Un "Lobby" d'economia
Quan en determinats cercles econòmics i polÃtics es parla de
productivitat, és freqüent que aquest concepte s'assimili només
a baixos costos de mà d'obra. No obstant açò, en una economia
desenvolupada, productivitat vol dir mètode, procediments,
puntualitat, organització, qualitat, recerca
Llevat de
poques excepcions, aquest no és el cas de les empreses de les
illes Balears. Nosaltres som, ens diuen, una societat de serveis.
Però quins són els serveis que oferim? Perquè mentre tothom
parla, per exemple, de turisme de qualitat, la qualitat
dels serveis sol tenir molt que desitjar. Què pot passar si, per
fi, s'arriba a posar fre al cavall desbocat de la construcció en
l'afectació territorial? Els lÃmits hi són, malgrat que alguns
radicals, que no són rars dins el món econòmic d'aquestes
illes, empesos per la lògica depredadora del benefici immediat
que no repara en costos, no els vulguin reconèixer. Llavors, no
és que es refredi l'economia, sinó que el que es refreden són
les eufòries estúpides que només analitzen el nivell de vida
del nostre paÃs en termes de PIB o de Renda. El creixement econòmic
no és un objectiu per se hi ha extremistes que sà que s'ho
creuen i ja és sabut que per aquà tenim força talibans
especialment entre la dreta polÃtica i econòmica, sinó
que està en funció del mà xim benestar per al mà xim de
persones. Ens hi jugam poca broma la cohesió social,
que es basa en una qualitat de vida generalitzada i que implica,
entre altres factors, l'existència d'un sòlid capital humà , la
relació equilibrada entre la qualificació i esforç en el
treball, el nombre d'hores treballades i els salaris, la
capacitat adquisitiva d'aquests, les prestacions socials
corresponents, l'existència o no de salaris indirectes en forma
de serveis públics que funcionin, etc. No és cap secret que a
les nostres illes aquests indicadors no ens són gaire favorables.
Més tost, estant situats en els primers llocs d'Espanya en renda
i en aportació al PIB, caiem a llocs bastant baixos en termes de
benestar.
La pregunta és si l'actual classe dirigent (polÃtics i
empresaris, per aquest ordre) creu o no creu en el factor esforç
i confia molt o poc en el ram del totxo i del sol i platja. La
resposta, en atenció al que fins ara s'ha vist, no dóna gaire
esperances i el futur presenta ombres de dubte i núvols negres,
que res no tenen a veure amb l'ecotaxa. De fet, un paÃs, en
determinades coses, és com una gran empresa. Necessita una
estratègia que els seus polÃtics (més encara que les pròpies
forces econòmiques) han de dissenyar i tenir dins el cervell.
La contribució de les comunitats autònomes de l'antiga
Corona d'Aragó a l'economia espanyola és la primera amb diferència:
una tercera part del PIB espanyol (veure l'informe de les Caixes
d'Estalvi). S'inclou dins l'Euroregió de l'Arc Mediterrani (EURAM),
una de les dues més potents de la UE. Però qüestions
determinants per al futur fan pensar que estam en situació d'alt
risc. És el cas de les infrastructures ferrovià ries (la polÃtica
centralista del PP que imposa l'eix radial hipoteca el creixement
euromediterrani ofegant el passadÃs Barcelona-Castelló-València-Alacant-Múrcia)
; dels dèficits d'inversió estatal; de l'incompliment del REB
per part del govern d'Aznar per a les Illes o de les
mancances en la visió dels condicionants que marcaran la
competitivitat de les empreses. Són només exemples de tota la
terrossada que prest ens pot caure damunt.
L'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa (IIVEE), que
va ser presentat divendres passat al Consell de Menorca, és una
associació sense à nim de lucre que agrupa empresaris,
professionals i institucions de Catalunya, Andorra, el PaÃs
Valencià , les Illes Balears i la Catalunya Nord amb la intenció
de fomentar la cooperació entre les regions del Mediterrani nord-occidental,
a partir d'unes coincidències històriques, lingüÃstiques,
socials, econòmiques i de mentalitat empresarial. És una mena
de lobby que actua davant el Govern central i la Comissió
Europea des de la consciència de la necessitat de recuperar el
pes que econòmicament ens correspon. FarÃem bo prestant més
atenció a iniciatives com l'IIVEE, ja que si no es saben
aprofitar les potencialitats i sinèrgies d'aquest gran territori
estratègic, es perdrà el tren (i no és sols una metà fora)
dels canvis econòmics i polÃtics que tenen lloc a Europa en l'actualitat.
|