"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 21/07/2002

L'Illot del Juevert

La meva primera impressió, aquell pàlpit punyetona que, per bé o per mal, sempre em borina arran d'orella, em xiuxiuejà que, aquells soldats i oficials de la Reial Marina Marroquina ja feia molt temps que estiuejaven a l'Illot del Juevert i ningú no se n'havia adonat. Perquè si hem de creure el que ens diuen els noticiaris el primer que els va afinar fou un guàrdia civil fora de servei que amb una pneumàtica pescava serrans de roca i qualque esparrall, sullà. Va veure el «xiringuito», les banderes al vent i va pensar, ostres, a veure si hi preparen un concert d'OT, aquí. I no. No era el cas.

Clar, tot d'una va donar part del greu descobriment a la superioritat i s'armà l'actual pollastre favat. I això no és això vaig pensar jo quan ho sentí per la ràdio, punyema, si s'ha d'invadir, s'ha de fer bé, s'han de guardar les formes, ja saben vostès, uniforme de camuflatge, armes sofisticades i amb visió nocturna per infrarojos, cares batumades de negre, així com ho fan els «marines» arreu del món, sobretot si hi ha petroli, o fosfats, o gas natural, o qualsevol cosa que valgui una miqueta més que un pet de puta.

Però no, au, quan hi va la guàrdia civil es troba un esbart de morets així, en pla pícnic, un en banyador, el comandant de la tropa amb una camiseta a retxes horitzontals, que podia ser molt marinera i elegantota si voleu, però s'allunyava moltíssim de tot això de les modes invasores. Les formes són les formes, ostres! Com hi ha d'anar la CNN a filmar amb aquests posats? Les coses aquestes no es poden fer tan informalment, on arribarem! Potser que, en el millor dels casos, es tractaria d'arribar a un tracte de «sobirania compartida», com a Gibraltar. El 50% de les moneies al penyó, el 50% de les cabres a l'Illot. Els designis del Senyor són inexcrutables. Mentre, entre bany i assolelladeta, la soldadesca marroquina es menja el cuscús que els cuina la Rajma Lachili, una vídua que té a l'illot un ramat de cabres jueverteres. Que per cert, pensava, deuen fer una llet ben aromàtica, les cabres aquestes. La llet dolenta, la mala llet, el iogurt, és la que ara mateix es congria devers Madrid. Bé. Ja s'ho faran.

PS.– Això ho he escrit el matĂ­ del 17–07–02, per entregar demĂ . Mentre, han passat coses. HaurĂ© d'abundar. GrĂ cies i perdonin.

ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: