El PSM opina. 24/09/2002

El pacte Antich-Munar

De cop i volta el PSM torna rebre branca de dreta i esquerra. Ja sabem que els nacionalistes d'esquerra són una organització que molesta i, més que res, dificulta la consolidació d'un model de bipartidisme tipus ianqui, britànic o francès. A Maria Antònia Munar li aniria de primera, si conserva el seu paper de frontissa, la desaparició de Verds, PSM i «comunistes». Tothom sap que el PSOE no pot créixer a pobles a conseqüència de la forta presència pessemera.

El PSM és el partit de les Illes que més atacs rep encara de tothom. En la Diada munarista qui més va rebre va ser precisament el nacionalisme d'esquerra. I tot això malgrat l'abandonament del marxisme com a mètode d'anàlisi de la realitat i de la lluita contra la incineradora de Son Reus! Recordem, com explica Antoni Marimon en el llibre Entre la realitat i la utopia: història del PSM (pàgs. 130-131) que, quan el PSM governava en el Consell, tant el PP com el PSOE i UM (26 consellers) eren partidaris de la incineració. Només el PSM i EU eren contraris a aquest sistema d'eliminació de residus. Acceptar la incineradora «va ser un triomf del pragmatisme i de la moderació davant el radicalisme ecològic i el fonamentalisme ideològic», diu Marimon.

No fa gaire setmanes determinats personatges especialitzats en la persecució de l'intel·lectual dissident i d'esquerra organitzaren una campanya per provar de fer creure que el PSOE era un gran partit nacionalista i els pessemers, com de costum!, un grupet de folls il·luminats. Ara el PSOE de Manacor acusa el PSM de ser l'únic culpable de la ruptura del Pacte. Maria Antònia Munar s'afegeix a la festa i els situa com a exemple de contradicció permanent. L'entrepà PSOE-UM contra el nacionalisme d'esquerres es va confirmant dia a dia. La premsa parla d'un pacte secret Antich-Munar per a després de les eleccions del 2003 confirmant així les declaracions fetes per Mateu Morro l'any 1999.

Però el PP imagina que, amb quatre regals (Raixa, Manacor...) pot seduir Maria Antònia Munar. Jaume Matas s'ha llençat en cos i ànima a la «conquesta» de la presidenta. Tots els comentaristes polítics coincideixen en l'anàlisi dels possibles resultats electorals del 2003: potser el partit de Jaume Matas no tendrà el nombre d'escons desitjat i haurà de pactar amb UM. El PSM ja ha deixat escrit, en les ponències a debatre en el seu Congrés que no vol saber res dels conservadors. No sé el que diran al respecte els pessemers d'Alaró i Maria de la Salut. Fins ara mateix hi havia moltes veus crítiques dins del nacionalisme d'esquerres que demanaven ocupar el paper de Maria Antònia Munar en la política mallorquina. No podien consentir que un partit amb menys vots i menys diputats fos la columna vertebral del «vertader govern de Mallorca».

Recordem que hi ha sectors del PP que s'estimarien més arribar a acords amb l'amic Mateu Morro i poder deixar UM a la cuneta. Molts grups de la dreta, acostumats durant dècades a l'exercici continuat del poder, no perdonen encara la presidenta del Consell per aquesta llarga travessia pel desert a la qual han estat condemnats. El matrimoni de conveniència del nacionalisme de dretes amb el PSOE, Els Verds, el PSM i EU ha significat un gran cop a les aspiracions d'hegemonia social i política de la dreta. Encara no poden creure que hagin d'estar a l'oposició! Per això els actuals cants de sirena per tal de portar Maria Antònia Munar a escoltar el sermó. Un alt càrrec del PP em confessava que estarien d'acord a oferir a UM (si la necessiten l'any 2003) molt més que el progressisme. Em digué que el preu que haurien de pagar (en cas de no obtenir majoria absoluta) seria molt elevat (i no solament en compensacions econòmiques i polítiques). Molt abans de les eleccions del 2003 ja hi ha les cartes damunt la taula. Maria Antònia Munar demana el Consell de Mallorca en exclusiva i les males llengües diuen que també vol... la presidència del Govern de les Illes! N'hi ha qui afirmen que el PSOE estaria d'acord a pagar aquest preu. El PP dubte. No ho veu tan clarament com el PSOE. Després de més d'una dècada de governar plegats (recordem l'època de matrimoni Munar-Canyelles), els conservadors de les Illes saben a la perfecció el que significa aguantar les exigències i rampells de Maria Antònia Munar. Però el PP té tantes ganes de recuperar el poder que potser s'avindrien a qualsevol exigència d'UM.

Aquest polític del PP m'explicà fil per randa el que comporta recuperar el poder pel que fa a col·locar novament els centenars de càrrecs que ara van pel món, abandonats, com els fantasmes. Em deia, resignat, que aguantarien el mateix que aguanta Antich i molt més, si fos necessari. Ho crec. L'experiència progressista d'aquests darrers anys ha evidenciat la paciència que es necessita per a poder governar amb na Maria Antònia Munar. Ella sap a la perfecció que és la vertadera autoritat de les Illes. Per això mateix es permet el luxe de sostenir Antich i alhora, com aquell que juga amb totes les cartes marcades, festeja amb el PP. Aquest podria esser el motiu de les «floretes» llançades a Jaume Mates i el seu entorn: «El liberalisme econòmic d'UM casa millor amb el PP. UM no és d'esquerres». Per provar d'enfadar l'amic Antoni Alorda i Els Verds, declara: «A Mallorca manquen quatre camps de golf més». I, per acabar d'arrodonir la festa, ella, que només té prop del 6% de l'electorat, s'atreveix a pontificar dient: «PSM, EU i Els Verds criden molt però tan sols representen el 15%».

El festeig amb el PP conclou amb aquestes «amoroses» paraules de la presidenta: «Tenc una relació ben cordial amb Matas. Mai hem tengut problemes personals».

Nosaltres som de l'opinió que, evidentment, existeix una possibilitat futura de Pacte PP-UM... però no és una possibilitat matemàtica, ni molt manco! Per ara el pacte que funciona a la perfecció és el del PSOE amb na Maria Antònia Munar.