Munar contra el Pacte
Si cercau el rostre de l'amic Mateu Morro entre els
espectadors de l'esperpèntic espectacle de la Diada munarista
de dia dotze, ben segur que no el trobareu. Sembla que, d'entre
tots els polÃtics de les Illes, el secretari general del PSM és
qui més coneix la presidenta i, amb molt bon criteri, no volgué
patir escoltant un discurs que, més o manco, ja imaginava per on
aniria.
Recordem que ara farà just un any que Maria Antònia Munar
obrà la caixa dels trons iniciant un tipus de discurs radical
molt especial contra els pobres de Mallorca, els sectors de
treballadors i treballadores que amb el seu esforç han contribuït
que les Illes aconsegueixin el seu actual nivell de vida. Mateu
Morro no hi era present, sentint la ruixada contra l'esquerra
progressista, la nit de la Diada i, ben segur, devia fer la seva
acostumada mitja rialleta, en veure el rostre crispat o babau
d'alguns dels seus companys de govern. Mai de la vida no hem vist
espectacle tan lamentable com aquell. Quins rostres de circumstà ncies!
Quines mirades al cel quan s'atacava el Pacte! Quins ulls en
blanc en determinats sindicalistes i consellers de Treball quan
criminalitzaven els treballadors!
Determinats membres del govern de les Illes, asseguts en primera
lÃnia al pati de la Misericòrdia, constataven, sense arribar a
creure-ho i obrint els ulls com un plat, que Maria Antònia Munar
els atacava d'una forma més violenta que el PP al Parlament. Un
titular dels diaris encertava plenament quan definia la
intervenció de Munar com «el millor discurs de l'oposició» (oposició
al Pacte de Progrés, evidentment).
En aquest article no vull parlar del contingut del discurs de la
presidenta. L'any passat, en els treballs Munar contra
Benestar Social i UM s'hauria de centrar ja vaig
analitzar els perillosos continguts d'unes intervencions tan poc
serioses i tan mancades de rigor (pel que fa referència a la
necessà ria cohesió social d'una societat democrà tica). Els
partits del Pacte de Progrés ja han dit la seva. Tothom, des del
PSOE al PSM passant per EU-Verds, mitjançant els seus portaveus
o enviant cartes indignades a UM, ja ha expressat públicament la
seva disconformitat amb el discurs de Maria Antònia Munar.
El que més m'ha preocupat de l'esperpèntica obra de teatre
contra el Pacte de Progrés muntada a la Misericòrdia és el
menyspreu a les institucions. Cap comentarista ha destacat aquest
detall, però jo el consider el més greu de tot el que
s'esdevingué el passat dia dotze.
Reflexionem una mica. Des de quina prepotència, des d'on, amb
tants pocs vots i diputats, pot Maria Antònia Munar humiliar les
nostres institucions i els nostres diputats? Què significa polÃticament
tenir el president Antich, mà xim representat de les
Illes, a un racó, entre els vellets del pati de la Misericòrdia?
O és que ella és més que el nostre mà xim representant? D'on
surt aquesta desmesurada egolatria de Maria Antònia Munar? Per
què en un acte institucional de la importà ncia del que
comentam, el president no pot estar dalt la tribuna, al costat de
la presidenta del Consell? S'ha vist mai humiliació més gran?
Aquest acte tan simple, col·locar-se per damunt de tot i de
tots, és, sens dubte, un dels insults més greus que s'han fet a
les institucions de les Illes d'ençà que s'inicià l'actual
legislatura. I els ciutadans de les Illes i, sobretot, els que
donam suport al Pacte de Progrés, per dignitat, per coherència
i respecte als principis democrà tics, per amor a la nostra
terra, no haurÃem de consentir cap mena d'atac a les nostres
institucions.
Nosaltres hem encoratjat sovint la presidenta (moratòria urbanÃstica,
etc). N'hi ha constà ncia escrita a les hemeroteques. Però no
podem estar al seu costat quan gira envers l'extrema dreta, quan
ataca sense miraments el Pacte de Progrés, quan criminalitza els
nostres partits nacionalistes (vegeu els atacs forassenyats
contra el PSM), quan esdevé l'avantguarda en la lluita contra el
progressisme, contra els treballadors i treballadores més
desfavorits, quan ataca el nacionalisme d'esquerres, quan
menysvalora les institucions democrà tiques.
«UM s'hauria de centrar», escrivÃem a començaments d'octubre
de l'any passat. Estam a les mateixes. Maria Antònia Munar
hauria de mudar d'assessors, recuperar el tarannà constructiu de
començaments de la legislatura.
Pel que fa a la immigració, no siguem demagogs. Prou de jugar
amb els més baixos instints de les persones, com sempre ha fet
la reacció. Els sectors progressistes d'aquesta societat, una
societat madura i culta, no compartim les idees, tan properes a
l'extrema dreta, que és la immigració extracomunità ria la
causant de la pressió urbanÃstica i l'excés de la construcció.
Ni molt manco! Això són dois d'ignorants. Qualsevol economista
seriós explica que, al contrari del que digué Munar, la
immigració massiva és l'efecte, no la causa del creixement
exorbitant.
Qualsevol partit i organització democrà tica explicarà que la
lluita per la transformació del model econòmic, la batalla per
aturar la insostenibilitat del model actual de creixement il·limitat,
ha de ser compatible amb una polÃtica social solidà ria, amb la
preservació dels drets ciutadans i socials, i sempre s'ha
d'evitar que en surtin perjudicats els sectors socials més
febles i vulnerables.
Maria Antònia Munar s'hauria de centrar. Com dèiem l'any passat:
«De continuar amb aquesta radicalització sense sentit contra el
Pacte l'únic que aconseguirà la presidenta serà crear-se més
enemics, rompre el Pacte de 1999 amb les forces progressistes i
perdre tot el que ha aconseguit fins ara mateix».
|