"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 29/07/2002

Els papers de Salamanca

Ja han passat vint-i-cinc anys d'en√ß√† les eleccions del 15-J i els hereus del franquisme encara no han tornat a les forces democr√†tiques la documentaci√≥ que ens va ser robada en temps de la guerra civil. Conv√© que reflexionem una mica en el profund significat d'aquest fet. No cal dir que tots els dem√≤crates haur√≠em de participar en les activitats que, per recuperar la documentaci√≥ que ens va ser robada per l'ex√®rcit de Franco l'any 1939, porta a terme de manera incansable la Comissi√≥ per la Dignitat. Totes les persones que estimin la nostra terra i la nostra hist√≤ria s'haurien de mobilitzar, com ja ho han fet nombrosos col√ólectius, partits i les m√©s diverses organitzacions socials per acabar amb la vergonya que ha significat aquesta espoliaci√≥ per les armes. El dossier "Els papers de Salamanca" que ens ha fet arribar la Comissi√≥ per la Dignitat ens informa de les intencions que ens empenyen vers aquesta mobilitzaci√≥ activa contra les restes del feixisme que encara campa arreu, menyspreant els s√≠mbols de la nostra hist√≤ria: "El retorn de la documentaci√≥ sostreta a Catalunya i retinguda actualment a l'Arxivo General de la Guerra Civil de Salamanca, constitueix una leg√≠tima aspiraci√≥ amb la finalitat de normalitzar l'an√≤mala situaci√≥ produ√Įda durant la Guerra de 1936-1939 per l'actuaci√≥ del r√®gim franquista en disgregar per la via de l'espoli els arxius".

Nosaltres, i moltes de les personalitats i institucions signants de la "Declaraci√≥" contra l'espoli militar de la nostra hist√≤ria pensam que, tant des del punt de vista de la t√®cnica arxiv√≠stica com del pol√≠tic el seu acompliment [el que ens retornin els nostres documents] seria un acte democr√†tic i just d'acord amb la l√≠nia iniciada des de l'inici de la democratitzaci√≥ a Espanya que va compensar alguns greuges del franquisme, com la Llei d'Amnistia pol√≠tica, les indemnitzacions econ√≤miques a particulars pels serveis que prestaren a institucions de la Segona Rep√ļblica (1931-1939), o la devoluci√≥ d'alguns immobles requisats pel r√®gim de Franco. Recordem que aquest retorn de documents espoliats seria d'acord amb el practicat per altres estats de dret de la Uni√≥ Europea, com √©s el cas dels arxius confiscats pels nazis i retornats pels aliats a Fran√ßa, B√®lgica i Pa√Įsos Baixos el 1945, o els fons del Ministeri d'Afers Exteriors i de la Cancelleria del III Reich restitu√Įts pel Regne Unit a Alemanya entre 1956 i 1958. I en √®poca m√©s recent el 1992 Estats Units va restituir a Pol√≤nia el fons del Ministeri d'Afers Exteriors (1918-1940).

Cal recordar que l'espoli franquista va ser d'una import√†ncia considerable. La Generalitat de Catalunya i diferents institucions p√ļbliques i privades van ser desposse√Įdes dels seus arxius i documents. Com explica a la perfecci√≥ el dossier que ens ha enviat la Comissi√≥ de la Dignitat a m√©s de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), quedaren afectats diferents municipis catalans, com els de Barcelona, Lleida, Reus, Sort, Tarragona, entre d'altres. Tamb√© foren espoliades organitzacions pol√≠tiques i sindicals com la CNT-FAI, JL, PSUC, JSU, CADCI, UGT, USC, POUM, ERC, Sindicato de Profesiones Liberales, Uni√≥n Rep√ļblicana de Valls, Sindicato √önico de la Sanidad, Sindicato √önico Regional de Luz y Fuerza de Catalu√Īa, Asociaci√≥n de Trabjadores Agr√≠colas, etc. I les associacions com Socors Roig Internacional (SRI), i Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).

Conv√© aclarir que darrere la negativa a retornar tota aqueixa documentaci√≥ arxiv√≠stica hi ha motius pol√≠tics, i no pas t√®cnics. Recodem que si interessa conservar aquella documentaci√≥ a Salamanca a t√≠tol informatiu, n'√©s igualment √ļtil la microfilmaci√≥, que, a m√©s, ja est√† feta. El que hi ha √©s la voluntat manifesta de no alterar la vict√≤ria de 1939, ni, menys encara, les seves conseq√ľ√®ncies. No oblidem que aqueix arxiu de Salamanca, √©s a dir, l'actual Archivo Hist√≥rico Nacional, Secci√≥n Guerra Civil, no √©s altra cosa que l'antic Archivo de la Causa General contra el Marxismo, el Separatismo y la Masoner√≠a, convenientment rebatejat arran de la Transici√≥ postfranquista.

Segons m'ha informat el company Enric Borr√†s, un dels responsables d'aquesta lloable campanya de reivindicaci√≥ de la nostra hist√≤ria espoliada pel feixisme, fins dia 14-V-02 (data del correu electr√≤nic enviat per l'amic abans esmentat) les organitzacions, partits i sindicats dels Pa√Įsos Catalans que ja donen suport a la iniciativa c√≠vica que comentam s√≥n: ACCAT, ACP, ALP, Amics de Josep Sunyol, APPEC, Associaci√≥ Josep Narc√≠s Roca i Farreras, Associaci√≥ Llu√≠s Companys, CADCI, CAL, CAOC, Centre d'Estudis Campus Jove, Col√ólectiu 1714, Comissi√≥ Obrera Nacional de Catalunya, Consell Nacional Catal√†, Esquerra Republicana de Catalunya, FCCC, Free Catalonia, Her√†ldica Catalana, Intersindical-CSC, IPECC, JERC, JNC, Nou Congr√©s de Cultura Catalana, √ímnium Cultural, Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, Sindicat de Professors de Secund√†ria, Un Pa√≠s Una Bandera, Uni√≥ General de Treballadors de Catalunya, Unitat Nacional Catalana, Veu Alternativa, Xarxa d'Entitats dels Pa√Įsos Catalans.

Disgregar els fons històrics de les nostres institucions i organitzacions culturals i polítiques forma part igualment d'aquesta campanya contra el nostre poble i la nostra història. I no és estrany que determinats hereus de la victòria ens neguin la documentació que permetria poder reconstruir esdeveniments cabdals de la història.

Com deia el document de la Comissi√≥ de la Dignitat: "Avui resta per resoldre per l'actual Govern democr√†tic espanyol, el greuge de l'espoli infligit a Catalunya i a diferents institucions, personalitats i entitats pel r√®gim franquista, no aplicant de forma adient els principis reconeguts internacionalment en mat√®ria de restituci√≥ de fons traslladats com a conseq√ľ√®ncia d'una guerra. En contrast amb el cas de la retenci√≥ dels documents a Salamanca cal citar l'exemple de la documentaci√≥ de la Generalitat de Catalunya que s'havia guardat entre els documents hist√≤rics del PNB a Vil√óla Izarra (Baiona, Lapudi, Estat franc√®s). Un cop localitzat per Abertzaletasunaren Agiritegia (l'Arxiu del Nacionalisme Basc), els acords entre la Fundaci√≥ Sabino Arana i organismes catalans van assegurar la prompta devoluci√≥ d'aquests documents previ el seu estudi i digitalitzaci√≥ de documents per part de la Generalitat de Catalunya. La majoria havien estat generats en els darrers temps de la Guerra i des de la Layetana Office a Par√≠s. Un acord signat el 9 de febrer del 2001 cedia els documents definitivament als catalans dins les iniciatives promogudes per la Comissi√≥ President Companys. El febrer del 2002 es formalitza el retorn".

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: