SÃ hara
D'aquà a pocs dies tindrà lloc la llargament anunciada reunió
entre la ministra espanyola d'afers estrangers, Ana Palacio,
i el seu homòleg marroquÃ, Mohamed Benaissa. Després
del relatiu descans informatiu posterior a l'afer Perejil, diuen
les dues parts que arriba el moment de parlar per posar les bases
d'una millora global de les relacions bilaterals.
Recordem que, durant els dies de l'ocupació i contraocupació de
l'illot de la discòrdia, alguns analistes polÃtics van avançar
una hipòtesi, arriscada però gens absurda, i que d'aquà a molt
poc sabrem si és o no encertada. A saber: 1) Marroc hauria envaït
Perejil per després, com efectivament ha passat, posar damunt la
taula la qüestió de Ceuta i Melilla. 2) El govern espanyol
respon que Ceuta i Melilla són innegociables, però accepta
l'establiment de converses per resoldre altres «qüestions
pendents». 3) A partir d'aquÃ, Marroc renunciaria de facto a la
reivindicació de Ceuta i Melilla (recordem l'amenaça d'una nova
marxa verda), a canvi que Espanya abandoni definitivament la seva
postura favorable al referèndum d'autodeterminació del Sà hara
Occidental, i que entri al grup d'estats liderat pels EUA i
França favorables a un reconeixement de la sobirania
marroquà i a la concessió d'una autonomia limitada al poble
saharaui. Si aquesta hipòtesi és certa, Marroc hauria jugat la
carta Perejil com a inici d'una operació polÃtica perfectament
dissenyada que, pel que sembla, està guanyant.
Un argument de pes que avala aquesta hipòtesi és l'evidència
que els dos partits espanyols majoritaris, PP i PSOE, ja estan
preparant el terreny per deixar a l'estacada el poble saharaui.
El President Aznar va acceptar el mes de juliol la
necessitat de considerar la qüestió saharaui com un element més
de la negociació d'Espanya amb Marroc. I el secretari general
del PSOE, RodrÃguez Zapatero, declarà obertament que «seria
raonable acceptar l'autonomia per al Sà hara Occidental» i que
el referèndum d'autodeterminació no li sembla, avui, «la
millor opció».
Al llarg dels últims anys, el Parlament de les Illes Balears ha
pres diversos acords manifestant el seu suport al referèndum
d'autodeterminació del Sà hara. I la societat civil de les Illes
Balears ha expressat nÃtidament el seu suport i simpatia per la
causa saharaui, com ho demostra el fet que cada any també
enguany centenars de famÃlies balears acullen durant
l'estiu nins i nines provinents dels campaments saharauis de
Tindouf.
L'actual estat de coses ens exigeix coherència, i que passem
dels gestos de bona voluntat a l'acció social i polÃtica. No sé
si la societat illenca i els seus partits polÃtics tindran
capacitat per influir en les decisions del Govern espanyol i dels
partits majoritaris, però no podem deixar d'intentar-ho. Ara o
mai. És urgent que els partits polÃtics de les Illes Balears
ratifiquin el seu suport al referèndum d'autodeterminació i
que, en la mesura de les seves possibilitats, pressionin el
Govern espanyol i els partits estatals majoritaris perquè no es
deixin arrossegar per la pressió del govern marroquÃ,
utilitzant el poble saharaui com a moneda de canvi per aconseguir
acords en un altre à mbit. Al mateix temps, em permet fer una
crida a totes les famÃlies de les Balears que durant aquests
anys han acollit infants saharauis a ca seva. Estic convençut
que els bastaria una empenta molt petita per posar-se en marxa,
per dur a terme una acció popular d'ampli abast que somogui la
diplomà cia espanyola.
Des del silenci de la seva marginalitat i impotència, el poble
saharaui espera la nostra solidaritat.
|