Planeta de Creació
Aquests dies s'està celebrant a Mallorca un congrés que
aplega joves escriptors dels Països Catalans. La trobada ha
estat batiada com «Planeta de Creació», en referència a
Mallorca, que, des de fora estant sembla una illa, però els que
hi vivim ens comportam com si fos un planeta.
La iniciativa d'aplegar la gent jove que es dedica a la creació
literà ria en llengua catalana, ha partit d'un company d'aquesta
casa, en Sebastià Bennà sar, i només que hagi servit per fer
que gent de les illes Balears, del Principat de Catalunya i del
PaÃs Valencià es coneguin i intercanviïn experiències, ja
haurà valgut la pena els esforços invertits, però si a més
aconsegueix posar llum en el camà literari d'algun dels
participants, llavonces, l'èxit haurà estat rotund.
Si més no, hauran quedat les visites a Formentor, la Casa
Museu Villalonga, a Miramar, Valldemossa i Deià , i tants d'altres
paisatges que inspiraren Costa i Llobera, Villalonga, Ramon Llull,
George Sands, Robert Graves i un llarg etcètera d'il·lustres
escriptors que feren del planeta Mallorca el seu planeta de
creació.
Estan sent quatre dies intensos, plens de debat, reflexió,
visites, intercanvis, creació i exhibició, en els quals, un
servidor, encara que hi ha col·laborat, no ha pogut participar-hi
tant com hagués volgut.
Malgrat tot, he pogut seguir algun dels debats: sobre els
premis literaris la influència de la polÃtica en l'art en
general i en la literatura en particular, les sempre tèrboles
relacions entre escriptors i editors, el paper dels lectors
literaris de les grans editorials, la censura (o l'autocensura)
en el món de la literatura, la creació literà ria i la seva
difusió posterior, els canals de distribució... En fi, tota una
sèrie de discussions sobre el fet literari que probablement
quedin obertes, perquè, molt possiblement, hi hagi dues (o més)
maneres d'afrontar-les.
Però allò que em sembla més destacable del Planeta de
Creació, allò que m'omple d'alegria i d'esperança d'aquesta
trobada de joves escriptors dels Països Catalans, és la seva
mateixa existència.
El fet inapel·lable que una sèrie d'al·lots i al·lotes
joves, escriptors i escriptores, glosadors i glosadores de la
paraula, es trobin per parlar de literatura, de creació literà ria.
El fet és més valuós en tant que els temps que corren, no
semblen ser gaire bons per la paraula.
Vivim uns temps en què la paraula sembla proscrita. Els vents
no bufen favorables i semblen imposar-se els temps de pistoles i
canons, de bombarders i portaavions. Vivim uns temps en què la
paraula és trepitjada i humiliada pel gest fanfarró i bel·licós
de les armes.
La paraula al servei de l'imperi.
Però vés per on, des del Planeta de Creació, des del planeta
Mallorca, punt de trobada de cultures, surt una veu ferma i lleu
que crida a favor de la paraula.
Que callin les pistoles.
Que callin els canons.
Que romanguin silents els bombarders.
Que s'aturin els portaavions.
I que regni la paraula.
|