"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 24/07/2002

¬ęVerg√ľenza de ser espa√Īol¬Ľ

No, el t√≠tol no √©s meu, √©s manllevat al senyor Rafel Company, que diu que √©s president de l'Asociaci√≥n de Empresarios del Pol√≠gono de Marratx√≠ y vicepresidente de Febade, i ho hem de creure. Aix√≤ darrer no s√© qu√® √©s i potser tampoc m'importa gaire, a la vista de l'article que signa a la publicaci√≥ ¬ęGran Empresa, revista independiente, precio 1'5 euros, 250 pts., (arrodoniment a l'alta, clar), p√°gina 26, n¬ļ 8, julio 2002¬Ľ. Fins i tot la seva columna duu t√≠tol gen√®ric: ¬ęLas mil y una¬Ľ, que sona a concurs. Al titular segon, ja saben vost√®s, aquell requadre on es solen remarcar els par√†grafs m√©s singularment ben trobats, hi podem llegir: ¬ęDurante el partido del Mundial entre Espa√Īa y Paraguay, Antich sale a pasear por Palma para demostrar que el espa√Īolismo popular del balonpi√© (oh, quina troballa, ni a Atapuerca, tu, recordau Matias Prats?) no va con sus aspiraciones nacionalistas¬Ľ. I he continuat llegint el text pr√≤piament dit, on he pogut fer troballes molt curioses, almanco pels psiquiatres. Com √©s ara: ¬ęOtro caso (no por ello el √ļltimo) resulta de un patetismo, de una inmadurez pol√≠tica, de un infantilismo institucional que ni siquiera preocupa, a lo sumo produce una resignada sonrisa. Imag√≠nense a todo un presidente de comunidad aut√≥noma como puede ser Antich que, durante el partido del Mundial de F√ļtbol...¬Ľ. Des d'aqu√≠ vos torn a remetre a l'entrecometat anterior.

Home, he pensat jo tot d'una, agranant arreu deu ser un suposar per part seva, don Rafel, o √©s que el senyor Antich ha fet alguna declaraci√≥ p√ļblica en aquest sentit? O no podria ser que li vengu√©s de gust fer un volt√≠ per Ciutat i, jo qu√® s√©, beure una orxata de xufleta a la terrassa del Bar Bosch, amb partit de futbol o sense? Cony, que sovint emmerdam les coses sense motiu, tamb√©! Miri, jo mateix tampoc no el vaig veure, el partit dels enagos, m√©s que res perqu√®, la poca afici√≥ que jo des de sempre he tengut pel futbol, s'acab√† exhaurint quan s'americanitz√† la cosa i en lloc d'un esport result√† un ball de xifres multimilion√†ries. Miri, que no, i a m√©s afegesc que: qui circumscriu un possible sentiment d'espanyolitat al partit d'una selecci√≥ espanyola, pens que s'ho ha de fer mirar, necessita m√† de metge. Repetir a qui ho vulgui tornar a sentir que jo pens (he dit, jo pens, vost√® senyor Company faci el que vulgui, el senyor Antich tamb√©, aquell que passa pel carrer, igual) que, estalviant–li fondes raons hist√≤riques, amagats instints de superviv√®ncia com a poble (de Mallorca parl), injust√≠cies diverses i agravis comparatius amb altres comunitats aut√≤nomes que canten a les totes, com √©s ara el Pa√≠s Basc, Navarra, Catalunya, fins i tot Can√†ries..., l'evident, indiscutible espoli fiscal a qu√® ens sotmet Madrid, a mi em deixondeix alguna cosa m√©s escatol√≤gica i arom√†tica que abstenir–me de veure un partit de la selecci√≥ futbolera espanyola. I abunda, ell: ¬ęEnse√Īar una historia falseada y mutilada en las escuelas hipoteca nuestro futuro¬Ľ. Aiaiaiai, aix√≤ s√≠ que t√© ferro! Dami√† Pons, senyor Conseller de la cosa educativa, com continu√Į ensenyant mentides als al¬∑lots a les escoles, pots estar segur que li retirar√© el bon dia. On s'ha vist mai, aix√≤!

Quasi al final encara amolla qualque c√†rrega de profunditat. Com aquesta: ¬ę¬ŅDebemos seguir culpando a los Borbones por su despotismo con Catalu√Īa? Si pensamos as√≠ deber√≠amos prohibir la visita de los turistas alemanes por su responsabilidad con el holocausto¬Ľ. Al final de tot de l'article, concilia, es torna paternalista i diu: ¬ęEl pasado no se puede cambiar aunque nos disguste: debemos aceptarlo y aprender a vivir con √©l. Historias hay muchas dependiendo del narrador. Seamos buenos escritores de nuestro pasado y no vulgares charlatanes de feria¬Ľ.

O sia que, segons don Rafel, el que ens toca fer √©s continuar posant–hi el llit i la vaselina, mans dins butxaques, un mac dins la boca, oblidar greuges i magnificar alguns dels hist√≤ricament poqu√≠ssims encerts de la dinastia borb√≤nica. I callar. Sobretot callar i acalar el cap. Ell, no. Ell parla i ens renya, als que no sentim cap motiu especial per sentir–nos espanyols. Per√≤ vaja, tot plegat ajuda a viure. Gr√†cies per existir, senyor Company, sense persones com vost√® la quotidianitat resultaria molt avorrida. Que molts anys puguem dissentir.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: