"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 12/10/2002

Un aznariĂ  principi d'ArquĂ­medes

Ja em perdonareu que associĂŻ dos noms tan poc casadors i que atribueixi al del bigoti paral·lelismes immerescuts però a vegades aixĂ­ Ă©s la vida. Segurament, hi deu haver, en la parla popular i en el refranyer, algun modisme que li faci una mica a prop, tot semblant a allò de tot el que entra ha de sortir o tot el que puja desprĂ©s baixa. Però hom —la lectora i el lector, vaja— davant aquests enunciats podria tenir una a priori equivocat. No parlarem de freqüències, ni d'intensitats, ni tan sols d'estadĂ­stiques, parlarem senzillament de pujar i baixar, en aquest llenguatge de dualitats i opòsits que tan agradava al Blai i n'Epi de la meva post infantesa. I què Ă©s el que puja? Es demanaran vostès amb mĂ©s raons que un sant. Allò puja, allò que tant se'ls ha engalavernat ara i, com una mena de pol·luciĂł incontrolada malda per inundar–nos per grat i per força, fins i tot, les peces de roba mĂ©s Ă­ntimes. Ja ho han endevinat? Voles sopes, Ă©s clar. La resposta Ă©s evident. Els puja, i malauradament no Ă©s agrura, el patriotisme que eleven metafòricament en forma de bandera, sense perdre la tonada ni molt menys l'esperit aquell de «banderas al viento», gairebĂ© fins a l'infinit. Ni els set cossis d'enciam, ni les plĂ teres d'arròs ben groguenc, ni qualsevol exageraciĂł culinĂ ria de les Rondalles poden equiparar–se a la hipèrbole de la bandera. Però no nomĂ©s això, sinĂł que tambĂ© aquest patriotisme va acompanyat d'altres elements col·laterals. Pujol, que Ă©s una mena de comodĂ­, ja no Ă©s «l'enano catalán» ni res que despectivament se li assembli sinĂł que Ă©s, segons els contertulians mediĂ tics que tot el dia donen maceta contra n'Arzalluz, n'Ibarretxe i companyia, una mena de gran estadista al qual ploren, a un any vista, la seva retirada. Fins i tot reconeixen el seny catalĂ  com una virtut; ells, però, en diuen «sení» car, internacionalistes com sĂłn, oberts i incloents sĂłn incapaços d'esforçar–se per pronunciar bĂ© alguna cosa. I ara els ha anat de perla l'anada de n'Aznar a Barcelona perquè com que no l'han mossegat — cosa que tampoc hauria succeĂŻt si hi haguĂ©s anat en un altre context— aprofiten per dir que Pujol Ă©s una mena de saliva dejuna que enforteix la unitat de la pĂ tria. Posats a parlar encara de pujades, tambĂ© convĂ© remarcar la levitaciĂł que ha suposat el nou discurs del PP en matèria lingĂĽĂ­stica que, no sĂ© si per posar–lo a l'altura de la Bandera dels tres–cents metres, han tornat a parlar de modalidades per amunt i modalidades per avall, en un dissimulat intent de barroeritzar l'escena polĂ­tica i marcar uns lĂ­mits de la imbecilitat molt elevats. Ja poden, ells que les defensen tant, començar a ensenyar–les, em referesc a les modalitats, al sr. JaĂ©n Palacios, mestre que no deu tenir el reciclatge, o al sr. González Ortea que no diuen mai ni pruna en modalitat.

Ara hem parlat del que puja, però ara, en un desdibuixat teorema d'ArquĂ­medes, haurĂ­em de parlar del que baixa. Què s'han abaixat? Els pantalons. S'han envainat tan dolçament com han pogut del decretĂ s i han fet tornar les coses —ara que acabada la temporada turĂ­stica moltes persones, dissortadament, han de cobrar del subsidi— al seu lloc. Perquè Ă©s evident que el PP ja estĂ  en campanya i quan diu que cal anar ben preparat a les municipals i a les autonòmiques car per al PSOE sĂłn unes primĂ ries, volen dir que per a ells tambĂ© ho sĂłn. I deuen haver analitzat el baròmetre de les enquestes i han vist que les distĂ ncies s'acurcen i que ells varen accedir al poder primer fent–se amb les batlies de moltes capitals de provĂ­ncies. Per això cal un moviment complementari al de la Bandera perquè la gent no pot viure de badar la boca al vent, ni de contemplar l'onejar sinuĂłs de la bandera, encara que sigui la que mĂ©s duen enconada en la darrera arruga de l'Ă nima, i cal tornar les coses al seu lloc. I per això han retornat els punts mĂ©s conflictius, gairebĂ© tots, del decretĂ s a rere. Mala sort, la del decretĂ s que ha mort sense regnar! I potser se n'han adonat que sĂ­ que hi va haver vaga general pel juny i que no tot era una bassa d'oli com prometien.


 

ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: