"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 22/08/2002

Millor imatge, millors turistes

* Príam Villalonga és investigador del Ludwig Institute for Cancer Research, Royal Free and University College Medical School Branch (Londres).


Ja hem parlat amb anterioritat de la necessitat d'impulsar el canvi del nostre model tur√≠stic. Per a clarificar conceptes, ens referim a la transici√≥ del monoconreu del turisme estacional massificat —de sol i platja— a un model m√©s diversificat i desestacionalitzat. No cal dir que el futur model ha d'esser m√©s respectu√≥s amb el nostre patrimoni mediambiental i que s'ha de caracteritzar per la recerca de la qualitat en comptes de la quantitat. La q√ľesti√≥, √≤bviament, √©s el com d'aquesta transici√≥. El primer pas —diagnosticar-ne el problema i percebre la voluntat de solucionar-lo—, ja l'hem donat: avui √©s un fet la convicci√≥ generalitzada a la nostra societat de la necessitat d'aquest canvi. Per√≤ ara ens falta la sinergia de tots els estaments socials, principalment dels actors pol√≠tics i econ√≤mics directament implicats. √Čs indispensable fomentar un debat p√ļblic plural, que ens permeti escoltar les opinions de tothom, apropar postures i assolir el consens que necessitam per afrontar amb garanties aquest proc√©s. Des d'aqu√≠ volem oferir la nostra modesta aportaci√≥ al debat, que no √©s altra que subratllar un cop m√©s la import√†ncia cabdal de millorar la projecci√≥ exterior de la nostra imatge per a facilitar la conquesta de nous mercats.

No fa gaires setmanes, un angl√®s conegut meu em va confessar que, tot i tenir ganes d'anar de vacances a Mallorca, finalment no hi aniria ¬ęperqu√® no quedaria b√© davant els meus amics¬Ľ. Poc importa ara ressaltar la falta de personalitat de l'individu en q√ľesti√≥, un bon exemple de ¬ęfashion victim¬Ľ londinenc. La q√ľesti√≥ √©s que anar a Mallorca podia esser perjudicial per a la seva imatge, per al seu estatus social, en resum. A on va anar de vacances el nostre amic? Id√≤ ni m√©s ni manco que a Sardenya. Per al qui no tengui la sort de con√®ixer aquesta preciosa illa, ve a esser com Mallorca quaranta anys enrere. Simptom√†tic, no? Evidentment no volem perdre el temps d'encetar aquestes reflexions a partir d'una an√®cdota a√Įllada i trivial. Per√≤ el fet √©s que, per poc que furguem, la imatge que molta gent t√© de les Illes Balears a l'exterior no es correspon amb la realitat. Per a dir-ho en poques paraules, som paradoxalment uns grans desconeguts. Desconeguts en el sentit que els foranis desconeixen la nostra realitat o, m√©s ben dit, en tenen una percepci√≥ purament superficial i t√≤pica. No volem alimentar cap pol√®mica: qualsevol persona que hagi viscut a fora de les Illes Balears un per√≠ode de temps llarg s'en haur√† afartat de fer pedagogia sobre la nostra realitat geogr√†fica, cultural, gastron√≤mica... Des de sorprendre's pel tamany de l'illa de Mallorca i les seves infraestructures, teniu universitat?, tan gran √©s Mallorca? L'anecdotari √©s tan extens i involucra a gent tan diversa que no pot oferir un diagn√≤stic equivocat: a l'exterior tothom coneix les Illes Balears, per√≤ ens coneixen molt malament.

Tampoc no t√© massa sentit ara repartir culpabilitats sobre aquest fet. Indubtablement hi ha quelcom d'incultura, per√≤ sobretot hi ha les conseq√ľ√®ncies d'haver explotat de forma intensiva una imatge molt concreta de les Illes Balears: la d'un parad√≠s de sol i platja, per no parlar de ¬ęl'oferta complement√†ria¬Ľ, en el sentit m√©s pejoratiu. Els turistes que ens visiten per primer cop, ho fan normalment atrets pel bon temps i les platges, jugant-hi un paper essencial la relaci√≥ qualitat-preu de la nombrosa oferta hotelera. Si tenen un m√≠nim d'inquietud per a prendre's la mol√®stia de sortir de l'hotel i explorar l'illa que els acull, en solen quedar molt satisfets i sovint repeteixen. Per√≤ fixem l'atenci√≥ en el fet que el reclam inicial no √©s gaireb√© mai la bellesa natural i paisatg√≠stica, ni una privilegiada gastronomia, ni molt manco res associat al nostre ric patrimoni cultural. Hem venut molt b√© la imatge que ens ha interessat per a consolidar-nos com a l√≠ders en el sector del turisme de sol i platja. Ara som esclaus d'aquesta imatge, que ens dificulta enormement l'apertura de nous mercats. Evidentment estam generalitzant, √©s obvi que hi ha turistes que tenen un concepte m√©s positiu. Qui mes qui manco s'haur√† trobat un grup d'alemanys al cim del Teix un dimecres de febrer o, posem per cas, una parella brit√†nica de mitjana edat empassolant-se un arr√≤s de peix al Port de S√≥ller en temporada baixa. Per√≤ no neguem que es tracta d'un tipus de turista que representa poqu√≠ssim en percentatge, i que ens interessa molt√≠ssim potenciar de cara al futur. No es tracta d'entrar en una din√†mica de turistes bons i turistes dolents, sin√≥ d'analitzar com aconseguir que venguin millors turistes. Precisament, una de les meves obsessions ha estat sempre fer propaganda de les nostres Illes per tot arreu on he anat, i els qui m'han fet cas i ens han visitat n'han quedat enamorats. Per√≤, significativament, la majoria d'aquestes persones no s'haurien plantejat mai la possibilitat d'anar-hi. Per qu√®? Degut a la impressi√≥ que som una destinaci√≥ baratera plena de guetos farcits de turistes. Per√≤ quan els parles del paisatge espectacular de la Serra de Tramuntana o dels excel¬∑lents vins mallorquins de nova fornada la gent comen√ßa a escoltar amb molt m√©s inter√®s. I subratllem el fet que ens referim a persones d'alt nivell cultural, per√≤ aix√≤ no els salva de tenir una percepci√≥ merament superficial de la nostra realitat. Ens haur√≠em de prendre aquestes evid√®ncies molt seriosament si volem afrontar l'apertura de nous mercats amb garanties d'√®xit.

Les Illes Balears ofereixen molt√≠ssimes m√©s possibilitats que les que hem venut tradicionalment: turisme de cap de setmana (¬ęcity breaks¬Ľ), senderisme, turisme rural, cicloturisme, turisme congressual... De moltes d'aquestes opcions ja se n'ha parlat, i fins i tot ja s'han fet campanyes espec√≠fiques per atreure clients. Ara b√©, per molt lloables que siguin aquestes iniciatives, el problema √©s que el seu p√ļblic potencial, en general, no sol plantejar-se les Illes Balears com la primera opci√≥ d'aquest tipus de turisme. Una ll√†stima. La nostra imatge de sol i platja √©s una aut√®ntica llosa sobre totes les iniciatives de captaci√≥ de nous mercats i de desestacionalitzaci√≥. Tanmateix, haur√≠em d'assumir el repte amb optimisme. Al capdavall, sabem que l'oferta tur√≠stica √©s de gran qualitat si aconseguim dur els clients apropiats. Les Illes Balears s√≥n un lloc idoni, per exemple, per fer una escapada de cap de setmana a l'hivern, ja sigui per passejar-se pel centre hist√≤ric de Ciutat —si fos transitable per als vianants, clar— o per perdre's per l'interior de Menorca, assaborint l'excel¬∑lent gastronomia local. Tot √©s q√ľesti√≥ de promoci√≥ i una mica d'imaginaci√≥. Per cert: qualc√ļ s'ha plantejat la possibilitat d'estudiar la implantaci√≥ de la figura del ¬ęBed and Breakfast¬Ľ, tan corrent al Regne Unit? Ofereix molta flexibilitat al client, i sobretot al propietari de l'establiment. Amb una infraestructura m√≠nima (un parell d'habitacions condicionades) i poca feina (preparar el berenar a una hora fixada) podria esser un interessant complement econ√≤mic a moltes llars, sobretot a zones com el Pla de Mallorca. Aix√≤ podria ajudar a la desitjada dinamitzaci√≥ del medi rural. A m√©s, √©s un tipus d'oferta que no necessita de grans esfor√ßos promocionals, donat que est√† arrelad√≠ssima al mercat brit√†nic: amb l'edici√≥ de fullets i apareixent a Internet ja n'hi hauria prou.

Ben segur que d'idees no en poden faltar, i √©s veritat que ja s'estan duguent a terme iniciatives en aquesta l√≠nia. Per√≤ √©s essencial que ens donem a con√®ixer m√©s —i sobretot millor— si volem capgirar la percepci√≥ exterior, que en molts casos √©s negativa. Hem de tenir en compte tamb√© que, si aconseguim atreure a m√©s turistes del perfil que esmentam, aquests seran els primers que ens exigiran uns nivells acceptables de qualitat mediambiental i de manca de saturaci√≥. Per tant, ens seran de gran utilitat engegant un cicle de retroalimentaci√≥ positiva de foment de la sostenibilitat. Voldr√≠em acabar resumint l'esperit d'aquestes reflexions amb una simple pregunta. Qualc√ļ creu, seriosament, que aconseguirem canviar el model tur√≠stic quan la majoria dels habitants de Birmingham, Stuttgart, Lyon o fins i tot de Barcelona —aix√≤ √©s ver√≠dic, senyors— encara ignoren que a Mallorca tenim muntanyes? Jo ho dubt molt. Per√≤ no ens deseperem: la culpa √©s nostra, per√≤ la soluci√≥ tamb√© √©s a les nostres mans.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: