"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 25/07/2002

La q√ľesti√≥ nacional

M'hauran de perdonar, per√≤ no puc estar–me d'afegir la meva opini√≥ sobre la divertida pol√®mica d'aquests darrers dies a la premsa balear. L'article d'en Josep Moll valorant l'evoluci√≥ nacionalista del PSIB–PSOE, al mateix temps que aquesta s'escenificava pel mateix president Antich a la ja famosa presentaci√≥ de dos llibres, ha encetat una concatenaci√≥ d'articles impressionant (Lloren√ß Capell√†, Miquel Payeras, Miquel √Ängel Maria, Antoni Alorda, Joan Mir, Miquel L√≥pez Cresp√≠, Nanda Ramon... me'n deix qualcun?). Finalment, el mateix Josep Moll s'ha reafirmat i ha matisat els seus arguments, declarant que el PSIB–PSOE no √©s un partit nacionalista. Tot plegat, arribam a la conclusi√≥ —molts par√†grafs despr√©s— que aix√≤ ja ho sab√≠em: que no hi ha res de nou, vaja. Sense voler faltar al respecte a ning√ļ —jo mateix estic caient en la temptaci√≥ de parlar–ne—, em deman si discutir tot aix√≤ no ha estat una pardalada, si no hi hauria altres debats m√©s profitosos per entretenir la parr√≤quia d'opinadors...

Tampoc no puc parlar gaire, dic aix√≤ despr√©s de llegir totes les r√®pliques i d'haver–ne gaudit de moltes! Per√≤ anem al bess√≥ de la q√ľesti√≥, que precisament √©s que no n'hi ha, de bess√≥, sin√≥ purament envoltori i focs d'artifici, en tota aquesta hist√≤ria. Anem a verue: que al PSIB–PSOE hi ha persones declaradament nacionalistes? Fant√†stic. Que aquesta √©s una sensibilitat emergent al partit? Magn√≠fic! Que aix√≤ es traduir√† aviat en iniciatives pol√≠tiques tangibles i quantificables de tarann√† nacionalista? Ca barret, pots pensar!...

Ja ens ho repeteix el mateix senyor Moll: el PSIB–PSOE no ha estat mai ni √©s un partit nacionalista. I als partits pol√≠tics se'ls ha de jutjar per les seves accions, no per les seves paraules ni per les sensibilitats que, a la intimitat de la llar, o fins i tot a les tribunes medi√†tiques, pregonen els seus membres i simpatitzants. Fa temps que sabem que en pol√≠tica hem de procurar destriar acuradament el gra de la palla, els fets tangibles de les paraules grandiloq√ľents. Ens demanarem per tant: de qu√® serveix tenir tan il¬∑lustres nacionalistes a les files d'un partit no nacionalista? De ben poca cosa, vists els resultats, i em perdonaran que deixi en segon pla els aspectes simb√≤lics i aquest pedigr√≠ de ferreret que mostren a tothora darrerament. Que potser seria molt √ļtil que el golejador madridista de torn mantingu√©s en el fons del seu coret un inflamat sentiment blaugrana en sortir al camp? No gaire, no? Id√≤ per aqu√≠ va la cosa.

Si hem d'esser justs, aquesta evoluci√≥ √©s positiva, encara que nom√©s sigui per fomentar i fer d'altaveu a les reivindicacions que tradicionalment han defensat —i continuaran defensant— els partits nacionalistes. Ara b√©, el nacionalisme, com qualsevol altra opci√≥ pol√≠tica, s'ha de traduir en actuacions, iniciatives i mesures que vagin m√©s enll√† de les bones intencions. Poc importa si al PSIB–PSOE comencen les seves reunions amb el cant de La Balanguera o si el senyor Moll duu els cal√ßotets quadribarrats. Fer pa√≠s √©s una tasca que requereix, m√©s enll√† de les paraules, concrecions quantificables i mesurables. I √©s en aquest terreny —l'√ļnic que compta de deb√≤— on fa figa ara per ara el PSIB–PSOE. √Čs certament desconcertant que un partit en el qual tants membres rellevants s'identifiquen amb el nacionalisme no materialitzi m√©s resultats en aquest sentit, o que fins i tot s'oposi a iniciatives dels partits nacionalistes.

En tot cas, si en un futur el PSIB–PSOE es compromet fins al punt de passar de les bones paraules a mesures concretes en favor del nostre autogovern, que no dubti ning√ļ que tots ho celebrarem de valent. Si fins aqu√≠ encara hi ha gent que no ho acaba de veure clar, la darrera explicaci√≥ del senyor Moll ens ho far√† entendre: ¬ęel que en tot cas necessitam per fer una naci√≥ no s√≥n partits nacionalistes, sin√≥ ciutadans nacionalistes, √©s a dir, conscients i ferms defensors de la seva pr√≤pia i irrepetible personalitat com a poble, per b√© que cada un d'ells estigui dins el partit que li doni la gana. Realment √©s tan mal d'entendre? A mi em sembla elemental√≠ssim¬Ľ. Tan elemental —continuar√© amb el mateix exemple futbol√≠stic— com pensar que per fomentar el barcelonisme cal que els jugadors del Madrid i el Betis sentin els colors blaugranes, no que el Bar√ßa jugui b√© i guanyi la Lliga (home, els del Bar√ßa no fan nosa, mentre no es vulguin erigir en dipositaris √ļnics de les ess√®ncies i neguin la possibilitat que hi hagi barcelonistes en els altres equips). B√©, o aix√≠ ho veu ¬ęd'elemental√≠ssim¬Ľ el senyor Moll.

√Čs ben curi√≥s, jo veia tan l√≤gic i coherent que els ¬ęciutadans nacionalistes, conscients i ferms defensors de la seva pr√≤pia i irrepetible personalitat com a poble¬Ľ, s'estructurassin de manera natural en partits que, com ells mateixos, fossin obertament nacionalistes... Me dec haver perdut qualque cosa, si ara resulta que els partits nacionalistes s√≥n comparses que ¬ęno fan nosa¬Ľ en el projecte de redre√ßament nacional que orgullosament duen a terme els nostres veritables salvap√†tries: aquells ciutadans nacionalistes que troben la pau d'esperit essent outsiders en organitzacions que no comparteixen majorit√†riament les seves idees. I de pas, que no pinten res quan m√©s els necessitam, ensopegant una i altra vegada amb els designis imposats des de Madrid. I que no ho √©s guapo, aix√≤?

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: