L'Illot del Juevert
La meva primera impressiĂł, aquell pĂ lpit punyetona que, per
bĂ© o per mal, sempre em borina arran d'orella, em xiuxiuejĂ
que, aquells soldats i oficials de la Reial Marina Marroquina ja
feia molt temps que estiuejaven a l'Illot del Juevert i ningĂş no
se n'havia adonat. Perquè si hem de creure el que ens diuen els
noticiaris el primer que els va afinar fou un guĂ rdia civil fora
de servei que amb una pneumĂ tica pescava serrans de roca i
qualque esparrall, sullà . Va veure el «xiringuito», les
banderes al vent i va pensar, ostres, a veure si hi preparen un
concert d'OT, aquĂ. I no. No era el cas.
Clar, tot d'una va donar part del greu descobriment a la
superioritat i s'armà l'actual pollastre favat. I això no és
això vaig pensar jo quan ho sentà per la rà dio, punyema, si
s'ha d'invadir, s'ha de fer bé, s'han de guardar les formes, ja
saben vostès, uniforme de camuflatge, armes sofisticades i amb
visiĂł nocturna per infrarojos, cares batumades de negre, aixĂ
com ho fan els «marines» arreu del món, sobretot si hi ha
petroli, o fosfats, o gas natural, o qualsevol cosa que valgui
una miqueta més que un pet de puta.
Però no, au, quan hi va la guà rdia civil es troba un esbart de
morets aixĂ, en pla pĂcnic, un en banyador, el comandant de la
tropa amb una camiseta a retxes horitzontals, que podia ser molt
marinera i elegantota si voleu, però s'allunyava moltĂssim de
tot això de les modes invasores. Les formes són les formes,
ostres! Com hi ha d'anar la CNN a filmar amb aquests posats? Les
coses aquestes no es poden fer tan informalment, on arribarem!
Potser que, en el millor dels casos, es tractaria d'arribar a un
tracte de «sobirania compartida», com a Gibraltar. El 50% de
les moneies al penyĂł, el 50% de les cabres a l'Illot. Els
designis del Senyor sĂłn inexcrutables. Mentre, entre bany i
assolelladeta, la soldadesca marroquina es menja el cuscĂşs que
els cuina la Rajma Lachili, una vĂdua que tĂ© a l'illot un ramat
de cabres jueverteres. Que per cert, pensava, deuen fer una llet
ben aromĂ tica, les cabres aquestes. La llet dolenta, la mala
llet, el iogurt, Ă©s la que ara mateix es congria devers Madrid.
BĂ©. Ja s'ho faran.
PS. Això ho he escrit el matà del 170702,
per entregar demà . Mentre, han passat coses. Hauré d'abundar.
GrĂ cies i perdonin.
ť
|