"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 23/07/2002

El parc temàtic d'Inca: «Disneyland» en petit?

Per si no ho sabien, una empresa danesa proposa urbanitzar cent quarterades a Inca i fer-hi un parc temàtic, amb deu temes. No hi faltaria una gran maqueta de l'illa de Mallorca, ni una Tour Eiffel de 40 metres. Avui els estalviaré l'opinió d'un servidor d'estar-hi a favor o en contra, que si el turisme i la seva oferta complementària, que si el centre de Mallorca versus la vorera de mar, i, per als més sabuts i intel·lectuals, que si la ficció o la realitat (vaja quina disjuntiva més idiota per a un «tema» de parcs temàtics).

«Disneyland» (Anaheim, Califòrnia, 1955), l'empresa de Walt Disney inaugurà el primer parc temàtic, segons la moderna concepció del terme, quasi cinquanta anys enrera. Amb cinc zones i un carrer central, fantasia, atraccions, restaurants, més el «merchandising» per fer comprar el que sigui... Els moderns parcs temàtics són el resultat evolutiu dels antics parcs i fires itinerants, que després es feren fixos i, alguns, famosos. Com el Prater de Viena, el Tivoli de Copenhague o el Tibidabo de Barcelona. Després Disney obrí el seu, que va servir de model multitudinari. Durant els anys setanta ingressaren a aquesta cofradia el cinema i la ficció i les seves companyies subsidiàries. Els vuitanta, els parcs amb interactivitat, noves tecnologies i ara, ja, tot déu ho tematitza tot. Des de «Draculand» la terra de Dràcula a Romania, fins al «Senyor dels anells» a Nova Zelanda —aprofitant les restes de les pel·lícules—, tot passant per n'Asterix, la jugueta LEGO, els continents en miniatura... més de 4.000 parcs temàtic a tot el món, sense deixar «Holyland», parc temàtic de la Bíblia, a Florida. Fou, precisament, a Florida, a Orlando, on Disney dissenyà, el 1971, el nou prototipus de parc temàtic com a destí turístic, aprofitant les externalitats creades pel sol i platja de veïnat. Ara un megaparc («Magic Kingdom», «Epcot», «MGM Studios», més hotels i parcs aquàtics propis).

Només a USA, es calcula que l'any 2001, els 50 principals parcs temàtics han tengut prop de 200 milions de visites. El 90 % dels nord-americans viuen a menys de dues hores d'una d'aquestes instal·lacions d'oci i negoci. Els parcs temàtics del grup Disney tengueren, l'any passat, 62 milions de visitants; els de «Six Flags», 33; els de «Universal Studios», 19; els d'«Anheuser Bush» 18; els de «Paramount Parks», 15... Aventura, cinema, història, la mar, tecnologia, fantasia, banalitat, mesclades amb cucaveles, menjar, botigues... marquen una altra generalització de les formes d'oci majoritàries. I també dels processos de concentració del negoci. Moltes d'aquestes companyies han comprat altres parcs o han exportat el seu model per tot el món.

Ara toca a Inca. On, segurament, el parc serà d'aquest model nord-americà-universal, tenyit un poc d'aquí, per quedar bé. Aquesta forma de guanyar doblers ha estat exportada i acceptada a tot el món, de Hong-Kong, a París o a Tarragona, amb «Port Aventura». Van tots bé? Participen, tots, per igual d'aquest immens negoci? Tots, tots, és un dir, però, en general fan gastar molt, a la gent que els visita. Anem als més propers. «Port Aventura» (La Caixa 40 %, Universal Studios 37 %, Anheuser Bush 16 %, Acesa 7 %) tres milions de visitants, només ha obtingut beneficis el 1996 i el 1997. «Terra Mítica» a Alacant, ( CAM 15 %, Bancaja 10 %, Generalitat Valenciana 10 %, Lladró, Banco de Valencia, Grupo Fuertes, Ballester...), no se sap els visitants que té, alguns dels seus accionistes ja no han anat a la darrera ampliació de capital; perdé 27 milions d'Euros el 2000 i 38'8 milions el 2001. «Isla Mágica» a Sevilla viu una crisi quasi permanent i el Parc Temàtic de Madrid, amb la imatgeria de Warner (Superman, Batman, Bugs Bunny, «Loca acadèmia de policia»), ha obert fa molt poc.

Com poden veure, bancs i caixes, i empreses diverses hi col·loquen els seus doblers, com també les grans multinacionals. Universal Studios a Port Aventura; Six Flags que opera els parcs de Warner, com el de Madrid o Paramount que sembla que du la gestió de «Terra Mítica», però sense invertir-hi diners.

Aquestes xifres haurien de bastar perquè es vegi la importància i la transcendència que tenen aquestes inversions, no sols econòmica, sinó social i ideològica. A la Universitat giren els ulls cap a «temes» més importants. Això d'estudiar la gent que se tira per una muntanya russa és poc acadèmic, una bajanada. Una bajanada que atreu cents de milions de visitants i inversions megamilionàries de bancs i multinacionals. A un servidor aquest tema, el del negoci de l'oci, el fascina.

És una qüestió d'estat el parc temàtic d'Inca? O és una banalitat, d'aquestes a les quals l'Acadèmia no baixa a analitzar? Els posaré dos exemples, per a la reflexió. Quan Disney decidí venir a Europa, es posaren en marxa les cancelleries de quatre grans països per atreure la localització i la inversió. Els oferiren de tot, des de terrenys gratis, fins a exempcions fiscals. Finalment foren les proximitats de París qui s'endugueren en Peter Pan i els seus amiguets. L'honorable Jordi Pujol, que també havia maniobrat per atreure Disney, posà en marxa els seus ressorts per aconseguir el que després seria Port Aventura, gran revulsiu del turisme al litoral tarraconí. Zaplana, diuen que envejós, comprometé les seves influències a Terra Mítica, qui sap si allargant massa el braç i la màniga ara queda curta...

Cal, per l'experiència acumulada, preveure l'èxit i la necessitat d'un parc temàtic. En funció de la «massa crítica poblacional» adequada, el dimensionament necessari, el bon marketing, la gestió professional i experimentada en aquesta casta de negocis...

Cal considerar, ho repetiré, el tema del parc temàtic d'Inca una qüestió d'estat, en petit? Com manejarà aquest tema el govern del Pacte de Progés? Amb criteris economicistes? Electoralistes? Progressistes? Com deia el pensador A. SOKAL, alguns progressistes d'ahir són conservadors d'esquerres avui. Sobretot quan es comanda, o quan es té el poder, que queda més fi i acadèmic. Davant una instal·lació per fer títeres i gastar doblers en coses considerades supèrflues i inútils, quina és la decisió adequada?





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: