"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 24/07/2002

Remodelant l'estat del benestar

* Príam Villalonga és membre del Ludwig Institute for Cancer Research, Royal Free and University College Medical School Branch. Londres.


Parl√†vem aqu√≠ no fa gaire del proc√©s d'adveniment al poder del partit laborista brit√†nic, en el context de la reubicaci√≥ a la que s'haur√† de sotmetre la socialdemocr√†cia europea considerant la seva creixent p√®rdua d'influ√®ncia electoral. A grans trets, assenyal√†vem la import√†ncia de la pol√≠tica d'imatge en aquest proc√©s, alhora que recoll√≠em reflexions contr√†ries a la visi√≥ general que considera l'adopci√≥ de la tercera via com a punt d'inflexi√≥ que allunya al nou laborisme de l'ortod√≤xia socialdem√≤crata. Com d√®iem, seria absurd negar les difer√®ncies entre el partit de Blair i el ¬ęvell laborisme¬Ľ —not√≤ries en la pol√≠tica econ√≤mica— per√≤ tamb√© ho seria simplificar la percepci√≥ del nou laborisme fins al punt de veure'l m√©s proper al centre-dreta que no a la socialdemocr√†cia.

De fet, aquesta √©s poc m√©s o manco la percepci√≥ que es t√© a Espanya del nou laborisme, segurament a conseq√ľ√®ncia de les bones relacions Blair-Aznar. Hem de recordar que aquesta bona relaci√≥ es fonamenta essencialment en la pol√≠tica econ√≤mica —flexibilitzaci√≥ del mercat laboral, principalment—, i en l'enorme inter√®s com√ļ per a consolidar un eix alternatiu al Par√≠s-Berl√≠n que tradicionalment ha dominat l'escena europea. No obstant, tot i que les pol√≠tiques de liberalitzaci√≥ del mercat laboral s√≥n comuns a Gran Bretanya i a Espanya, l'argumentaci√≥ que hi ha al darrera de la implantaci√≥ d'aquestes mesures difereix molt en un cas i en l'altre, aix√≠ com diferents s√≥n les formes emprades per un i altre govern en l'aplicaci√≥ de les mateixes. Tal vegada siguin matisos, per√≤ indubtablement en pol√≠tica aquests s√≥n prou importants. Vegem-ho.

Fa pocs dies, el govern brit√†nic presentava al p√ļblic noves mesures en el camp de la pol√≠tica laboral, entre les que destacava la reducci√≥ del dret a subsidi si es rebutgen determinades ofertes laborals. El paral¬∑lelisme amb les mesures del govern Aznar s√≥n altra vegada evidents, per√≤ com deim aqu√≠ hi ha una argumentaci√≥ i un sentit √ļltim en el pensament pol√≠tic que no trobam en el cas del govern espanyol. La pol√≠tica social del nou laborisme est√† resumida al document de treball A Modern Welfare State (Un Estat del Benestar Modern), els eixos ideol√≤gics del qual intentarem desenvolupar breument. Aquests eixos se centren en la promoci√≥ social dels individus aprofitant els seus propis mitjans, gr√†cies a l'educaci√≥ i el treball. L'idea fonamental, que inspira totes les mesures posteriors, √©s la redefinici√≥ del model d'estat del benestar: en comptes d'un model passiu (subsidis que no afavoreixen la progressi√≥ social dels individus), s'aposta per un model actiu, que s'ocupi integralment del benestar dels individus al llarg de la seva vida. El principal mecanisme proposat per tal d'assolir aquest benestar √©s la feina, entesa com a eina de realitzaci√≥ personal. En el passat recent, molts individus que sortien del mercat laboral per diversos motius (maternitat, malaltia, invalidesa parcial) romanien ¬ęatrapats¬Ľ en la xarxa de subsidis que, paradoxalment, dificultaven la seva reinserci√≥ en el mercat laboral, provocant la seva exclusi√≥ social. Aquesta perpetuaci√≥ de la marginaci√≥, derivada de la cultura del subsidi —entesa com a ¬ętrampa social¬Ľ— √©s el que volen intentar eliminar els laboristes. Aix√≠, el nou laborisme, en comptes de la tradicional pol√≠tica redistributiva del tax and spend —imposts elevats que permetin finan√ßar protecci√≥ social—, aposta per una pressi√≥ fiscal m√©s moderada per a incentivar la productivitat del pa√≠s, i pol√≠tiques socials que promocionin la inserci√≥ dels ciutadans m√©s desfavorits en el teixit productiu.

El nou laborisme considera que la millor pol√≠tica social √©s la d'aconseguir ¬ęfeina per a tothom, i seguretat per als que no poden treballar¬Ľ, fet que es tradueix en la plena ocupaci√≥, que significar√† de retruc m√©s capital a les arques p√ļbliques per a dur a terme les pol√≠tiques de protecci√≥ social. √Čs en la recerca de la plena ocupaci√≥ que hem de situar les mesures flexibilitzadores —que tot i aix√≠, encara s√≥n criticables—, per√≤ hi ha molt m√©s que aix√≤. Per exemple, hi ha mesures molt ambicioses per tal de permetre la reinserci√≥ laboral dels minusv√†lids, els majors de 50 anys, i els pares solters. √Čs en aquesta lectura entre l√≠nies a on comprovam que l'executiu d'Aznar no resisteix la comparaci√≥ amb el del seu ¬ęamic¬Ľ Tony Blair.

Els altres eixos que centren la pol√≠tica social laborista, a m√©s de la pol√≠tica d'ocupaci√≥, s√≥n la lluita contra la pobresa infantil —que marcar√† fatalment el dest√≠ social de l'individu— i la millora de les pensions. Pel que fa a la pobresa infantil, el govern Blair s'ha marcat la fita de reduir-la a la meitat en deu anys i d'eliminar-la en una generaci√≥. Per tal d'eradicar-la es pretenen millorar les prestacions socials —principalment educaci√≥— i aconseguir l'entrada de tots els joves en el mercat laboral, donant-los l'oportunitat que la seva condici√≥ social els va negar. D'aquesta manera, com d√®iem abans, es pret√©n lluitar contra les arrels de la desigualtat, enlloc de mitigar-la perp√®tuament amb subsidis insuficients que a la llarga mantenen l'exclusi√≥ social. Pel que fa a les pensions, es vol garantir una qualitat de vida digna per a tots aquells que no poden treballar, i que mereixen compartir la prosperitat creixent del pa√≠s.

De moment, aquestes pol√≠tiques semblen donar resultats positius: des de l'any 1997, ja s'ha redu√Įt la pobresa infantil en un mili√≥ d'infants, i les pensions m√≠nimes s'han augmentat dues vegades. Pel que fa a l'ocupaci√≥, s'han creat ja mes d'un mili√≥ de llocs de feina amb el Govern Blair, i aquest increment est√† directament lligat a m√©s ingressos per a finan√ßar la reforma dels serveis p√ļblics —concretament la sanitat—, principal objectiu de la present legislatura.

Precisament, la pol√≠tica sanit√†ria del govern brit√†nic marca un punt d'inflexi√≥ en la fulgurant hist√≤ria pol√≠tica del ¬ęnou laborisme¬Ľ. Despr√©s de la primera legislatura, amb els deures complits —assolida l'estabilitat econ√≤mica—, els sisens pressuposts elaborats pel totpoder√≥s Gordon Brown es fonamenten en una pujada d'imposts per tal de finan√ßar la reforma de la malmesa seguretat social. El propi Blair ja ha lligat p√ļblicament el seu futur pol√≠tic a la capacitat del seu Govern per a millorar de forma apreciable la sanitat brit√†nica. L'estrat√®gia del Lord Chancellor, Gordon Brown —probablement, el successor de Blair al capdavant del partit— √©s impecable: ¬ęfins ara hem aconseguit sanejar l'economia, i ara estam en condicions d'afrontar el repte de reformar la sanitat situant-la a l'al√ßada dels pa√Įsos europeus del nostre entorn¬Ľ. De fet, aquesta √©s la principal reclamaci√≥ de la ciutadania brit√†nica. Aclarem, per aquells que no en siguin conscients, que l'estat de la sanitat p√ļblica brit√†nica, despr√©s de l'era Thatcher, √©s absolutament desastr√≥s: el suprassignant no dubtaria un minut en agafar el primer vol a Mallorca abans d'entrar a un hospital p√ļblic de Londres...

La gosadia i l'enorme envit pol√≠tic de Blair i Brown consisteix, senzillament, en el fet d'haver apujat els imposts —un veritable tab√ļ en la pol√≠tica actual—- per a finan√ßar la reforma de la sanitat. L'argument de Brown √©s tan simple com profundament ideol√≤gic: el poble brit√†nic estar√† disposat a sacrificar-se si vol aconseguir una sanitat de primer nivell. La premsa brit√†nica va dedicar molts editorials i columnes a comentar aquesta arriscada i coratjosa aposta, que alguns interpretaren com una tornada al vell laborisme. Fins i tot, l'editorial de The Guardian del dia posterior a la presentaci√≥ dels pressuposts batiava el discurs de Gordon Brown a la cambra com ¬ęel renaixement de la pol√≠tica¬Ľ, referint-se a que el contingut ideol√≤gic dels pressuposts presentats acabaven amb una llarga √®poca de pura gesti√≥ i tecnocr√†cia ¬ępol√≠ticament correcta¬Ľ. Tal vegada feren un gra massa amb aquesta afirmaci√≥, per√≤ no es pot negar que l'estrat√®gia de Gordon Brown √©s tan arriscada pol√≠ticament com honesta i realista. Si realment els laboristes aconsegueixen millorar de forma clara la sanitat —aqu√≠ hem d'√©sser esc√®ptics per for√ßa— i el poble brit√†nic beneeix la pujada d'imposts a les urnes, m√©s d'un analista pol√≠tic haur√† de recon√®ixer amb perplexitat que de deb√≤ es tractava d'un renaixement de la pol√≠tica. En tot cas, d'un canvi important en la percepci√≥ de la pol√≠tica. Pujar els imposts, millorar els serveis p√ļblics i... guanyar unes eleccions? Per ventura era tot m√©s f√†cil del que ens havien volgut fer creure.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: