|
El parc temàtic d'Inca: «Disneyland» en petit?
Per si no ho sabien, una empresa danesa proposa urbanitzar
cent quarterades a Inca i fer-hi un parc temàtic, amb deu temes.
No hi faltaria una gran maqueta de l'illa de Mallorca, ni una
Tour Eiffel de 40 metres. Avui els estalviaré l'opinió d'un
servidor d'estar-hi a favor o en contra, que si el turisme i la
seva oferta complementària, que si el centre de Mallorca versus
la vorera de mar, i, per als més sabuts i intel·lectuals, que
si la ficció o la realitat (vaja quina disjuntiva més idiota
per a un «tema» de parcs temàtics).
«Disneyland» (Anaheim, Califòrnia, 1955), l'empresa de Walt
Disney inaugurà el primer parc temàtic, segons la moderna
concepció del terme, quasi cinquanta anys enrera. Amb cinc zones
i un carrer central, fantasia, atraccions, restaurants, més el
«merchandising» per fer comprar el que sigui... Els moderns
parcs temàtics són el resultat evolutiu dels antics parcs i
fires itinerants, que després es feren fixos i, alguns, famosos.
Com el Prater de Viena, el Tivoli de Copenhague o el Tibidabo de
Barcelona. Després Disney obrí el seu, que va servir de model
multitudinari. Durant els anys setanta ingressaren a aquesta
cofradia el cinema i la ficció i les seves companyies subsidiàries.
Els vuitanta, els parcs amb interactivitat, noves tecnologies i
ara, ja, tot déu ho tematitza tot. Des de «Draculand» la terra
de Dràcula a Romania, fins al «Senyor dels anells» a Nova
Zelanda —aprofitant les restes de les pel·lícules—,
tot passant per n'Asterix, la jugueta LEGO, els continents en
miniatura... més de 4.000 parcs temàtic a tot el món, sense
deixar «Holyland», parc temàtic de la Bíblia, a Florida. Fou,
precisament, a Florida, a Orlando, on Disney dissenyà, el 1971,
el nou prototipus de parc temàtic com a destí turístic,
aprofitant les externalitats creades pel sol i platja de veïnat.
Ara un megaparc («Magic Kingdom», «Epcot», «MGM Studios», més
hotels i parcs aquàtics propis).
Només a USA, es calcula que l'any 2001, els 50 principals parcs
temàtics han tengut prop de 200 milions de visites. El 90 % dels
nord-americans viuen a menys de dues hores d'una d'aquestes
instal·lacions d'oci i negoci. Els parcs temàtics del grup
Disney tengueren, l'any passat, 62 milions de visitants; els de
«Six Flags», 33; els de «Universal Studios», 19; els d'«Anheuser
Bush» 18; els de «Paramount Parks», 15... Aventura, cinema,
història, la mar, tecnologia, fantasia, banalitat, mesclades amb
cucaveles, menjar, botigues... marquen una altra generalització
de les formes d'oci majoritàries. I també dels processos de
concentració del negoci. Moltes d'aquestes companyies han
comprat altres parcs o han exportat el seu model per tot el món.
Ara toca a Inca. On, segurament, el parc serà d'aquest model
nord-americà-universal, tenyit un poc d'aquí, per quedar bé.
Aquesta forma de guanyar doblers ha estat exportada i acceptada a
tot el món, de Hong-Kong, a París o a Tarragona, amb «Port
Aventura». Van tots bé? Participen, tots, per igual d'aquest
immens negoci? Tots, tots, és un dir, però, en general fan
gastar molt, a la gent que els visita. Anem als més propers. «Port
Aventura» (La Caixa 40 %, Universal Studios 37 %, Anheuser Bush
16 %, Acesa 7 %) tres milions de visitants, només ha obtingut
beneficis el 1996 i el 1997. «Terra Mítica» a Alacant, ( CAM
15 %, Bancaja 10 %, Generalitat Valenciana 10 %, Lladró, Banco
de Valencia, Grupo Fuertes, Ballester...), no se sap els
visitants que té, alguns dels seus accionistes ja no han anat a
la darrera ampliació de capital; perdé 27 milions d'Euros el
2000 i 38'8 milions el 2001. «Isla Mágica» a Sevilla viu una
crisi quasi permanent i el Parc Temàtic de Madrid, amb la
imatgeria de Warner (Superman, Batman, Bugs Bunny, «Loca acadèmia
de policia»), ha obert fa molt poc.
Com poden veure, bancs i caixes, i empreses diverses hi col·loquen
els seus doblers, com també les grans multinacionals. Universal
Studios a Port Aventura; Six Flags que opera els parcs de Warner,
com el de Madrid o Paramount que sembla que du la gestió de «Terra
Mítica», però sense invertir-hi diners.
Aquestes xifres haurien de bastar perquè es vegi la importància
i la transcendència que tenen aquestes inversions, no sols econòmica,
sinó social i ideològica. A la Universitat giren els ulls cap a
«temes» més importants. Això d'estudiar la gent que se tira
per una muntanya russa és poc acadèmic, una bajanada. Una
bajanada que atreu cents de milions de visitants i inversions
megamilionàries de bancs i multinacionals. A un servidor aquest
tema, el del negoci de l'oci, el fascina.
És una qüestió d'estat el parc temàtic d'Inca? O és una
banalitat, d'aquestes a les quals l'Acadèmia no baixa a
analitzar? Els posaré dos exemples, per a la reflexió. Quan
Disney decidí venir a Europa, es posaren en marxa les
cancelleries de quatre grans països per atreure la localització
i la inversió. Els oferiren de tot, des de terrenys gratis, fins
a exempcions fiscals. Finalment foren les proximitats de París
qui s'endugueren en Peter Pan i els seus amiguets. L'honorable
Jordi Pujol, que també havia maniobrat per atreure Disney, posà
en marxa els seus ressorts per aconseguir el que després seria
Port Aventura, gran revulsiu del turisme al litoral tarraconí.
Zaplana, diuen que envejós, comprometé les seves influències a
Terra Mítica, qui sap si allargant massa el braç i la màniga
ara queda curta...
Cal, per l'experiència acumulada, preveure l'èxit i la
necessitat d'un parc temàtic. En funció de la «massa crítica
poblacional» adequada, el dimensionament necessari, el bon
marketing, la gestió professional i experimentada en aquesta
casta de negocis...
Cal considerar, ho repetiré, el tema del parc temàtic d'Inca
una qüestió d'estat, en petit? Com manejarà aquest tema el
govern del Pacte de Progés? Amb criteris economicistes?
Electoralistes? Progressistes? Com deia el pensador A. SOKAL,
alguns progressistes d'ahir són conservadors d'esquerres avui.
Sobretot quan es comanda, o quan es té el poder, que queda més
fi i acadèmic. Davant una instal·lació per fer títeres i
gastar doblers en coses considerades supèrflues i inútils,
quina és la decisió adequada?
|
