"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 23/07/2002

Per una Diada nacional dels Països Catalans

Sota un pi, de tres branques, reposava el guerrer. I el rei Jaume I va tenir un somni. En despertar-se veié reflectit en aquell arbre la unió dels tres països que havia divisat. La llegenda la féu símbol patriòtic el poeta Jacint Verdaguer. I el Pi de les Tres Branques (Berguedà – Catalunya) es convertí en referència mítica dels Països Catalans als inicis del segle XX. La història espanyola que coartà llibertats també va voler tallar, d’arrel és clar, trobades, aplecs, simbologies... Com la del Pi. Fins que fa un parell de dècades es tornà a instaurar la diada que, a poc a poc, es va fondre com un terròs de sucre en un vas de llet. Ara, a l’entorn d’un festival musical juvenil, rebrota. I amb força. Però és només això el que volem?

La construcció d’una realitat catalana tridimensional no és fàcil. A voltes, utòpica. Però l’agressió que, en l’actualitat i cada cop de forma més sovintejada i reiterativa, pateixen els valors comuns de la nostra aposta política, social i cultural conjunta, des de Madrid o des d’on sia, fan necessària una revitalització de l’espai reivindicatiu. Cal dir prou. Hem de mostrar que hi som. Per què volem ser-hi i per què creiem que hi podem ser. Seria injust no reconèixer el valor del treball de recuperació que, a l’entorn de l’organització independent i independentista Maulets, s’està fent amb la Diada nacionalista del Pi de les Tres Branques. Alhora, però, s’ha d’aconseguir foragitar d’una vegada per totes la imatge de desunió i conflictivitat que encara envolta el pla de Campllong, on se celebra la festa. Els conflictes semblen ja part del passat. Les desavinences, no. I és això el que ens perd. Igual que el nacionalisme independentista català de progrés no es pot casar amb ningú en concret, el Pi de les Tres Branques, tampoc. El record del pi vell i l’ombra del pi jove han de ser el paraigua que aixoplugui, sense mirament ni discussió, tot aquell que vulgui fer-s’hi un lloc.

El Rebrot musical, l’excusa perfecta per empeltar de saba nova el Pi de les Tres Branques, és un punt de trobada, de reflexió, que va una mica més enllà de la música. Però no hi cap ben bé tothom. Per disfuncions entre grups organitzadors, per qüestions generacionals... Si Catalunya celebra la seva Diada l’11 de setembre, les Illes Balears l’1 de març i el País Valencià el 9 d’octubre, per què no es pot pensar en el tercer cap de setmana de juliol com la Diada nacional dels Països Catalans? Una jornada per a tots els nacionalistes progressistes que apostin per les tres branques d’un sol país. Penso en una mena de festa de final de curs que serveixi per posar en comú les experiències de tot un any. Construir un país no es fa només un dia. Es fa cada dia. Per això, aconseguir impulsar des de les bases socioculturals de tot el territori català un ens coordinador que vetlli pels Països Catalans permanentment i des de tots els punts de vista seria, també, una agulla amb la qual poder punxar els polítics amb capacitat de decisió.

Des dels Maulets, la JERC, JNC o els Casals Jaume I, passant per la Plataforma en defensa de les Terres de l’Ebre, Unió de Pagesos, la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans, el Grup Ornitològic Balear... fins a ERC, Partit Socialista Mallorquí (PSM-Entesa), Bloc Nacionalista Valencià i Bloc Català... tots dins d’una mateixa olla cuinant un plat comú. Per això, seria bo aquest ens coordinador. I, alhora, poder fer durant tot l’any jornades de treball descentralitzades i temàtiques. Dur a diversos punts dels Països Catalans temes que interessen més o menys a alguna de les branques del pi però que ens afecten a tots. Aportar punts de vista, reflexions... I de tots els treballs que s’hagin anat fent durant tot l’any, extreure’n, durant la posada en comú en la Diada nacional dels Països Catalans, un document, ja no de treball si no de plena reivindicació, que serveixi per anar amb els deures fets per endavant a buscar tot el suport i compromís de primer ordre que la gent del territori, que és qui de veritat constitueix el país, sigui capaç d’arrencar. Sense oblidar els components lúdics. Per això una Diada nacional dels Països Catalans. Per això, més que una festa reivindicativa, una reivindicació festiva. Però punyent.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: