El PSM opina. 15/09/2002

Entrevista al Conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons

«El fracàs illenc no és escolar, sinó social»

El conseller recorda que el mercat laboral «roba» els estudiants abans que acabin la formació

Més de 83.192 alumnes d'educació infantil, primària i especial comencen demà dilluns les seves classes als centres de les Illes Balears; dimecres ho faran uns 66.538 adolescents de secundària, batxillerat i formació professional. Un any més, les previsions apunten que els entrebancs per obrir els centres a temps seran nuls o anecdòtics, a diferència dels cursos anteriors a la legislatura actual. Damià Pons, conseller d'Educació, explica les claus d'aquest èxit i matisa les crítiques a la seva gestió.


—El darrer nici de curs d'aquesta legislatura sembla que serà calmat...

—(Interromp.) Sí, prou correcte, en el sentit que la immensa majoria de plantilles de professorat seran cobertes i que, a més, serà compensat el fet que els centres educatius de les Illes Balears disposen d'una bona dotació e personal. El mobiliari serà als centres nous, i les obres —excepte aquelles que són de llarga durada— estaran més o manco enllestides. Crec que la normalitat serà absoluta.

—La pregunta era: en què més advertiran els pares d'alumnes el pas del vostre equip per la Conselleria d'Educació?

L'indici de normalitat, com el fet que des del dia 2 de setembre la majoria de les plantilles docents ja estaven cobertes. I això correspon a un esforç important, no només per part dels responsables polítics, sinó també dels funcionaris i en el servei de Personal. Que el curs comenci amb normalitat no ens ho ha regalat ningú, sinó que és una administració que ha fet feina. Com ho notaran les mares i els pares? Trobaran un centre amb capacitat d'acollida per els seus fills i filles, amb unes bones instal·lacions, amb uns bons serveis educatius i uns bons serveis complementaris. Pensem que en aquest curs, encara incrementam aquests recursos: escola matinera, menjadors escolars i, a partir del gener, activitats extraescolars per afavorir allò que tant es diu ara: la conciliació de la vida familiar i laboral de manera fàcil i còmode.

—I com ho hauran notat els docents?

—Seran beneficiaris d'un acord important entre sindicats i Conselleria per a una millora retributiva des de l'1 de juliol (tot i que la començaran a percebre en la nòmina d'octubre); també ho notaran en què aprofitaran drets socials que fins ara just tenia la resta de funcionaris. Però, sobretot, observaran que l'Administració ha dotat de més recursos humans els seus centres perquè, globalment, sigui més fàcil la seva gestió educativa, en un moment que aquesta és una tasca complexa. S'adonaran que hi ha més professorat als seus centres que no fa uns anys, que els instituts dispensaran un servei d'acolliment lingüístic i cultural, que els facilitarà la feina de tractar l'alumnat immigrant.

—I com ho notaran els alumnes? No oblidem les xifres de fracàs escolar, que apunten les Illes Balears com una de les pitjors comunitats educatives.

—S'acostuma a identificar fracàs escolar amb l'abandonament precipitat del període d'escolarització; en el cas de les Balears, comptam amb un mercat de treball molt cridaner, que convida permanentment els joves, perquè es desenganxin dels seus estudis i comencin la seva primera feina, que els dóna una retribució que ells consideren sumptuària. Això es considera fracmés aviat com un fracàs del model social i econòmic de les Illes Balears. Dit això, també en parlar de fracàs escolar hem de ser capaços de capgirar l'òptica: l'any 2002, hi ha més ciutadans que cursen estudis als 16 anys amb rendiments positius que no els que hi havia l'any 1992. Relativitzem, per tant, la idea de fracàs escolar. No siguem derrotistes. Tots desitjaríem percentatges d'èxit majors; però, això serà així, no perquè la Conselleria inverteixi més recursos, sinó perquè la societat, les famílies, valoren una inversio en estudis per als seus fills com a fet positiu. Si aquesta tasca just pertoca a la Conselleria, anam per mal camí.

—Com convèncerels pares i els fills d'això?

—La principal explicació del rendiment escolar i de l'actitud —la predisposició a l'estudi— dels alumnes és l'interès de la seva família per l'educació. No esperin els pares que no llegeixen un diari ni un llibre ni valoren la cultura, que treballen en feines de poca qualificació i no s'esforcen en continuar la seva formació; no esperin, dic, que els seus fills ho facin. Es tracta que les llars disposin d'un lloc d'estudi per als infants, un ambient d'estudi.

—Un dels punts que quedaran sense resoldre aquesta legislatura és el sistema de selecció i admissió d'alumnes als centres.

—Això acaba tenint una gran transcendència mediàtica, però crec que s'ha de desmitificar una mica. Més d'un 90 per cent dels pares i mares han pogut dur els seus infants als col·legis seleccionats com a primera opció. Al 10 per cent restant se'ls ofereixen uns centres que aporten uns índexs de qualitat inqüestionables, i també de serveis escolars complementaris. Però, mai no es resoldrà del tot la insatisfacció d'alguns pares, perquè no poden dur els seus infants a un centre amb sobredemanda, com no tothom pot estudiar la carrera desitjada si aquesta està saturada, o com no tothom pot recórrer a un metge determinat que gaudeix de gran prestigi. Els pares poden optar entre centre sprivats —i no hi ha cap norma que impedeixi que ho triïn— i els sostinguts amb fons públics, ja siguin públics o concertats. En el segon cas, l'Administració ha de garantir una educació de qualitat i serveis complementaris. Si això es carrega de connotacions socials... És així, malauradament, però la responsabilitat de la Conselleria és garantir centres per a tota la societat.

—Tots són iguals, però alguns són més iguals que els altres, com criticava Orwell?

—Sempre hi haurà qualque pare o mare que es cregui més llest que els altres i que vulgui incórrer en irregularitats amb la seva documentació per dur els seus infants a un centre de presitgi. Han de ser les administracions locals que vigilin que això no passi. Però, aquells pares que diguin que si ells gestionassin l'educació tots els infants anirien al col·legi escollit, estan enganant la societat. La baremació és norma bàsica estatal, i el marge d'actuació de l'Administració és limitat.

—Aquesta legislatura s'ha programat una inversió en nous centres superior als 24.000 milions de pssetes; això ha suposat un deute considerable. Cobreix la inversió el pròxim quadrienni?

—S'ha donat resposta a unes necessitats. Però demanàrem —per acord unànim del Parlament— que el Govern en finançàs la meitat. No hem rebut resposta del Ministeri, i hem hagut d'afrontar la despesa. Previsions? Amb el boom natalici i la immigració, és massa arriscat fer-ne.