"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 23/09/2002

Conseqüències de la globalització (I)

Aquests dies, concretament el 27, 28 i 29 de Setembre, se celebra a Lluc la divuitena edició del Seminari Blanquerna, que enguany duu per títol Participació ciutadana i nous moviments socials. Aquesta edició, per tant, promou la reflexió i el debat sobre qüestions tan actuals com puguin esser la globalització o el foment de la participació ciutadana en la vida democràtica. Entre els participants anunciats hi ha qualificats membres d'alguns partits i sindicats, importants activistes socials, i també hi participa, entre d'altres, la professora Montserrat Guibernau, experta en l'estudi dels nacionalismes i coordinadora d'un curs sobre governabilitat europea a la Open University britànica. Com podem veure, una magnífica ocasió per a reformular-nos el paper que juguen els ciutadans i les entitats cíviques a la nostra societat, qüestions que al capdavall són indicatives de la salut del nostre model de societat. Voldria aprofitar l'avinentesa per a contribuir des d'aquí al debat, concretament reflexionant sobre la globalització i les seves conseqüències, una qüestió que amb tota seguretat serà sobre la taula aquests dies a Lluc.

La globalització és sense cap dubte un dels fenòmens que millor defineixen el temps que ens ha tocat viure. Podríem definir aquest fenomen —tot i que definicions de globalització n'hi deu haver a voler— com la creixent interconnexió que a nivell mundial apreciam en moltíssimes esferes de la vida. Aquest fet és conseqüència de l'avanç espectacular de les noves tecnologies, especialment en el camp de les telecomunicacions, que permeten diluir moltíssim els condicionants físics, geogràfics i horaris que fins fa poc marcaven i limitaven les activitats humanes. Aquesta capacitat d'interconnexió que la tecnologia posa al nostre abast —a priori, positiva— es tradueix en una major interdependència a escala mundial: sembla que hem deixat enrere la compartimentalització que imposava la realitat geogràfica, i en moltíssims aspectes el planeta sencer esdevé el veritable camp de conreu de les activitats humanes. Els efectes d'aquesta interdependència són molt evidents en l'economia, tal vegada perquè aquesta és la punta de llança del procés globalitzador: les crisis econòmiques, en comptes de localitzar-se a les regions d'origen, afecten de cada vegada més tota l'economia mundial. És evident que la globalització és una realitat a la que ens hem d'acostumar per força: tanmateix, aquesta s'intensificarà de forma paral·lela als avenços tecnològics. I, de fet, segurament som encara en una fase preliminar d'aquest fenomen, a on tot just intuïm superficialment el que pot arribar a esdevenir-se en el futur.

Tractant-se d'una realitat relativament nova i d'una transcendència enorme, és comprensible que sigui un tema prioritari i candent en les anàlisis i opinions d'experts en matèries diverses: sociologia, economia, política... Només des d'una ampla perspectiva, amb la fiabilitat que suposa disposar d'estudis rigorosos, es podran copsar tots els aspectes d'aquesta realitat polièdrica i complexa. Fa poc, la revista divulgativa New Scientist publicava —en una sèrie monogràfica molt interessant— un reportatge en profunditat i un conjunt d'entrevistes a destacats experts, entre els qui trobam des d'activistes socials fins a premis Nobel d'economia. Aprofitant aquest material de partida, a on s'hi aprecia un cert consens diagnòstic sobre l'impacte que la globalització està produint en la qualitat de vida de les persones, afegirem opinions pròpies i ens endinsarem en aquesta qüestió tan complexa com apassionant.

En primer lloc, és necessari diferenciar molt clarament entre el potencial que hi ha en el fenomen globalitzador i la percepció concreta que en tenim avui d'aquest fenomen. Dit d'altra manera, que el concepte de globalització hauríem d'entendre'l de forma molt més ample a com l'entenem habitualment. La globalització, estrictament, no és el fenomen al qual s'hi oposen els denominats grups «antiglobalització», que certament representen una alenada d'aire fresc per al moviment associatiu, malgrat el seu nom una mica desafortunat. En tot cas, aquests grups s'oposen a l'anomenada «globalització econòmica», o més ben dit manifesten la seva disconformitat amb l'estat actual del procés globalitzador, que és una cosa ben diferent. Enteguem-nos: la globalització és una realitat que permet diferents interpretacions i lectures, però no deixa d'esser netament positiva, si la interpretam com una conseqüència del progrés tecnològic. Altra cosa és que, a dia d'avui, aquesta realitat hagi estat aprofitada de forma molt més eficient pels grans interessos econòmics que pels agents i institucions que vetllen —o haurien de vetllar— pel progrés de la humanitat en sentit ampli. Aquí, i no en altres qüestions estèrils, hauríem de situar el debat i les iniciatives de la gent sensibilitzada pels efectes que aquesta situació té sobre l'increment de les desigualtats a nivell mundial. El veritable problema rau en el fet que, cada dia que passa, més decisions que afecten a moltíssima gent es prenen en esferes allunyades del control públic d'institucions democràtiques. Això és així perquè les grans empreses i corporacions transnacionals han escapat de la regulació que imposaven els diferents països, senzillament perquè el seu àmbit ja no és el nacional, sinó global. En canvi, mentre que el mercat financer ha esdevingut global, el contrapoder que pugui ordenar i corregir els seus excessos —la política, en definitiva— roman encara arrelat als àmbits estatals i nacionals. Si a més hi afegim el poc control democràtic d'institucions tan rellevants per a l'economia mundial com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional —massa sovint al servei de les grans empreses privades, com ha denunciat recentment Joseph Stiglitz—, entendrem que la imatge que transmet el fenomen globalitzador sigui tan negativa per tot arreu. Tot i això, volem insistir que aquesta imatge és una distorsió que no és conseqüència del fenomen globalitzador, sinó de l'aprofitament esbiaixat d'aquest per uns pocs.

La recepta, per tant, és prou clara. No hi trobarem cap mena de solució als problemes mundials si ens oposam radicalment a la globalització. Senzillament, aquesta és conseqüència d'una realitat tecnològica imparable. L'única sortida possible, i no es tracta d'acceptar implícitament la derrota, és aprofitar aquesta nova realitat per a millorar la qualitat de vida dels éssers humans. Fins ara els especuladors han aprofitat les ombres i l'al·legalitat d'una situació que ha superat a tothom. Per a posar-hi ordre, no es tracta d'intentar aturar la globalització econòmica, sinó d'ampliar la globalització política. Per això cal actualitzar les eines —els fòrums i institucions internacionals—, apropant-les a la realitat global, per tal que ens permetin bastir un món més pròsper i just per a tothom. Hem d'assolir més capacitat de control per a pal·liar els excessos que s'han comès. L'única solució possible passa, en conseqüència, per globalitzar-ho tot: la solidaritat, la justícia, la política... Si hem d'esser globals —i sembla prou clar que ja no podem triar—, ho hem d'esser amb totes les conseqüències.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: