ésser la zona
militar d'Illetes i l'altre restaria pendent d'estudi.
Entre els parcs urbans interiors, el de Bellver, el futur parc de
la Falca Verda de Sa Riera, l'ampliació com a vertadera falca
del parc de les Estacions, Parc de Ribera del Torrent Gros i
algun parc a la zona interior de la Platja de Palma, dins el
terme de Llucmajor, seguint el model Lithica de les rehabilitades
pedreres de marès de Menorca.
Fora de la Badia de Palma i a la zona densificada d'Alcúdia
sembla necessà ria la reconversió com a parc periurbà de la
zona de Maristany, l'antic llac gran de l'Albufera, el qual
arribava fins el port de Pollentia.
Entre els parcs periurbans, seria bo dissenyar la proposada
Anella Verda de la badia de Palma, des de Cala Figuera fins
Enderrocat, com a cinturó verd de compensació de les vies de
cintura i aglutinador de la dispersió dominical: Parc de Cala
Figuera, Parc de la Serra de Na Burguesa, Parc d'infiltració de
Santa Maria-Marratxà (per a evitar la nova depuradora de Sant
Jordi i la sobresaturació dels conreus del Prat), Parc de
Xorrigo i Parc d'Enderrocat.
Els Plans de Millora Territorial o de Reconversió Urbana, a més
dels estrictament arquitectònics, d'esponjament o de reciclatge
d'edificis i zones industrials, haurien de contemplar la
possibilitat d'utilitzar els torrents i les vies ferrovià ries
com a parcs lineals mitjançant unes rutes verdes de connexió
entre els tres anells de parcs esmentats a la Badia de Palma i
entre les zones turÃstiques de la costa i els pobles més
propers. Com a mÃnim hi ha sis camins de ribera, que son Àrees
de Prevenció de Risc, que podrien estudiar-se i materialitzar-se
a molt baix cost per a la seva transformació com a parcs lineals.
1) Parc lineal de l'Àrea de Prevenció de Risc del Camà del
Torrent de Sant Jordi: Des de Pollença fins a la platja pel
costat de la Reserva de s'Albufereta.
2) Parc lineal de l'APR del Torrent de Sant Miquel: Des de Sa
Pobla fins a la Platja d'Alcúdia pel costat de ponent de
s'Albufera o amb la possibilitat de creuar el Parc Natural de
s'Albufera.
3) Parc lineal de l'APR del Torrent de Muro: Des de Muro cap a la
Platja de Can Picafort pel costat de llevant de s'Albufera o amb
la possibilitat de creuar el Parc.
4) Parc lineal de la falca verda de Sa Riera. Des de del Passeig
Mallorca de Palma per la Falca Verda de Sa Riera cap a
Puigpunyent i Serra de Tramuntana.
5) Parc lineal del Tren de Sóller: des de l'està tua del Rei
Jaume de Palma, Falca verda de les Estacions, Camà del Tren fins
al Parc d'infiltració de Santa Maria-Marratxà i Corredors del
Pla.
6) Parc lineal de l'APR del Torrent Gros: Des de Ciutat JardÃ
pel Camà de Ribera del Torrent Gros fins el Parc de Llevant cap
al Parc de Xorrigo-Puntiró de l'Anella Verda de Palma
Altres mesures de carà cter urbà necessà ries per a donar un poc
de qualitat ambiental i estètica podrien contemplar, per exemple:
1) HaurÃem de potenciar, mitjançant mesures fiscals, o factors
de correcció, el reciclatge del sòl urbà fins a fer-ho més
rendible que el consum de sòl edificable. Una taxa finalista
sobre el consum de sòl nou que anés directament a ajudes per a
rehabilitar o reciclar els immobles actuals ens semblaria molt
correcte.
2) Potenciar la personalització del lloc turÃstic recuperant
els nuclis antics i els ambients de pescadors i estiuejants
mitjançant uns plans de reconversió territorial PRT de les
zones costaneres.
3) Potenciar l'arquitectura donant un valor artÃstic afegit o
artialitzant (Roger 2001) els edificis administratius i turÃstics
tal i com fan els empresaris bodeguers de la PenÃnsula, els
quals són un exemple a seguir pel cos empresarial turÃstic de
les Balears.
4) Imposar una Inspecció Tècnica d'Habitatge sobre els edificis
obsolets, particularment els turÃstics dels anys 60 i 70, de
sobres amortitzats, per a obtenir un nivell de seguretat i una
millor taxa de reconversió del teixit urbà , la qual cosa també
servirà per a reciclar i donar sortida a un sector de la
construcció que forçosament ha de minvar.
Amb un poc de sensibilitat i ganes i amb les eines legals
existents, totes aquestes propostes podrien materialitzar-se
sense massa problemes i probablement servirien per a returar
aquest procés de vulgarització urbana tan accentuat que estem
partint.
|
