|
L'home per la paraula
Prest farà una dotzena d'anys que don Francesc és al Cel,
escoltant la veritat de la paraula de Déu sense intermediaris ni
torsimanys; anotant a una llibreteta el significat dels mots autèntics
i transcrivint els diferents matisos de la fonètica dels
dialectes regionals d'àngels i arcàngels i tots els sants, quan
el secret de Babel ja li haurà estat revelat en tota la seva glòria!
Segur que hi és, a la Glòria, perquè si, com diu l'evangelista
Joan, en el principi era el Verb i el Verb era Déu, en Moll
sempre va creure en la força de la Paraula i a l'estudi de les
paraules (especialment les de la nostra llengua catalana) va
dedicar la seva vida. Les paraules contenen i són l'expressió
d'allò més noble que els éssers humans podem tenir: la
capacitat de raonar, de pensar i d'actuar en conseqüència.
Avui, a Ciutadella —la ciutat on Francesc de Borja Moll i
Casasnovas va néixer el 10 d'octubre de 1903— comencen
solemnement els actes commemoratius de l'Any Moll, que,
per acord de les principals institucions de les Illes, ha estat
declarat per honorar la figura del filòleg i mestre. Amb motiu
d'aquest esdeveniment recuper ara uns mots que li vaig adreçar
el mateix dia en què vaig saber la seva mort. Canviant-ne només
uns quants temps verbals, crec que aquestes línies encara són
ben vàlides. Les encapçalava amb el mateix títol que en Moll
va posar al seu llibre L'home per la paraula. En efecte,
era encertat allò de la dita popular, que si el bou és per la
banya, l'home ho és per la paraula; malgrat que en els temps que
corren del segle nou continuï havent moltes bèsties humanes que
amb son mal cap primer envestiran que no faran servir-lo per
pensar. I açò és el que li deia:
Amb la senzillesa que vós teníeu, m'agradaria agrair-vos tot
allò que heu fet per salvar la dignitat del nostre poble, la
seva pròpia veu, el seny per la paraula, per la paraula el diàleg,
i per ell la comunicació, el respecte i la tolerància, que és
un alt sentit de la Cultura.
Per la vostra bonhomia, fruit de la intel·ligència que vos
caracteritzava i de la ciència que hi produíeu, els menorquins
i tots els pobles de parla catalana hem avançat pel camí del
recobrament lingüístic. I tant com ens queda encara per recórrer!
Però el punt de partida, en bona mesura ens el vau marcar vós,
des de la vostra autoritat, mai imposada i sempre reconeguda, gràcies
a la gran capacitat pedagògica i persuasiva de què gaudíeu. El
mestratge de Mossèn Alcover va trobar en vós la dedicació,
el seny filològic i el rigor necessaris per assaonar les
diferents capes socials del nostre poble.
Així, la unitat de la llengua catalana, impecablement demostrada
des de la ciència, era tenaçment explicada i la gent ho entenia.
Sense fer-ne bandera ideològica, encara que en aquest terreny
costàs més vèncer els prejudicis a uns que no a altres. Que
les llengües no es barallen —ens explicàveu—, en
qualsevol cas ho fan els éssers humans que les fan servir…
Dels estudis filològics a l'edició de llibres; de la seriosa
lliçó universitària als eixerits guions radiofònics (quina gràcia
narrativa els de les Rondaies Mallorquines!) o dels cursos
de català de l'Obra, Francesc de Borja Moll, vau ser exemple
d'una tasca vital que ajuntava sense contradiccions el reclòs
treball lingüístic amb el compromís cívic de redreçar un país,
la nació dels qui volem continuar vivint en català oberts al món.
Ja no hi sou, a la Terra, quan pertot arreu succeeixen tantes
coses que ens fan posar en dubte l'existència dels valors humanístics
en què vós crèieu i pels quals vau treballar molt. Avui més
que mai, davant tant d'absurd i violència, cal reclamar-nos
hereus del vostre seny i la vostra saviesa, ja que l'home només
és i serà per la paraula.
Parles diverses de la llengua catalana, Mestre Moll ja no és al
Món; però vosaltres viviu, en part, gràcies a ell, i ell serà
ben viu mentre sigui viva la llengua a què va dedicar tanta de
feina amorosa. Mentre el català sigui un idioma modern, emprat
per molta de gent, capaç d'expressar totes les coses de la
nostra vida, de les més complicades a les més senzilles, serà
una llengua viva. Treballar en aquest sentit i obrar en conseqüència
és el compromís dels qui hem tingut la sort de ser deixebles de
tan bon Mestre.
|
