El PSM opina. 26/09/2002

Altres noms propis

Hauria hagut de glossar el discurs ofensiu de Maria Antònia Munar o referir-me als independentistes promunicipalistes de Fornells (no confondre amb els independents de Menorca ni amb els independentistes que estiuegen a Fornells), per parlar de coses immediates; o de les malifetes dels grans demòcrates mundials com l'assassí Ariel Sharon o George Bush Jr., el polític de les petrolieres i de la guerra que democràticament governa el món mundial; de les eleccions alemanyes o de la multitudinària manifestació de lords britànics i llurs pagesos a favor de la caça de la guineu. Però, sense por dels llamps que em poden caure (despús-ahir en va caure un damunt ca meua), ho deixaré córrer. Posat a ser incorrecte (políticament), em plau avui escriure d'altres noms propis.

Alfons López Tena, qui defensa la decisió del govern basc de negar-se a acatar el mandat del jutge Garzón i assenyalava la seva perplexitat davant el comportament del jutge estrella. És vocal del Consell General del Poder Judicial. Per què des dels mitjans de comunicació de l'Estat no es dóna veu també a qui discrepa de la Brunete mediàtica?

Julio Anguita, l'exlíder d'IU, ha manifestat que els jutges han de respectar «els agradi o no» les atribucions del poder legislatiu: l'organització del Parlament basc és competència de la cambra de Vitòria i l'acció dels jutges té uns límits; ultrapassar-los suposa una intromissió contra la democràcia i l'Estat de dret. Mentrestant un extremeny extremista, J.C.Rodríguez Ibarra, suggereix que les Corts espanyoles suspenguin l'autonomia basca, i el seu company de partit socialista obrer espanyol, el federalitzant Pasqual Maragall no acaba d'implicar-se perquè la seva veu pesi més dins el socialisme espanyol.

Jesús Cardenal, fiscal general de l'Estat i personatge pseudogovernamental (si fa no fa com aquell don Eligio Hernández, sempre més lligat a la memòria dels anys de plom felipistes) al servici de ministres imputats, que es permet de fer declaracions altament polítiques sobre el nazisme de Batasuna, també acaricia la possibilitat d'aplicar l'article 155 de la Constitució. En canvi, ni Baltasar Garzón ni ell han mogut un dit encara per suspendre de manera cautelar el funcionament d'una entitat enyorosa de l'Espanya negra que, segons el seu estatut, pretén l'exaltació del nazifeixisme i la dictadura, a més de fer apologia d'un règim que va cometre tots els delictes de lesa humanitat. El Govern d'Espanya, tan obsessionat en la denúncia dels doblers bascos destinats a entitats, segons diu, properes a Batasuna, és incapaç de qüestionar-se a què destina les seves pròpies partides governamentals i subvenciona aquesta sinistra entitat amb la quantitat més elevada de les que s'atorguen a entitats privades. I la ministra de Cultura, Pilar del Castillo —oblidant-se ara del principi de la unitat d'arxius, que esgrimeix per retenir a Salamanca el robatori (o «botín de guerra») fet pel franquisme a Catalunya i al País Valencià—, assegura que no li consta que l'entitat dificulti la consulta pública dels documents d'importància «incalculable». La ministra excomunista no té temps d'escoltar la denúncia que n'han fet historiadors com Javier Tusell ni de llegir els objectius estatutaris de la Fundación Nacional Francisco Franco ni de veure les obscenes exhibicions de franquisme que fan alguns dirigents del PP, com l'actual alcalde de Castelló de la Plana.

Alberto Ruiz Gallardón i Rafael Hernando del PP de Madrid i d'Andalusia respectivament carreguen contra IU i contra el PSM, perquè el PSOE els ha de tenir en compte en els pactes de progrés que s'han fet i es faran. I és que Javier Madrazo és un monstre abominable que no fa cas ni als seus de Madrid i parla del dret a l'autodeterminació dels pobles com a via política per trobar la pau, i Mateu Morro és el secretari general d'un partit que, amics meus tocau ferro!, «defensa una formació de tarannà mafiós» que ara l'Estat vol il·legalitzar. I jo que em pensava que el PSM sempre havia condemnat el terrorisme… Ara que si, com afirma l'exetarra (polimili) Joan Juaristi, la ikurriña sense la bandera espanyola «és un símbol nacionalista, i en definitiva, d'ETA», per aquesta mateixa lògica el PSM i fins i tot els bons jans de convergència-i-unió, tant de dretes ells, han de ser per força incondicionals del terrorisme. I que això ho digui aquest senyor director del Instituto Cervantes a l'Acadèmia General Militar de Saragossa, en presència del ministre de l'Exèrcit, Federico Trillo, davant tota la tropa, i de Jaime Mayor Oreja (candidat demòcrata que estava destinat a guanyar les passades eleccions a Euskadi, però no i com si res), podria ser interpretat pel fiscal general de l'Estat com a una invitació al conflicte i, qui sap si no una certa apologia del terrorisme. Es demanava algú si l'Acadèmia era marc adequat per convocar la manifestació del nacional-nonacionalisme a Donosti el proper 19 d'octubre… La resposta és el centrisme aznarià que duu el timó de la nau de l'Estat «con pulso firme». Tan mancats com Espanya està d'autèntics estadistes! Jo, fos del rei, n'estaria gelós.