"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 15/09/2002

Entrevista al Conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons

¬ęEl frac√†s illenc no √©s escolar, sin√≥ social¬Ľ

El conseller recorda que el mercat laboral ¬ęroba¬Ľ els estudiants abans que acabin la formaci√≥

Més de 83.192 alumnes d'educació infantil, primària i especial comencen demà dilluns les seves classes als centres de les Illes Balears; dimecres ho faran uns 66.538 adolescents de secundària, batxillerat i formació professional. Un any més, les previsions apunten que els entrebancs per obrir els centres a temps seran nuls o anecdòtics, a diferència dels cursos anteriors a la legislatura actual. Damià Pons, conseller d'Educació, explica les claus d'aquest èxit i matisa les crítiques a la seva gestió.


—El darrer nici de curs d'aquesta legislatura sembla que ser√† calmat...

(Interromp.) S√≠, prou correcte, en el sentit que la immensa majoria de plantilles de professorat seran cobertes i que, a m√©s, ser√† compensat el fet que els centres educatius de les Illes Balears disposen d'una bona dotaci√≥ e personal. El mobiliari ser√† als centres nous, i les obres —excepte aquelles que s√≥n de llarga durada— estaran m√©s o manco enllestides. Crec que la normalitat ser√† absoluta.

—La pregunta era: en qu√® m√©s advertiran els pares d'alumnes el pas del vostre equip per la Conselleria d'Educaci√≥?

L'indici de normalitat, com el fet que des del dia 2 de setembre la majoria de les plantilles docents ja estaven cobertes. I aix√≤ correspon a un esfor√ß important, no nom√©s per part dels responsables pol√≠tics, sin√≥ tamb√© dels funcionaris i en el servei de Personal. Que el curs comenci amb normalitat no ens ho ha regalat ning√ļ, sin√≥ que √©s una administraci√≥ que ha fet feina. Com ho notaran les mares i els pares? Trobaran un centre amb capacitat d'acollida per els seus fills i filles, amb unes bones instal¬∑lacions, amb uns bons serveis educatius i uns bons serveis complementaris. Pensem que en aquest curs, encara incrementam aquests recursos: escola matinera, menjadors escolars i, a partir del gener, activitats extraescolars per afavorir all√≤ que tant es diu ara: la conciliaci√≥ de la vida familiar i laboral de manera f√†cil i c√≤mode.

—I com ho hauran notat els docents?

—Seran beneficiaris d'un acord important entre sindicats i Conselleria per a una millora retributiva des de l'1 de juliol (tot i que la comen√ßaran a percebre en la n√≤mina d'octubre); tamb√© ho notaran en qu√® aprofitaran drets socials que fins ara just tenia la resta de funcionaris. Per√≤, sobretot, observaran que l'Administraci√≥ ha dotat de m√©s recursos humans els seus centres perqu√®, globalment, sigui m√©s f√†cil la seva gesti√≥ educativa, en un moment que aquesta √©s una tasca complexa. S'adonaran que hi ha m√©s professorat als seus centres que no fa uns anys, que els instituts dispensaran un servei d'acolliment ling√ľ√≠stic i cultural, que els facilitar√† la feina de tractar l'alumnat immigrant.

—I com ho notaran els alumnes? No oblidem les xifres de frac√†s escolar, que apunten les Illes Balears com una de les pitjors comunitats educatives.

—S'acostuma a identificar frac√†s escolar amb l'abandonament precipitat del per√≠ode d'escolaritzaci√≥; en el cas de les Balears, comptam amb un mercat de treball molt cridaner, que convida permanentment els joves, perqu√® es desenganxin dels seus estudis i comencin la seva primera feina, que els d√≥na una retribuci√≥ que ells consideren sumptu√†ria. Aix√≤ es considera fracm√©s aviat com un frac√†s del model social i econ√≤mic de les Illes Balears. Dit aix√≤, tamb√© en parlar de frac√†s escolar hem de ser capa√ßos de capgirar l'√≤ptica: l'any 2002, hi ha m√©s ciutadans que cursen estudis als 16 anys amb rendiments positius que no els que hi havia l'any 1992. Relativitzem, per tant, la idea de frac√†s escolar. No siguem derrotistes. Tots desitjar√≠em percentatges d'√®xit majors; per√≤, aix√≤ ser√† aix√≠, no perqu√® la Conselleria inverteixi m√©s recursos, sin√≥ perqu√® la societat, les fam√≠lies, valoren una inversio en estudis per als seus fills com a fet positiu. Si aquesta tasca just pertoca a la Conselleria, anam per mal cam√≠.

—Com conv√®ncerels pares i els fills d'aix√≤?

—La principal explicaci√≥ del rendiment escolar i de l'actitud —la predisposici√≥ a l'estudi— dels alumnes √©s l'inter√®s de la seva fam√≠lia per l'educaci√≥. No esperin els pares que no llegeixen un diari ni un llibre ni valoren la cultura, que treballen en feines de poca qualificaci√≥ i no s'esforcen en continuar la seva formaci√≥; no esperin, dic, que els seus fills ho facin. Es tracta que les llars disposin d'un lloc d'estudi per als infants, un ambient d'estudi.

—Un dels punts que quedaran sense resoldre aquesta legislatura √©s el sistema de selecci√≥ i admissi√≥ d'alumnes als centres.

—Aix√≤ acaba tenint una gran transcend√®ncia medi√†tica, per√≤ crec que s'ha de desmitificar una mica. M√©s d'un 90 per cent dels pares i mares han pogut dur els seus infants als col¬∑legis seleccionats com a primera opci√≥. Al 10 per cent restant se'ls ofereixen uns centres que aporten uns √≠ndexs de qualitat inq√ľestionables, i tamb√© de serveis escolars complementaris. Per√≤, mai no es resoldr√† del tot la insatisfacci√≥ d'alguns pares, perqu√® no poden dur els seus infants a un centre amb sobredemanda, com no tothom pot estudiar la carrera desitjada si aquesta est√† saturada, o com no tothom pot rec√≥rrer a un metge determinat que gaudeix de gran prestigi. Els pares poden optar entre centre sprivats —i no hi ha cap norma que impedeixi que ho tri√Įn— i els sostinguts amb fons p√ļblics, ja siguin p√ļblics o concertats. En el segon cas, l'Administraci√≥ ha de garantir una educaci√≥ de qualitat i serveis complementaris. Si aix√≤ es carrega de connotacions socials... √Čs aix√≠, malauradament, per√≤ la responsabilitat de la Conselleria √©s garantir centres per a tota la societat.

—Tots s√≥n iguals, per√≤ alguns s√≥n m√©s iguals que els altres, com criticava Orwell?

—Sempre hi haur√† qualque pare o mare que es cregui m√©s llest que els altres i que vulgui inc√≥rrer en irregularitats amb la seva documentaci√≥ per dur els seus infants a un centre de presitgi. Han de ser les administracions locals que vigilin que aix√≤ no passi. Per√≤, aquells pares que diguin que si ells gestionassin l'educaci√≥ tots els infants anirien al col¬∑legi escollit, estan enganant la societat. La baremaci√≥ √©s norma b√†sica estatal, i el marge d'actuaci√≥ de l'Administraci√≥ √©s limitat.

—Aquesta legislatura s'ha programat una inversi√≥ en nous centres superior als 24.000 milions de pssetes; aix√≤ ha suposat un deute considerable. Cobreix la inversi√≥ el pr√≤xim quadrienni?

—S'ha donat resposta a unes necessitats. Per√≤ deman√†rem —per acord un√†nim del Parlament— que el Govern en finan√ß√†s la meitat. No hem rebut resposta del Ministeri, i hem hagut d'afrontar la despesa. Previsions? Amb el boom natalici i la immigraci√≥, √©s massa arriscat fer-ne.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: