"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 23/09/2002

Conseq√ľ√®ncies de la globalitzaci√≥ (I)

Aquests dies, concretament el 27, 28 i 29 de Setembre, se celebra a Lluc la divuitena edici√≥ del Seminari Blanquerna, que enguany duu per t√≠tol Participaci√≥ ciutadana i nous moviments socials. Aquesta edici√≥, per tant, promou la reflexi√≥ i el debat sobre q√ľestions tan actuals com puguin esser la globalitzaci√≥ o el foment de la participaci√≥ ciutadana en la vida democr√†tica. Entre els participants anunciats hi ha qualificats membres d'alguns partits i sindicats, importants activistes socials, i tamb√© hi participa, entre d'altres, la professora Montserrat Guibernau, experta en l'estudi dels nacionalismes i coordinadora d'un curs sobre governabilitat europea a la Open University brit√†nica. Com podem veure, una magn√≠fica ocasi√≥ per a reformular-nos el paper que juguen els ciutadans i les entitats c√≠viques a la nostra societat, q√ľestions que al capdavall s√≥n indicatives de la salut del nostre model de societat. Voldria aprofitar l'avinentesa per a contribuir des d'aqu√≠ al debat, concretament reflexionant sobre la globalitzaci√≥ i les seves conseq√ľ√®ncies, una q√ľesti√≥ que amb tota seguretat ser√† sobre la taula aquests dies a Lluc.

La globalitzaci√≥ √©s sense cap dubte un dels fen√≤mens que millor defineixen el temps que ens ha tocat viure. Podr√≠em definir aquest fenomen —tot i que definicions de globalitzaci√≥ n'hi deu haver a voler— com la creixent interconnexi√≥ que a nivell mundial apreciam en molt√≠ssimes esferes de la vida. Aquest fet √©s conseq√ľ√®ncia de l'avan√ß espectacular de les noves tecnologies, especialment en el camp de les telecomunicacions, que permeten diluir molt√≠ssim els condicionants f√≠sics, geogr√†fics i horaris que fins fa poc marcaven i limitaven les activitats humanes. Aquesta capacitat d'interconnexi√≥ que la tecnologia posa al nostre abast —a priori, positiva— es tradueix en una major interdepend√®ncia a escala mundial: sembla que hem deixat enrere la compartimentalitzaci√≥ que imposava la realitat geogr√†fica, i en molt√≠ssims aspectes el planeta sencer esdev√© el veritable camp de conreu de les activitats humanes. Els efectes d'aquesta interdepend√®ncia s√≥n molt evidents en l'economia, tal vegada perqu√® aquesta √©s la punta de llan√ßa del proc√©s globalitzador: les crisis econ√≤miques, en comptes de localitzar-se a les regions d'origen, afecten de cada vegada m√©s tota l'economia mundial. √Čs evident que la globalitzaci√≥ √©s una realitat a la que ens hem d'acostumar per for√ßa: tanmateix, aquesta s'intensificar√† de forma paral¬∑lela als aven√ßos tecnol√≤gics. I, de fet, segurament som encara en una fase preliminar d'aquest fenomen, a on tot just intu√Įm superficialment el que pot arribar a esdevenir-se en el futur.

Tractant-se d'una realitat relativament nova i d'una transcend√®ncia enorme, √©s comprensible que sigui un tema prioritari i candent en les an√†lisis i opinions d'experts en mat√®ries diverses: sociologia, economia, pol√≠tica... Nom√©s des d'una ampla perspectiva, amb la fiabilitat que suposa disposar d'estudis rigorosos, es podran copsar tots els aspectes d'aquesta realitat poli√®drica i complexa. Fa poc, la revista divulgativa New Scientist publicava —en una s√®rie monogr√†fica molt interessant— un reportatge en profunditat i un conjunt d'entrevistes a destacats experts, entre els qui trobam des d'activistes socials fins a premis Nobel d'economia. Aprofitant aquest material de partida, a on s'hi aprecia un cert consens diagn√≤stic sobre l'impacte que la globalitzaci√≥ est√† produint en la qualitat de vida de les persones, afegirem opinions pr√≤pies i ens endinsarem en aquesta q√ľesti√≥ tan complexa com apassionant.

En primer lloc, √©s necessari diferenciar molt clarament entre el potencial que hi ha en el fenomen globalitzador i la percepci√≥ concreta que en tenim avui d'aquest fenomen. Dit d'altra manera, que el concepte de globalitzaci√≥ haur√≠em d'entendre'l de forma molt m√©s ample a com l'entenem habitualment. La globalitzaci√≥, estrictament, no √©s el fenomen al qual s'hi oposen els denominats grups ¬ęantiglobalitzaci√≥¬Ľ, que certament representen una alenada d'aire fresc per al moviment associatiu, malgrat el seu nom una mica desafortunat. En tot cas, aquests grups s'oposen a l'anomenada ¬ęglobalitzaci√≥ econ√≤mica¬Ľ, o m√©s ben dit manifesten la seva disconformitat amb l'estat actual del proc√©s globalitzador, que √©s una cosa ben diferent. Enteguem-nos: la globalitzaci√≥ √©s una realitat que permet diferents interpretacions i lectures, per√≤ no deixa d'esser netament positiva, si la interpretam com una conseq√ľ√®ncia del progr√©s tecnol√≤gic. Altra cosa √©s que, a dia d'avui, aquesta realitat hagi estat aprofitada de forma molt m√©s eficient pels grans interessos econ√≤mics que pels agents i institucions que vetllen —o haurien de vetllar— pel progr√©s de la humanitat en sentit ampli. Aqu√≠, i no en altres q√ľestions est√®rils, haur√≠em de situar el debat i les iniciatives de la gent sensibilitzada pels efectes que aquesta situaci√≥ t√© sobre l'increment de les desigualtats a nivell mundial. El veritable problema rau en el fet que, cada dia que passa, m√©s decisions que afecten a molt√≠ssima gent es prenen en esferes allunyades del control p√ļblic d'institucions democr√†tiques. Aix√≤ √©s aix√≠ perqu√® les grans empreses i corporacions transnacionals han escapat de la regulaci√≥ que imposaven els diferents pa√Įsos, senzillament perqu√® el seu √†mbit ja no √©s el nacional, sin√≥ global. En canvi, mentre que el mercat financer ha esdevingut global, el contrapoder que pugui ordenar i corregir els seus excessos —la pol√≠tica, en definitiva— roman encara arrelat als √†mbits estatals i nacionals. Si a m√©s hi afegim el poc control democr√†tic d'institucions tan rellevants per a l'economia mundial com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional —massa sovint al servei de les grans empreses privades, com ha denunciat recentment Joseph Stiglitz—, entendrem que la imatge que transmet el fenomen globalitzador sigui tan negativa per tot arreu. Tot i aix√≤, volem insistir que aquesta imatge √©s una distorsi√≥ que no √©s conseq√ľ√®ncia del fenomen globalitzador, sin√≥ de l'aprofitament esbiaixat d'aquest per uns pocs.

La recepta, per tant, √©s prou clara. No hi trobarem cap mena de soluci√≥ als problemes mundials si ens oposam radicalment a la globalitzaci√≥. Senzillament, aquesta √©s conseq√ľ√®ncia d'una realitat tecnol√≤gica imparable. L'√ļnica sortida possible, i no es tracta d'acceptar impl√≠citament la derrota, √©s aprofitar aquesta nova realitat per a millorar la qualitat de vida dels √©ssers humans. Fins ara els especuladors han aprofitat les ombres i l'al¬∑legalitat d'una situaci√≥ que ha superat a tothom. Per a posar-hi ordre, no es tracta d'intentar aturar la globalitzaci√≥ econ√≤mica, sin√≥ d'ampliar la globalitzaci√≥ pol√≠tica. Per aix√≤ cal actualitzar les eines —els f√≤rums i institucions internacionals—, apropant-les a la realitat global, per tal que ens permetin bastir un m√≥n m√©s pr√≤sper i just per a tothom. Hem d'assolir m√©s capacitat de control per a pal¬∑liar els excessos que s'han com√®s. L'√ļnica soluci√≥ possible passa, en conseq√ľ√®ncia, per globalitzar-ho tot: la solidaritat, la just√≠cia, la pol√≠tica... Si hem d'esser globals —i sembla prou clar que ja no podem triar—, ho hem d'esser amb totes les conseq√ľ√®ncies.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: