|
Els PP (periodistes patriotes)
Hem tractat el tema en anteriors ocasions, hi podríem dedicar
molt més suc de cervell i tinta a escriure sobre la qüestió.
Podríem passar-nos anys documentant-la i omplir diaris, revistes
i fer-ne llibres... Però tot allò que hi poguéssim aportar,
quedaria diminut al costat de les paraules que va pronunciar
l'exministre de l'Interior espanyol i actual ministre de Presidència
i portaveu del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a la cerimònia de
traspàs de poders al nou ministre, Ángel Acebes, en el
Ministeri de l'Interior espanyol.
Les declaracions, poc reproduïdes, però que un servidor pogué
escoltar per ràdio, consistiren, bàsicament, en el lògic agraïment
per part del ministre sortint als seus col·laboradors: policies,
guàrdies civils, altres funcionaris... i (atenció!) als
periodistes, pel «patriotisme» amb què havien tractat alguns
temes.
Gravíssim. Ni les més elaborades teories dels especialistes, ni
totes les pàgines de Le Monde Diplomatic i altres publicacions
alternatives dedicades a la qüestió resulten tan preclares, tan
contundents, tan explícites i tan demolidores com les paraules
del senyor Rajoy.
O sigui que, segons ha explicat a les clares i sense cap tipus de
complex el màxim interessat, hi ha hagut temes en els quals ha
prevalgut el «patriotisme» a la veritat. O sigui que, segons
anuncià-confirmà l'exministre de l'Interior (si no fos qui és
el senyor Rajoy, podríem ben dir «denuncià»), els periodistes
han posat l'interès de l'Estat, el patriotisme espanyol, per
davant del dret dels ciutadans a rebre una informació verídica.
I això és, precisament, allò que els agraí públicament, en
un excés de sinceritat el ministre cessant i que ara, per més
inri, serà el ministre portaveu.
Entre els temes sobre els quals el ministre espanyol considera
que està bé que els periodistes hagin estat més patriotes que
periodistes, hi ha, sens dubte, el Tema, sobre el qual no en
parlam en aquesta secció. Però ben segur que n'hi ha d'altres.
Això, si més no, seria l'explicació a moltes informacions que
hem llegit o sentit darrerament i que no s'entenen si no és
sabent que han estat passades abans per un sedàs de patriotisme
espanyol, on ha quedat part de la veritat.
Després de sentir les paraules de Mariano Rajoy podem entendre
molt millor la narració esbiaixada de la realitat que han fet la
majoria de grans mitjans de comunicació espanyols
d'esdeveniments de tot tipus.
Així, caldrà atribuir a una visió patriòtica espanyola i no a
l'objectivitat, les informacions sobre el festival d'Eurovisión,
on la representant espanyola no guanyà i això fou atribuït a
un complot internacional. Molt de patriòtic i poc de periodístic
tenien, també, les retransmissions i cròniques sobre el darrer
campionat mundial de futbol. I així també podria ser que alguns
PP (periodistes patriotes) haguessin vist i analitzat a través
d'un tel patriòtic alguns fets sobre Gibraltar, o la vaga
general o l'informe elaborat per Amnistia Internacional al qual
ens referírem la setmana passada i tants altres esdeveniments
que han tengut reflex als mitjans de comunicació de masses.
«Vivim en un univers metastàsic d'informació i comunicació,
que ni comunica, ni informa i que al final estupidifica»,
explica José Saramago, i Ignacio Ramonet assenyala tres característiques
de la informació que rebem: «És massa abundant», «molt
senzilla» i «relativament distractiva». Ara, Rajoy, n'hi
afegeix una quarta: a vegades és patriòtica. En rebre segons
quines informacions hem de tenir en compte que el patriotisme
espanyol s'ha empassat l'objectivitat.
|
