El PSM opina. 05/09/2002

Després de la tempesta, la calma

Diuen que després de la tempesta, ve la calma. Jo afegiria que, possiblement, després de la tempesta ha de venir la calma. La subtilesa, més pròxima a una boutade tardoestiuenca que a un sil·logisme filosòficament acceptable, ve al cas aquí, a la Mallorca preelectoral del senyor Matas, del senyor Cañellas i —consti que aquí no hi ha cap mala intenció en la comparació— en la Ciutat de Mallorca del senyor Roig...

Perquè, senyors meus, quin paperot que es féu al Chopin!, quin espectacle el del PSIB de Ciutat! No solc ser tan dur amb les persones, sobretot si dels tres citats un és company ocasional de karaoke (Roig), l'altre va acceptar molt gustosament una convidada de l'Obra Cultural Balear d'Andratx després de cinc anys d'absolut silenci polític amb el següent pa amb oli —sí, jo també he sopat amb Cañellas, i bé que m'ho vaig passar— i si el primer permetrà, amb la seva candidatura, seguir governant el Pacte de Progrés 4 anys més. Per tant, a tots hauria d'estar-los agraït, i molt... Però el que servidor no accepta és gat per llebre, més que res per decència. I ja que se'ns intenta enganar, que com a mínim l'excusa per a fer-ho sigui potable. Aleshores podria ser que es pogués acceptar allò de banyut i pagar el beure...

Però dir-nos a tots nosaltres, ciutadans d'aquesta terra que... mira, vàrem anar al Chopin per parlar de futbol, del temps, del Govern del Pacte però no de candidatures i pactes postelectorals, me pareix, amb tota la cordialitat relativa que me mereixen els dos comensals —més un que l'altre, endevinin qui és el caigut en desgràcia— d'un infantilisme que, sincerament, crec que no ens mereixem. Mirin, si un va a conspirar seriosament, mai ho fa en públic, com a mínim si té dos dits de seny. I si es tracta de conspiracions serioses i a sobre un té una possessió tan espectacular com S'Alqueria Blanca de Bunyola, idò més motius encara. O, si no, que haguessin anat a qualsevol agroturisme de Mallorca, que en Ventura Rubí molt gustosament els hagués facilitat un lloc discret i de confiança. Això sí, pagant. O a ca'n Matas, ara que li han fet una sortida a l'autopista de Ponent només per a ell i per a quatre veïnats que de ben segur ni votaran UM ni Pacte de Progrés.

Però no, anaren al Chopin. A plena llum del dia i, si m'apuren, a la sala i no als reservats. És a dir, a lluir-se. A demostrar públicament als navegants qui és qui al PP mallorquí, que ve a ser el PP balear, amb el permís d'un Matutes més dedicat a comprar gangues que a preparar congressos. Per a ell deu esser millor, fa bé, sens dubte. Coneixent una mica els personatges —repetesc, un més que l'altre— crec que va ser Cañellas qui va imposar que el lloc fos públic i no privat: a hores d'ara li interessa fer saber als seus i als que no són seus que encara està per ells i també contra ells, i aquí que cadascú pensi el que vulgui, però a bon entenedor, poques paraules...

L'altra teoria que circula per Ciutat és que fou Matas qui elegí acuradament el lloc i que, —com sempre passa a finals d'agost quan hom intenta fer alguna cosa important al voltant d'una taula amb un polític local (recordar el dinar d'en Koldo Royo amb na Munar l'any passat)— fou descobert. És, com diuen els habitants de Nerpio o d'Elche de la Sierra, «más gafe que un ciervo cornúo». Abans de continuar, una acotació: pos l'expressió perquè és graciosa, no perquè pensi del ministre que és un cérvol o un banyut.

Per tant, ja hem entrat en campanya, i més d'un càrrec i excàrrec estarà l'un patint perquè veurà el seu lloc de feina en perill, i l'altre perquè veu que amb el retorn de l'amo, les coses li podrien anar millor... I, si no, al temps: serà molt divertit veure la desfilada de cares conegudes en el passat i de joves ambiciosos per segons quins despatxos i el preu que hauran de pagar per la seva promoció. Tant per una banda com per l'altra.

I en Toni, què diu en Toni? En Toni somriu al ciutadà, i li diu que ell arreglarà el món. Ja li han escrit un acudit amb molta mala bava, que vaig trobar, com a mínim, original. Diu així:

—Sabes quién es el candidato nonato?
—No
—Toni Roig, ya que su parto va a durar nueve meses y no va a llegar a nada .

En fi, que consti que qui l'explicava és del PP. Esper no m'ho tenguin en compte, deu ser l'estiu... Moltes gràcies.