Conseqüències de la globalització (I)
Aquests dies, concretament el 27, 28 i 29 de Setembre, se
celebra a Lluc la divuitena edició del Seminari Blanquerna, que
enguany duu per títol Participació ciutadana i nous
moviments socials. Aquesta edició, per tant, promou la
reflexió i el debat sobre qüestions tan actuals com puguin
esser la globalització o el foment de la participació ciutadana
en la vida democràtica. Entre els participants anunciats hi ha
qualificats membres d'alguns partits i sindicats, importants
activistes socials, i també hi participa, entre d'altres, la
professora Montserrat Guibernau, experta en l'estudi dels
nacionalismes i coordinadora d'un curs sobre governabilitat
europea a la Open University britànica. Com podem veure, una
magnífica ocasió per a reformular-nos el paper que juguen els
ciutadans i les entitats cíviques a la nostra societat, qüestions
que al capdavall són indicatives de la salut del nostre model de
societat. Voldria aprofitar l'avinentesa per a contribuir des
d'aquí al debat, concretament reflexionant sobre la globalització
i les seves conseqüències, una qüestió que amb tota seguretat
serà sobre la taula aquests dies a Lluc.
La globalització és sense cap dubte un dels fenòmens que
millor defineixen el temps que ens ha tocat viure. Podríem
definir aquest fenomen tot i que definicions de
globalització n'hi deu haver a voler com la creixent
interconnexió que a nivell mundial apreciam en moltíssimes
esferes de la vida. Aquest fet és conseqüència de l'avanç
espectacular de les noves tecnologies, especialment en el camp de
les telecomunicacions, que permeten diluir moltíssim els
condicionants físics, geogràfics i horaris que fins fa poc
marcaven i limitaven les activitats humanes. Aquesta capacitat
d'interconnexió que la tecnologia posa al nostre abast a
priori, positiva es tradueix en una major interdependència
a escala mundial: sembla que hem deixat enrere la
compartimentalització que imposava la realitat geogràfica, i en
moltíssims aspectes el planeta sencer esdevé el veritable camp
de conreu de les activitats humanes. Els efectes d'aquesta
interdependència són molt evidents en l'economia, tal vegada
perquè aquesta és la punta de llança del procés globalitzador:
les crisis econòmiques, en comptes de localitzar-se a les
regions d'origen, afecten de cada vegada més tota l'economia
mundial. És evident que la globalització és una realitat a la
que ens hem d'acostumar per força: tanmateix, aquesta
s'intensificarà de forma paral·lela als avenços tecnològics.
I, de fet, segurament som encara en una fase preliminar d'aquest
fenomen, a on tot just intuïm superficialment el que pot arribar
a esdevenir-se en el futur.
Tractant-se d'una realitat relativament nova i d'una transcendència
enorme, és comprensible que sigui un tema prioritari i candent
en les anàlisis i opinions d'experts en matèries diverses:
sociologia, economia, política... Només des d'una ampla
perspectiva, amb la fiabilitat que suposa disposar d'estudis
rigorosos, es podran copsar tots els aspectes d'aquesta realitat
polièdrica i complexa. Fa poc, la revista divulgativa New
Scientist publicava en una sèrie monogràfica molt
interessant un reportatge en profunditat i un conjunt
d'entrevistes a destacats experts, entre els qui trobam des
d'activistes socials fins a premis Nobel d'economia. Aprofitant
aquest material de partida, a on s'hi aprecia un cert consens
diagnòstic sobre l'impacte que la globalització està produint
en la qualitat de vida de les persones, afegirem opinions pròpies
i ens endinsarem en aquesta qüestió tan complexa com
apassionant.
En primer lloc, és necessari diferenciar molt clarament entre el
potencial que hi ha en el fenomen globalitzador i la percepció
concreta que en tenim avui d'aquest fenomen. Dit d'altra manera,
que el concepte de globalització hauríem d'entendre'l de forma
molt més ample a com l'entenem habitualment. La globalització,
estrictament, no és el fenomen al qual s'hi oposen els
denominats grups «antiglobalització», que certament
representen una alenada d'aire fresc per al moviment associatiu,
malgrat el seu nom una mica desafortunat. En tot cas, aquests
grups s'oposen a l'anomenada «globalització econòmica», o més
ben dit manifesten la seva disconformitat amb l'estat actual del
procés globalitzador, que és una cosa ben diferent. Enteguem-nos:
la globalització és una realitat que permet diferents
interpretacions i lectures, però no deixa d'esser netament
positiva, si la interpretam com una conseqüència del progrés
tecnològic. Altra cosa és que, a dia d'avui, aquesta realitat
hagi estat aprofitada de forma molt més eficient pels grans
interessos econòmics que pels agents i institucions que vetllen
o haurien de vetllar pel progrés de la humanitat en
sentit ampli. Aquí, i no en altres qüestions estèrils, hauríem
de situar el debat i les iniciatives de la gent sensibilitzada
pels efectes que aquesta situació té sobre l'increment de les
desigualtats a nivell mundial. El veritable problema rau en el
fet que, cada dia que passa, més decisions que afecten a moltíssima
gent es prenen en esferes allunyades del control públic
d'institucions democràtiques. Això és així perquè les grans
empreses i corporacions transnacionals han escapat de la regulació
que imposaven els diferents països, senzillament perquè el seu
àmbit ja no és el nacional, sinó global. En canvi, mentre que
el mercat financer ha esdevingut global, el contrapoder que pugui
ordenar i corregir els seus excessos la política, en
definitiva roman encara arrelat als àmbits estatals i
nacionals. Si a més hi afegim el poc control democràtic
d'institucions tan rellevants per a l'economia mundial com el
Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional massa sovint
al servei de les grans empreses privades, com ha denunciat
recentment Joseph Stiglitz, entendrem que la imatge
que transmet el fenomen globalitzador sigui tan negativa per tot
arreu. Tot i això, volem insistir que aquesta imatge és una
distorsió que no és conseqüència del fenomen globalitzador,
sinó de l'aprofitament esbiaixat d'aquest per uns pocs.
La recepta, per tant, és prou clara. No hi trobarem cap mena de
solució als problemes mundials si ens oposam radicalment a la
globalització. Senzillament, aquesta és conseqüència d'una
realitat tecnològica imparable. L'única sortida possible, i no
es tracta d'acceptar implícitament la derrota, és aprofitar
aquesta nova realitat per a millorar la qualitat de vida dels éssers
humans. Fins ara els especuladors han aprofitat les ombres i l'al·legalitat
d'una situació que ha superat a tothom. Per a posar-hi ordre, no
es tracta d'intentar aturar la globalització econòmica, sinó
d'ampliar la globalització política. Per això cal actualitzar
les eines els fòrums i institucions internacionals,
apropant-les a la realitat global, per tal que ens permetin
bastir un món més pròsper i just per a tothom. Hem d'assolir més
capacitat de control per a pal·liar els excessos que s'han comès.
L'única solució possible passa, en conseqüència, per
globalitzar-ho tot: la solidaritat, la justícia, la política...
Si hem d'esser globals i sembla prou clar que ja no podem
triar, ho hem d'esser amb totes les conseqüències.
|