Un aznariĂ principi d'ArquĂmedes
Ja em perdonareu que associĂŻ dos noms tan poc casadors i que
atribueixi al del bigoti paral·lelismes immerescuts però a
vegades aixĂ Ă©s la vida. Segurament, hi deu haver, en la parla
popular i en el refranyer, algun modisme que li faci una mica a
prop, tot semblant a allò de tot el que entra ha de sortir o tot
el que puja després baixa. Però hom la lectora i el
lector, vaja davant aquests enunciats podria tenir una a
priori equivocat. No parlarem de freqüències, ni d'intensitats,
ni tan sols d'estadĂstiques, parlarem senzillament de pujar i
baixar, en aquest llenguatge de dualitats i opòsits que tan
agradava al Blai i n'Epi de la meva post infantesa. I què és el
que puja? Es demanaran vostès amb més raons que un sant. Allò
puja, allò que tant se'ls ha engalavernat ara i, com una mena de
pol·lució incontrolada malda per inundarnos per grat i
per força, fins i tot, les peces de roba mĂ©s Ăntimes. Ja ho
han endevinat? Voles sopes, Ă©s clar. La resposta Ă©s evident.
Els puja, i malauradament no Ă©s agrura, el patriotisme que
eleven metafòricament en forma de bandera, sense perdre la
tonada ni molt menys l'esperit aquell de «banderas al viento»,
gairebé fins a l'infinit. Ni els set cossis d'enciam, ni les plà teres
d'arròs ben groguenc, ni qualsevol exageració culinà ria de les
Rondalles poden equipararse a la hipèrbole de la bandera.
Però no només això, sinó que també aquest patriotisme va
acompanyat d'altres elements col·laterals. Pujol, que és una
mena de comodĂ, ja no Ă©s «l'enano catalán» ni res que
despectivament se li assembli sinĂł que Ă©s, segons els
contertulians mediĂ tics que tot el dia donen maceta contra n'Arzalluz,
n'Ibarretxe i companyia, una mena de gran estadista al qual
ploren, a un any vista, la seva retirada. Fins i tot reconeixen
el seny catalĂ com una virtut; ells, però, en diuen «senĂ»
car, internacionalistes com són, oberts i incloents són incapaços
d'esforçarse per pronunciar bé alguna cosa. I ara els ha
anat de perla l'anada de n'Aznar a Barcelona perquè com que no l'han
mossegat cosa que tampoc hauria succeït si hi hagués
anat en un altre context aprofiten per dir que Pujol Ă©s
una mena de saliva dejuna que enforteix la unitat de la pĂ tria.
Posats a parlar encara de pujades, també convé remarcar la
levitaciĂł que ha suposat el nou discurs del PP en matèria lingĂĽĂstica
que, no sé si per posarlo a l'altura de la Bandera dels
trescents metres, han tornat a parlar de modalidades per
amunt i modalidades per avall, en un dissimulat intent de
barroeritzar l'escena polĂtica i marcar uns lĂmits de la
imbecilitat molt elevats. Ja poden, ells que les defensen tant,
començar a ensenyarles, em referesc a les modalitats, al
sr. Jaén Palacios, mestre que no deu tenir el reciclatge, o al
sr. González Ortea que no diuen mai ni pruna en modalitat.
Ara hem parlat del que puja, però ara, en un desdibuixat
teorema d'ArquĂmedes, haurĂem de parlar del que baixa. Què s'han
abaixat? Els pantalons. S'han envainat tan dolçament com han
pogut del decretĂ s i han fet tornar les coses ara que
acabada la temporada turĂstica moltes persones, dissortadament,
han de cobrar del subsidi al seu lloc. Perquè és evident
que el PP ja estĂ en campanya i quan diu que cal anar ben
preparat a les municipals i a les autonòmiques car per al PSOE són
unes primà ries, volen dir que per a ells també ho són. I deuen
haver analitzat el baròmetre de les enquestes i han vist que les
distĂ ncies s'acurcen i que ells varen accedir al poder primer
fentse amb les batlies de moltes capitals de provĂncies.
Per això cal un moviment complementari al de la Bandera perquè
la gent no pot viure de badar la boca al vent, ni de contemplar l'onejar
sinuós de la bandera, encara que sigui la que més duen enconada
en la darrera arruga de l'Ă nima, i cal tornar les coses al seu
lloc. I per això han retornat els punts més conflictius, gairebé
tots, del decretĂ s a rere. Mala sort, la del decretĂ s que ha
mort sense regnar! I potser se n'han adonat que sĂ que hi va
haver vaga general pel juny i que no tot era una bassa d'oli com
prometien.
ť
|